Joan Comorera (Cervera, 1895 - Burgos, 1958) Polític. Estudià magisteri. Fou director del quinzenal republicà "Escuela" (1913-4). Després de la vagues revolucionàries de 1917, passà a l'estat francès, d'on no tornà fins el 1919. Publicà La trágica ignorancia española (1919). Amb l'arribada de la Dictadura, s'exilià a Argentina. Nacionalitzat argentí, s'integrà a la comunitat catalana d'aquell país, i dirigí el setmanari bilingüe "Nación Catalana" (1923-30).
Víctima d'una persecució mediàtica, passà a Uruguai (1930), i quan es proclamà la República Espanyola (1931) tornà a Barcelona. Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya (USC), de la qual presidí el comitè executiu (1933-6). Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1932). El 1933 provà d'unificar l' USC amb la Federació del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) al Principat, i fou elegit president de l'òrgan unificat, però les interferències de la direcció estatal del PSOE fèren fracassar aquest projecte. Conseller d'agricultura i economia del govern de la Generalitat, organitzà el Consell Superior de la Cooperació i la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu, i s'enfrontà al govern espanyol que sabotejà la seva reforma agrària. Participà en els fets del Sis d'Octubre al costat del president Companys. Detingut, fou condemnat a trenta anys de presó, i fou traslladat al penal andalús d'El Puerto de Santa María.
El triomf electoral del Frente Popular provocà l'alliberament de Comorera i els altres presos, i va ser restituït en els seus càrrecs. En la nova circumstància, canvià la línia de l' USC de col·laboració estreta amb l'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per un apropament als altres partits socialistes. Així l'abril del 1936 s'unificaren les Joventuts de l' USC i del Partit Català Proletari (PCP), i el procés culminà el juliol del 1936 amb la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Comorera n'ocupà la secretaria general. Alhora fou conseller de la Generalitat, dedicat als departaments econòmics. Com a dirigent de la Unión General de Trabajadores (UGT) potencià la unitat sindicat amb la CNT (Pacte d'Unitat Sindical). Després dels fets de maig de 1937 fou un ferm opositor de la política del POUM i de la CNT. Consumada la victòria feixista, es traslladà a l'estat francès, i d'allà a Moscou (5.1939). A la capital soviètica es refermà en el seu comunisme i en l'adhesió a la línia del socialisme oficial de l'URSS.
L'agost del 1940 arribà a Mèxic, realitzant diverses estades a Cuba. Després de la guerra, s'instal·là a França (1945). Esclatà llavors la polèmica sobre les relacions entre el PCE i el PSUC i sobre la qüestió nacional catalana, que la direcció espanyola atacava des d'una perspectiva d'uniformització de l'estat espanyol. De fet ja nombrosos sectors catalanistes del partit ja l'havien abandonat (fundació del Partit Socialista Català, PSC; del Moviment Socialista Català, MSC) i això contribuí a aïllar Comorera, que fou acussat de titista (1947) i apartat de la direcció, i fins i tot expulsat del partit. Més tard fou readmès.
Va patir un atemptat, i llavors es refugià a Sallagosa (Cerdanya). L'abril del 1951 entrà a territori del Principat, amb la finalitat de reorganitzar el partit a l'interior. S'establí secretament a Ripoll sota el nom de Josep Planes i Valls. Fou detingut per la policia franquista a Barcelona (1954) que el jutjà i l'empresonà. El 1957 fou traslladat al Penal de Burgos, on morí. L'any 1985 les seves despulles foren retornades a Barcelona.
Per saber-ne més:
