Una ordre ministerial del nou estat feixista va establir el 14 de maig de 1939el règim de racionament a l'Estat espanyol per als productes bàsics alimentosos i de primera necessitat.
El racionament no aconseguia a cobrir les necessitats alimentoses bàsiques de la població, per la qual cosa van viure anys de gana i misèria. La degradació del nivell de vida en la dècada dels 40 va ser tal, que assegurar-se la subsistència es va convertir en una autèntica lluita diària. Es van establir dues cartilles de racionament, una per a la carn i una altra per a la resta de productes alimentosos. Es va dividir a la població en diversos grups: homes adults, dones adultes (ració del 80% de l'home adult), nens i nenes fins a catorze anys (ració del 60% de l'home adult) i homes i dones de més de seixanta anys (ració del 80% de l'home adult).
L'assignació de contingents podia ser diferent també en funció del tipus de treball del cap de família. Inicialment les cartilles de racionament eren familiars, que van ser substituïdes, en 1943 per cartilles individuals, que permetien un control més exhaustiu de la població.
Al maig de 1943 (BOE de 15 d'abril de 1943), al mes de l'entrada en vigor de la cartilla individual, el nombre de racionados a Espanya era de 27.071.978 persones. La distribució d'aliments racionados es va caracteritzar per la mala qualitat dels productes i va posar de manifest corrupció generalitzada i el mercat negre. El racionament va perdurar oficialment fins a maig de 1952, data en què va desaparèixer per als productes alimentosos.
Font:
