El maig de 1925 es va constituir a Barcelona La Bandera Negra, una sub-organització que va funcionar dins Estat Català, de caràcter secret i militar, que va organitzar el Complot del Garraf amb la intenció de donar un cop mortal contra la Dictadura de Primo de Rivera.
Tots els conjurats compremesos amb aquest grup signaren un document que més tard fou dipositat en una caixa forta en un banc americà. Entre els seus adherits hi figuraven en Daniel Cardona, Miquel Badia, Josep Badia, Jaume Compte, Jaume Balius, Joan Bertran i Deu, Artur Cussó, Deogràcies Civit, Francesc Ferrer, Salvador Garriga, Emili Granier-Barrera, Jaume Julià, Marcel.li Perelló, Ramon Xammar, Josep Papasseit......
Aquest grup estava domiciliat a un centre excursionista anomenat "Serra del Cadí", que tenia la seu al carrer Vertrallat de Barcelona, raó per la qual, en els medis catalanistes se'ls coneixia "pels de Vertrallans". La Bandera Negra va arribar a tenir delegacions a Perpinyà-Beziers, a Buenos Aires i a diferents indrets de Catalunya, però es va dissoldre després de l'intent de Prats de Molló, el 1926.
El nom de La Bandera Negra provenia de les banderes que, segons la cançó popular "La Dama de Reus", varen onejar a diferents indrets de Catalunya després de la desfeta del 1714.
El 1925 van preparar l’execució del rei Alfons XIII i del directori de la Dictadura de Primo de Rivera, que retornaven de Barcelona. El grup tenia la intenció de fer volar el tren en què viatjaven en el pas d’un tunel. L'acció fracassà a partir del descobriment de la policia de l’organització de l’acció, i comportà la detenció de molts dels seu membres.
A finals dels anys '20 en medis del separatisme insureccional i del catalanisme es va fer una gran campanya de solidaritat amb els empresonats, campanya que va rebre un important suport de les associasions separatistes d'exiliats catalans de la diàspora. El 1930 es va fer una campanya a favor de l'amnistia dels presos polítics, però no foren amnistiats fins la caiguda del General Primo de Rivera a princpis d'abril de 1930.
L'11 d'abril van ser alliberats Deogràcies Civit, Miquel Badia, Francesc Ferrer i Joan Garriga. El 21 d'abril van sortir de la presó Jaume Compte i Marcel·lí Perelló. Hi va haver una gran recepció a Barcelona que la guardia civil muntada a cavall va dispersar a cops de sable. Molta gent va haver de estiar-se a terra o sortir corrents (entre ells la promesa de Marcel·lí Perelló, Edelmira Valls, que anava a rebre'l amb un ram de flors).
Per saber-ne més:
Complot de Garraf
