Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1687- Esclata la revolta dels Barretines contra els terços castellans

Esclata l'aixecament dels Barretines contra els terços castellans

05/04/1687 Tal dia com avui

La revolta de les barretines fou un aixecament popular del camp català contra Carles II al 1687. La provocà la declaració de guerra contra França i les despeses que això representava per a la pagesia: allotjament de tropes castellanes, tributs de guerra...

L'inici de la revolta es va produir el mes d'octubre d'aquell 1687 al poble de Centelles, que es va negar a allotjar els soldats. Immediatament els municipis dels voltants de Barcelona també es negaren a pagar les contribucions ordenades al·legant la pobresa imperant arreu. La reacció del virrei fou empresonar diversos consellers municipals i expedir una 400 cavallers i 600 soldats cap al poble osonenc; però la tropa fou aturada i obligada a recular per un sometent format pels vilatans. El virrei Diego Mesía Felípez de Guzmán (Marquès de Leganés) va sortir de Barcelona amb un exèrcit però quan va adonar-se que l'abast de la revolta era tal que havia barrat el pas del Congost cap a Osona, va recular fins a Granollers on es va avenir a pactar la fi de la revolta amb una comissió de notables, que li va demanar un perdó general.

L'hivern va transcórrer amb una calma tensa, durant la qual es va detectar la presència de tropes franceses al Rosselló, que en qualsevol moment podien envair la Catalunya Sud, ja que des de la pèrdua de la Catalunya Nord no hi havia cap fortalesa que els privés el pas.

El 4 d'abril del 1688 la baralla entre un pagès i el soldat que allotjava a casa seva fou l'espurna que va calar de nou el conflicte. Al toc de sometent es congregaren a Centelles 600 o 700 homes armats. El dia 6 ja eren 2.000 pagesos armats que entraven a Mataró a exigir als jurats locals que no paguessin les contribucions del virrei.[8] El dia 8 d'abril ja eren entre 10.000 i 20.000 pagesos, que van començar a concentrar-se a les portes de la muralla de Barcelona clamant contra les contribucions i els allotjaments. En aquell moment tothom recordava Corpus de Sang del 1640, desencadenat per la unió de forces entre pagesos i les classes populars barcelonines i que havia desembocat en la Revolta dels Segadors. El 9 d'abril es va produir un episodi encara avui confús: el bisbe Benet Ignasi de Salazar va sortir a parlar amb els pagesos acompanyat d'altres notables religiosos; però com que sembla que faltaven alguns dels líders dels pagesos, es va decidir que tornés a entrar a la ciutat. En aquell moment, els que li feien d'escorta van intentar prendre el control del portal de la muralla, acció que va fracassar i es van retirar prenent el bisbe d'ostatge, presumptament. L'endemà, els revoltats decidiren que com que el bisbe era de nacionalitat castellana no podia ser un mediador vàlid. Això va obligar que de la ciutat en sortís una comissió de cinc cavallers barcelonins per parlamentar amb els portaveus dels pagesos.[n. 4] D'aquella negociació van sortir les demandes que, en resum, feien els pagesos al virrei:[8]

Un perdó general pels fets esdevinguts aquells dies
El respecte a les Constitucions de Catalunya, en especial la regulació referent als allotjaments i al fet que no s'havien de pagar contribucions extraordinàries
Transcriure el document entregat pels pagesos al Dietari de la Generalitat perquè en quedés constància (text que va tenir una àmplia difusió social els dies posteriors)
L'alliberament i restabliment als seus càrrecs d'Antoni de Saiol com a diputat eclesiàstic (i del seu germà Daniel) i de Josep Sitges com a oïdor militar de la Diputació del General.
A més a més, els pagesos avisaven que si no es donava un compliment satisfactori, el sometent dels barretines tornaria a Barcelona el 20 de maig.
El resultat de la trobada va ser que totes les institucions, inclosa la Reial Audiència, van aconsellar al virrei que acceptés les demandes. Leganés, a contracor, ho va fer: Va acceptar alleugerir el nombre de soldats que havien de mantenir les zones revoltades, enviant-los a d'altres comarques, a canvi que la Generalitat i el Consell de Cent fessin un donatiu pel manteniment de les tropes reials.[5] Poc després, l'11 de maig el rei va ordenar el restabliment de Saiol i Sitges a llurs càrrecs i que s'insaculessin de nou els seus noms. De Madrid, però, també va arribar la destitució del marquès de Leganés com a virrei de Catalunya, substituït pel comte de Melgar.[9]

Malgrat tot, aquell estiu no es va tornar pas a la normalitat: en molts llocs del país la població s'alçava en revoltes antisenyorials: Martorell, Sabadell, Berga, Puigcerdà, Sant Boi, Vilamajor, Castellbò, Solivella… L'avalot de les faves contra els canonges de Manresa fou la més important,[1] ja que es van produir assassinats i robatoris.[n. 5] El novembre Melgar va dimitir, deixant la lloctinència en mans de Carles de Borja i d'Aragó-Gurrea, duc de Villahermosa, a qui la Diputació havia denegat una pensió sobre el bisbat d'Urgell.[9]

L'esclat i la repressió: 1689


En esclatar la Guerra dels Nou Anys amb França l'any 1689, la situació va empitjorar. El nou virrei enviava a Madrid informes en què transmetia la idea que el principal enemic no eren els 12.000 soldats francesos preparats al Rosselló, sinó l'estat de rebel·lió que es respirava a Catalunya, on els fulls volants circulaven profusament.Sorprenentment, Villahermosa va exigir que Catalunya fes un gran donatiu de 2.400.000 rals per mantenir l'exèrcit reial, que j a estava allotjat a les cases de la població.

La idea va enervar altre cop els pagesos que van decidir lluitar contra el donatiu. Els capitostos de les revoltes de l'any anterior deien que, si s'havia de pagar, el virrei ho havia de demanar a una Junta General de Braços, o fins i tot a un Parlament General del Principat, i que l'havien de pagar no només els pagesos sinó també les ciutats catalanes, com Barcelona, i les classes privilegiades. Els líders revolucionaris que esgrimien aquesta sòlida argumentació jurídica eren diversos pagesos propietaris de les seves terres: Antoni Soler, Sebastià Enric Torres, Josep Rocafort, Joan Rocabruna i A. Rosell. Amb el nom d'Exèrcit de la Terra i amb el crit de «Visca la terra i morin els traïdors!», el novembre de 1689 van alçar-se simultàniament a diverses poblacions del Baix Llobregat: Sant Boi de Llobregat, Begues, Gavà, Castelldefels, Sant Vicenç dels Horts, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Cornellà, Sarrià, Sant Joan Despí, així com Centelles a Osona. És destacable el fet que els avalotats capturaven i desarmaven els soldats de cavalleria, però no els mataven pas. Només hi hagué alguns morts en els dos bàndols durant la lluita.

A Barcelona, el nou consistori de la Diputació escollit el juliol va donar suport al virrei. També ho van fer el Consell de Cent i el Braç Militar. Els tres comuns van enviar correus a totes les poblacions catalanes demanant que no s'unissin a la revolta i que es mantinguessin fidels al rei Carles II. En el fons, les classes privilegiades tenien por que es generalitzés una revolució antisenyorial a tot Catalunya. Amb aquell suport polític, Villahermosa va desencadenar una ferotge repressió contra la pagesia:

Primer va atacar Sant Feliu de Llobregat, cremant la població sencera, i després Sant Boi. Seguidament va dispersar els que ocupaven Mataró. Els soldats espanyols van matar almenys 140 pagesos en els diversos combats. Finalment, els 6.000 o 10.000 que havien tornat a acampar davant les muralles de Barcelona van decidir aixecar el setge el 30 de novembre. Els líders dels pagesos van acabar morts, com Antoni Soler que fou assassinat, o exiliats a França. D'aquesta manera acabava la coordinació pagesa que havia existit des del 1687.

Cal advertir que anys després molts dels revoltats van ser austriacistes, alguns molt convençuts.

Rànquings
  1. Voluntat de construir una xarxa per trobar formes d'organització per incidir en la presa de decisions
  2. 40è aniversari de la manifestació per la llengua de l'MDT aturada per les càrregues indiscriminades de la policia espanyola
  3. Palma acollirà la II Trobada de Dones dels Països Catalans
  4. Una llei de la selva de societats primitives.
  5. Xerrades del sindicat Intersindical-CSC a Girona
  6. Llums i ombres sobre la llengua catalana
  7. Meridiana Resisteix: 1714 dies de lluita
  8. Un policia espanyol s’infiltra dos anys en l’independentisme de Lleida
  9. Cadena humana el 5 d’abril, entre Castelldefels i Gavà, contra el Pla de Ponent
  10. L’ANC irromp a Sants-estació contra el caos en Rodalies
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid