Iniciats l'any 1933, els problemes plantejats al naixement de la II República continuaven amb la mateixa força i la República, indecisa, seguia sense saber com resoldre'ls. Aquesta fou la causa que un nou intent revolucionari, de caràcter anarquista, es declarara el gener d'aquest any. Si bé els focus més importants foren Andalusia i el Principat de Catalunya, també al País Valencià tingué les seues repercussions, especialment a les comarques agràries de Castelló i l'Horta. A Bétera, igual que a Riba-roja, Pedralba i Bugarra, es proclamà el comunisme llibertari pel senzill procediment d'ocupar l'ajuntament i cremar l'arxiu de la propietat i el municipal, també foren abolides la propietat i la moneda. El comunisme llibertari preconitzava la llibertat de l'individu, la desaparició de l'Estat i la construcció d'una societat sense propietat, ni privada ni col·lectiva. La Guardia Civil reprimí amb extrema duresa aquests moviments.
Concretament, a Bétera els fets es succeïren de la següent manera: El dia 10 de gener del 1933, a les quatre del matí el "trenet" de València va ser tirotejat quan arribava a Bétera i un dels ponts de la Providència va ser volat amb explosius. paral·lelament es van tallar les comunicacions telefòniques i telegràfiques. A continuació, els insurrectes, que havien segrestat l'alcalde, cremaren l'arxiu i es disposaren a atacar la casa de la Guardia Civil, fins que l'arribada de tropes de la Guardia Civil de València va trencar el setge. La repressió va ser immediata i la Guardia Civil entrà d'una manera salvatge al local del sindicat, trencant-ho tot, on van trobar cinc pistoles, set carrabines, una escopeta, divuit cartutxos de dinamita, cinc bombes de mà, munició, metxes, etc,... (segons la nota oficial de Govern Civil, que també parla de la detenció de divuit persones entre les quals hi havia l'alcalde, dos agutzils i dos vigilants). Les fonts anarquistes esmenten tretze detinguts aquell dia, descomptant l'alcalde i els vigilants, i tretze més en dies posteriors, els quals van ser fortament torturats i apallissats.
La insurrecció anarquista de 8-10 de gener del 33 fou produïda per dos motius: les reformes vitals que va realitzar la República per a les classes populars i la política mediatitzadora i repressiva del govern contra la CNT. A aquests factors cal afegir altres, interns a la pròpia CNT, com són la configuració típicament revolucionària del moviment anarquista i el cisma intern amb els "trentistes", amb la necessitat de desmentir-ho mitjançant una afirmació revolucionaria.
