Al Baix Penedès, així com a tants altres llocs de Catalunya, hi ha un buit. Un buit en la memòria col·lectiva. És el buit de les persones que van lluitar contra el feixisme, moltes de les quals es van veure abocades a l’exili, a la presó, a la deportació o a la mort. Aquest buit a la memòria no és fortuït, sinó que va ser imposat durant quaranta anys per les autoritats franquistes, en primera instància, i mantingut pels impulsors de la Transició, en nom d’una suposada reconciliació democràtica.
Però la veritat és tossuda, i ha sobreviscut, si bé moltes vegades coberta per un vel de silenci, a les llars i a la memòria dels familiars. Amb el pas dels anys, i gràcies a la tasca d’historiadors locals, d’associacions com l’Amical de Mauthausen i del progressiu compromís de les institucions, aquesta memòria s’ha anat recollint, estudiant i publicant. Al Baix Penedès, la recent publicació del llibre ‘Del Penedès als camps d’extermini nazis’ o la col·locació al Vendrell i a Llorenç de llambordes d’homenatge a les persones deportades als camps de concentració són mostres d’aquesta important feina que s’està realitzant.
En aquest context, No Oblidem neix amb la voluntat de seguir omplint aquest buit, desenvolupant una tasca sistemàtica i continuada per recuperar el testimoni d’aquelles persones de la nostra comarca que van sacrificar la llibertat, i en alguns casos també la vida, per la democràcia, la república o la revolució social. L’associació realitzarà la seva presentació el pròxim 24 d’abril a les 19.30h al Centre Cívic l’Estació del Vendrell. L’acte, en el que membres de l’entitat explicaran el nou projecte, que comptarà amb la intervenció d’Andreu Caralt Giménez i de Cristina Miró Tarruella.
Andreu Caralt Giménez (El Vendrell, 1971) és historiador i escriptor. Màster i doctorand en Història Contemporània, i llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És corresponsable des de 2014 de l’empresa de serveis i agència de viatges Terra Enllà, estudis i experiències, especialitzada en la batalla de l’Ebre, la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Ha estat periodista del Diari de Tarragona (1999-2018). És autor de Diari de Guerra (2011-2016) i dels llibres 3.669 Biberons. Història de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 (Generalitat de Catalunya, 2017), La Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fronts de l’Ebre i el Segre (Diputació de Lleida, 2020), El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili (Onada Edicions, 2021) i Òmnium Ebre. Mig segle de la flama nacional (Onada Edicions, 2023).
Cristina Miró Tarruella (El Vendrell, 1963) ha estat sempre vinculada en diferents entitats i activitats culturals i esportives, i també donant suport als moviments populars del municipi. Casada, i amb dues filles, és néta de Narcís Tarruella Capmany. En Narcís, nascut el 1906, va ser un vendrellenc, afiliat a la Societat Obrera Local, el POUM i la UGT. Amb el cop d’estat feixista i l’inici de la revolució proletària, va marxar voluntari al front. Posteriorment, va formar part de la Col·lectivitat de Guixaires de la vila. Desaparegut durant la batalla de l’Ebre, posteriorment va ser donat per mort, deixant vídua i una filla de 3 anys.
Aquest vol ser el punt de partida d’un projecte que se suma a moltes altres persones i associacions que treballen incansablement per a rescatar de l’oblit la memòria que han volgut enterrar. Aquest és el primer pas d’un llarg camí que aquesta nova associació vol fer conjuntament amb tothom que la vulgui acompanyar.
