Des d'una perspectiva sindical, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) destaca les següents limitacions del decret:
1. Quant al lloguer de temporada: tot i que aquesta regulació intenta tapar una escletxa legal, no elimina el lloguer de temporada. Només demana als rendistes que en justifiquin la temporalitat, per tant, el risc de frau és molt elevat.
2. Quant a la demanda de baixada de preus del lloguer: no representa cap límit real als preus dels lloguers. La referència a l'índex actual, fixat en els seus màxims històrics, perpetua preus excessius. Només evita que aquests es puguin incrementar encara més a partir del fraccionament dels immobles per habitacions.
3. Quant a les sancions a propietaris que no compleixin la llei: el règim sancionador és ineficaç. Les sancions no són dissuasives per als rendistes o patronal immobiliària, perquè representen un import molt insignificant en comparació amb els beneficis que obtenen amb el negoci dels lloguers de temporada o d’habitacions. Per altra banda, sobre el cos d’inspectors que ha de garantir l’aplicació de la llei, no s’hi detallen els recursos que s’hi destinaran per tal que aquests puguin efectivament constituir un fre al frau per part de rendistes.
4. Quant a la pròrroga d'habitatges de protecció oficial (HPO): no existeix seguretat jurídica. La qualificació hauria de ser permanent o amb períodes molt més llargs, no subjecta a declaracions temporals com les zones tensionades. Quant a l’accés a HPO, els tràmits d’accés continuen sent inaccessibles. Segueixen perpetuant-se barreres burocràtiques per accedir a l'habitatge protegit, especialment per a alguns sectors més vulnerables.
Anna Olesti, de l’equip jurídic del SHSC, ha aclarit que “els lloguers de temporada continuaran existint com a figura jurídica admesa en dret” i que la mesura estrella del decret es basi en la justificació per part dels rendistes sobre l’ús dels habitatges pot conduir a “arbitrarietats”.
En resum, el SHSC considera insuficient aquest paquet de mesures, en tant que no suposen un fre significatiu a l’especulació immobiliària. D’altra banda, el fet que cada municipi pugui decidir si continua oferint lloguers de temporada o no, fa que, igual que amb la regulació de preus, depengui del color polític del municipi i no en garanteix l’aplicació. En definitiva, el paquet de mesures és clarament insuficient, no aborda l’arrel del problema, ni confronta el negoci de l’habitatge.
Per últim, Marina Parés, portaveu del SHSC, ha afirmat que “aquest decret és una nova mesura parcial i plena de forats, limitacions i incerteses que busca capitalitzar de nou la força del moviment per l’habitatge”. Per altra banda, acusa els partits d’esquerres d’intentar “neutralitzar el conflicte”, amb l’objectiu de “desmobilitzar el moviment” i “presentar-se com la solució d’un problema que ells contribueixen a perpetuar: que l’habitatge sigui un negoci”.
