Així, els objectius de l’entitat per aquest any, com s’especifica al pla d’activitats del 2025, seran set: sensibilitzar la societat per fer créixer l’ús social del català, prestigiar la llengua entre els joves per augmentar-ne l’ús especialment en aquesta franja d’edat, mobilitzar l’activisme arreu dels territoris de parla catalana, augmentar la pressió i la incidència política i judicial en favor de la llengua, continuar renovant els discursos en defensa del català, aconseguir el reconeixement del català a escala internacional i promoure la llengua com a recurs i eina d’arrelament social i laboral.
Són els eixos d’acció que s’han aprovat en una Assemblea General Ordinària que ha estat conduïda pel periodista Carles Solà, coordinador de Cultura, Lleure i Joventut de l’entitat, i que s’ha fet a l’Ateneu Barcelonès, però en format híbrid per permetre la participació dels socis d’arreu del domini lingüístic. Després de la projecció d'un videoresum de l’activitat del 2024 i d'un parlament del president de l'entitat, Òscar Escuder, l'Assemblea ha votat els diferents punts de l'ordre del dia, que una àmplia majoria dels socis assistents ha validat.
En la seva intervenció, Òscar Escuder, ha destacat que l'assemblea serveix "per entomar amb ganes i amb optimisme tots els embats que hagin de venir. I per conjurar-nos i contribuir tots plegats a continuar fent gran l’entitat i, així, fer més gran la defensa de la nostra llengua [...]. Som els dels drets lingüístics, els que tenim l’experiència i les eines per conquerir drets i defensar-los. Ens cal continuar i ser més, i tots som imprescindibles per aconseguir-ho.", ha conclòs.
Garcias, Recasens i Font, ratificats com a membres de la Junta Executiva
Per fer possible el mandat dels socis, la Junta Executiva es continua reforçant i incorpora nous membres. En aquesta Assemblea General Ordinària s’han ratificat els que s’hi han incorporat en el darrer any per substitució d’altres membres. És el cas de Marina Garcias, delegada a les Illes Balears en substitució d’Ivan Solivellas; de Josep Maria Recasens, coordinador de la comissió d’Administracions Públiques en substitució de Marina Garcias, i Tina Font, coordinadora de la comissió de Videojocs en substitució de Susana Pérez.
Pel que fa a Garcias (Llucmajor, 1985), és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, i té un màster en Filosofia Contemporània per la Universitat de les Illes Balears. Ha estat becària en el Consell Insular de Mallorca i en el Parlament Europeu, i, des de fa set anys, exerceix de professora de Formació i Orientació Laboral a diversos instituts de secundària i centres integrats de Formació Professional a Mallorca.
Josep Maria Recasens (Barcelona, 1955) és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, i ha estat director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, on també ha desenvolupat diverses responsabilitats en els àmbits de consum i turisme. Ha presidit el Centre Moral i Cultural del Poblenou de Barcelona, i fa tasques de voluntariat a Càritas.
Tina Font (Puigcerdà, 1988) és consultora legal i experta en cultura digital a C Font Consultoria. Graduada en Criminologia, és secretària de comunicació de l'associació literària Pensaments i Paraules, i cofundadora de la Comissió Llengua Les Corts. Antiga col·laboradora de Ràdio Catalunya-Itàlia, amb el projecte @TheTwitchGirl també fomenta l'ús del català com a llengua corporativa en l'àmbit tecnològic.
Els set eixos del full de ruta del 2025, aprovats
El pla d'activitats del 2025 es proposa actuar sobretot en set eixos: incrementar la consciència lingüística i l’ús de la llengua a tots els sectors i territoris del domini lingüístic, augmentar l’ús i el prestigi de la llengua entre els joves, mobilitzar una xarxa sòlida d’activistes per la llengua arreu dels territoris de parla catalana, exercir com a principal agent de pressió i incidència política i judicial en favor de la llengua, generar discurs i ser referents en matèria lingüística, treballar pel reconeixement del català en l’àmbit internacional, i promoure la llengua com a recurs i eina d’arrelament social i laboral.
Per incrementar la consciència lingüística i l’ús del català, l'entitat posarà en marxa campanyes com “Decantem la balança pel català” per alertar sobre la situació de la llengua i activar la població, i reforçarà la feina de totes les delegacions: Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, les Illes Balears, el País Valencià i l’Alguer. També fiscalitzarà el compliment de la normativa lingüística per part de les empreses, denunciarà les vulneracions lingüístiques i assessorà les víctimes. A més, treballarà per incloure el català a les noves tecnologies, i per reforçar la llengua en àmbits d’oci, de socialització i de consum de masses, com l’esportiu i l’audiovisual. També s’impulsarà la xarxa ImpliCat, per incrementar el nombre d’ajuntaments actius en la defensa de la llengua.
Amb l'objectiu de prestigiar la llengua entre els joves i incentivar-ne l'ús, Plataforma per la Llengua continuarà plantant cara per evitar el desmantellament de la llengua a l'escola valenciana i de les Illes Balears, i treballarà per fer efectiva la immersió a l'escola catalana. També farà créixer projectes propis com el SAGA, saló del gaming; fomentarà els referents en català des del nou canal de TikTok; i potenciarà el projecte “El Mood” de contingut en valencià per a joves.
Una de les grans tasques de l'entitat, l'assessorament i la denúncia en casos de discriminacions lingüístiques, es continuarà reforçant i s'apostarà, com sempre, per la litigació estratègica per la via judicial, per l'assessorament personal a les víctimes o per les denúncies comunicatives en els casos més greus o que poden ajudar més a sensibilitzar la població. En paral·lel, l'entitat continuarà fent pressió a govern i agents influents per fer respectar els drets lingüístics i treballarà perquè les administracions públiques aprovin un protocol per donar resposta a les discriminacions lingüístiques.
A més, Plataforma per la Llengua aposta per generar encara més discurs lingüístic per capgirar els discursos que han minoritzat històricament la llengua i han contribuït a restar-li importància i a reduir-ne l'ús social. Per fer-ho possible, l'entitat continuarà elaborant estudis rigorosos sobre la situació de la llengua i organitzarà debats, com els de Semicercles i Més Semicercles, sobre la llengua i el seu estatus legal.
Pel que fa al reconeixement internacional del català, l’organització continuarà pressionant els estats europeus perquè aprovin l’oficialitat del català a la Unió Europea i, a través de les Nacions Unides, denunciarà la vulneració dels drets lingüístics en el marc de l’examen periòdic de drets humans de l’ONU.
En darrer lloc, per tal de promoure la llengua com a recurs i eina d’arrelament social i laboral, Plataforma per la Llengua treballarà perquè les empreses i les institucions assumeixin com a pròpia la formació lingüística, per reconèixer les empreses que impulsin el català com a llengua de treball, per fer tallers per a persones nouvingudes amb el suport d’altres entitats, i per col·laborar amb associacions que ja treballin per fomentar el català entre la població immigrada.
