Ara Maó i el PSIB van rebutjar en el ple municipal de dijous una moció del Partit Popular i de l'associació Iniciativa per Mahón per recuperar el topònim castellà de Mahón per a la ciutat, una reivindicació que els populars porten, de forma periòdica, al consistori.
El PP reclama que puguin “conviure” els dos topònims ( Maó i Mahón ). En canvi, el batle de Maó, Héctor Pons, ha defensat que Maó , “en la llengua pròpia d'aquí”, ha de ser “l'únic topònim oficial”, fet que no impedeix que pugui emprendre el nom de Maó quan es parla en castellà d'aquesta ciutat.
El ple de l'Ajuntament de Maó va aprovar el febrer del 2021 una moció que establia el topònim Maó , en català, com a únic nom oficial de la ciutat i revocava la doble denominació Maó-Mahón , que estava vigent des de feia vuit anys. El canvi responia a un requeriment de la direcció general de Política Lingüística del govern balear.
El govern municipal de la ciutat menorquina va establir el 2012 la doble denominació, en català i castellà, de Maó després que el govern balear –llavors presidit per José Ramón Bauzá– canviés el 2011 la Llei de Normalització Lingüística que estipulava que els topònims havien de ser únics en català per autoritzar-ne la denominació oficial en les dues llengües. Amb l'arribada al poder d'un nou govern el 2015, el Parlament balear va tornar a esmenar la Llei de Normalització Lingüística i va establir que l'única forma oficial dels topònims a les Illes Balears és el català.
Competència del govern balear
La competència en aquesta matèria correspon al govern balear, que ha de comptar amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears (UIB). D'acord amb la Llei estatal de Règim local, però, la decisió del canvi de topònim ha de ser aprovada per la majoria absoluta del ple de l'ajuntament. Iniciativa Cívica Mahonesa, però, va aconseguir que el Jutjat Contenciós número 2 de Palma es pronunciï en una vista pública sobre la legalitat de la decisió de l'Ajuntament de Maó sobre el topònim de la ciutat l'abril de l'any que ve.
