La COP16 del Conveni sobre Diversitat Biològica va finalitzar ahir a la seu de la FAO a Roma la seva segona part, després que el plenari es suspengués per manca de quòrum a Cali, Colòmbia, el passat 2 de novembre. El bloqueig es va produir especialment per un debat molt agre sobre el mecanisme financer i l’estratègia de mobilització de recursos. Una discussió que es remunta a l’inici del Conveni sobre Diversitat Biològica el 1992: el seu article 21 preveu la creació d’un mecanisme (un fons econòmic) específic per finançar accions globals per protegir la biodiversitat, però l’article 39 va establir que, provisionalment, s’utilitzaria una eina que depèn del Banc Mundial, el Fons per al Medi Ambient Mundial (FMAM o GEF, per les seves sigles en anglès).
A Roma, el debat s’ha vist condicionat per dues posicions: d’una banda, els països del Sud global (liderats pel grup africà, especialment la República Democràtica del Congo) denuncien que el FMAM està en mans dels països rics (incloent-hi els EEUU, que no forma part del CDB), és ineficient i obstaculitza l’accés al finançament per part de molts països empobrits. Per això, exigeixen que es compleixi l’article 21 del Conveni i es creï un fons específic sota el mandat de la Conferència de les Parts (COP). D’altra banda, la UE, el Japó i el Canadà consideren que el FMAM és suficient i que un nou fons no comportarà més finançament. Darrere els discursos, hi ha també la qüestió de qui controla els recursos. Els països del Sud global volen que sigui la COP, on tots els països tenen el mateix pes, mentre que els del Nord global volen mantenir l’statu quo.
La resolució de l’equació ha acabat sent l’acceptació per part dels països del Nord global que qualsevol fons ha d’estar sota el mandat de la COP, a canvi que es considerin totes les opcions: reformar i millorar els fons existents o crear-ne un de nou. Tot això en un procés que durarà fins a la COP19 el 2030, endarrerint, així, tot el procés. En paraules de la delegació mexicana: “Ens posem d’acord a posar el plat a la taula (eina), però encara falta el menjar (fons)”.
L’altre gran document sobre finançament ha estat l’Estratègia per a la Mobilització de Recursos, que estableix una estratègia àmplia per aconseguir els diners previstos per donar suport a la conservació de la biodiversitat: 20.000 milions anuals a partir del 2025 i 30.000 milions anuals a partir del 2030, provinents de fons públics. El més preocupant per a Ecologistes en Acció és l’aposta clara de la COP per buscar un extra d’inversions en biodiversitat de fins a 200.000 milions anuals en el sector privat. Ningú posa en dubte que hi ha un dèficit molt greu en el finançament de la conservació de la natura, però s’ha imposat la visió ultraliberal de confiar-ho tot a incentivar les empreses a invertir en biodiversitat. Això, a la pràctica, inclou esquemes de crèdits de biodiversitat i compensacions que permetrien a les corporacions justificar i rentar la seva imatge a costa de la natura. Segons Ecologistes en Acció, aquests mecanismes de mercat són un greu error que només poden degradar els ecosistemes millor conservats per crear-ne de molt més pobres.
En el costat més positiu, la COP ha reiterat el reconeixement que els subsidis perversos a activitats destructives són una de les principals amenaces actuals per a la biodiversitat i que cal identificar-los i eliminar-los urgentment.
Un altre element positiu és l’aprovació del marc de seguiment del Marc Mundial de Biodiversitat, amb un sistema d’indicadors per analitzar el progrés general cap al compliment de les 23 metes que haurien d’aturar la regressió de les espècies i els ecosistemes el 2030. Malauradament, no es generarà un informe país per país que assenyali qui contribueix menys a l’objectiu mundial. A més, s’han eliminat alguns indicadors importants com l’impacte ambiental del consum global, però s’han mantingut els indicadors de petjada ecològica i de concentració de plaguicides.
Ecologistes en Acció considera molt preocupant el retard existent en l’aprovació dels plans i metes nacionals per aplicar el Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Mont-real, ja que a l’inici d’aquesta segona part de la COP16 només 46 països els havien aprovat i presentat al Conveni sobre Diversitat Biològica. Sense aquests plans o metes nacionals, queda molt compromès el compliment de la missió prevista per al 2030 de frenar la pèrdua de biodiversitat.
