Diverses entitats i persones, a títol individual, pertanyents a la Xarxa No al polígon CATSUD, han presentat consideracions al Pla Director Urbanístic d’activitat econòmica Catalunya Sud. Demanen aturar l’ampliació prevista del polígon industrial pels aspectes i irreversible que tindria sobre la biodiversitat, l’aigua i el sol agrícola.
El Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica Catalunya Sud (en endavant, PDUAE Catalunya Sud) té l’objectiu de reordenar i ampliar el polígon Catalunya Sud amb la finalitat d’ordenar un o més sectors d’activitat econòmica i logística dins un àmbit d’estudi d’unes 675 ha als termes municipals de Tortosa i l’Aldea, a les quals s’han d’afegir 92 més que ocuparia la terminal ferroviària intermodal. L’administració justifica que aquest pla va en coherència amb l'Estratègia Territorial per a la Localització de Nous Sectors d’Activitat Econòmica i amb el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 (PNI) i amb la voluntat del Govern d’impulsar grans sectors d'activitat econòmica estratègics pel país.
En el marc del PNI, s’ha desenvolupat un model obsolet de polígons industrials a Catalunya caracteritzat per parcel·les de gran format (20, 50 i 100 hectàrees) per atraure determinades empreses que requereixen de grans extensions de terreny per desenvolupar la seva activitat.
El període de presentació de consideracions al procés d’Avaluació ambiental Estratègica del PDUAE Catalunya Sud (exp. OAA20240035) ha acabat el 31 de gener de 2025. Les entitats i persones organitzades en la Xarxa No al Poígon Sud CATSUD posen de manifest com l’avenç del projecte al que han tingut accés preveu una ampliació d’aquest polígon que obvia l’efecte acumulatiu en relació a altres infraestructures i desenvolupaments industrials ja existents a la zona i es basa en del 2011 o anteriors, allunyats de la nova i potent realitat ebrenca centrada en els criteris prioritaris d’un desenvolupament sostenible basat en el seu potencial natural.
La Xarxa recorda com històricament, des de les Terres de l’Ebre, s’ha reclamat un desenvolupament econòmic rural i de qualitat. La realitat demostra que la tipologia d’empreses que s’instal·len en aquest tipus de polígon que preveu l’avanç del PDUAE, són altament contaminants i incompatibles amb el fet de ser, entre d’altres figures, Reserva de la Biosfera, de la UNESCO.
Un dels aspectes que més preocupa, doncs, és l’impacte sobre el sòl agrícola on està ubicada l’ampliació, les seves construccions de pedra seca i biodiversitat, així com l’afectació sobre les aigües superficials i subterrànies. De fet, l’avanç contempla 4 alternatives i la més ben vista per les administracions és justament la que té un major impacte sobre un dels torrents que el travessa.
En tot el document de l’avanç no es fa esment de l’afectació als aqüífers de la zona. Es limita a esmentar els corrents superficials d’aigua sense tenir en consideració que algunes indústries poden generar abocaments procedents dels seus processos industrials amb efectes de contaminació importants sobre pous que, actualment, subministren aigua potable a la població.
D’altra banda, aquest projecte contribuirà a la fragmentació dels hàbitats, ja que la creació d'una àrea industrial de grans dimensions provocarà una alteració substancial dels ecosistemes naturals, tot afectant directament la biodiversitat local i els hàbitats d’interès, especialment els de la parella d’àligues cuabarrades present a la zona ampliable.
Per tots aquests motius així com d’altres que s’especifiquen en el document lliurat a la Generalitat de Catalunya se sol·licita l’adopció de l’alternativa de no desenvolupar l’ampliació d’aquest PDUAE, alternativa 0, a causa dels impactes que s’han enumerat en les consideracions aportades i que s’adeqüin, a més, les inspeccions necessàries per controlar l’activitat de les empreses ja instal·lades i llurs ampliacions especialment en allò que té a veure amb la salut de les persones ubicades a l’entorn del polígon.
Finalment, la pròpia Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha manifestat recentment la necessitat de revisar les zones inundables de Catalunya, raó per la qual, tenint en compte que aquest és un dels temes ambientals que pot determinar la viabilitat del l’alternativa, es considera indispensable aturar la tramitació fins la seva avaluació.
Les entitats que formen part de la plataforma
ADACILL
AMEBESANA
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS BADÓ MASROIG
ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE TARRAGONA I L’EBRE
GEPEC-EDC
PLATAFORMA M’ESTIMO LES TERRES DE L’EBRE
