La proposició no de llei contra el calendari de tancament de les centrals nuclears ha sigut aprovada per una diferència de set vots en sessió parlamentària i es basa en assumpcions falses sobre la realitat del parc nuclear del país. Per al Moviment Ibèric Antinuclear, del qual forma part Ecologistes en Acció, l’exigència que es prolongue el funcionament de les centrals més enllà dels 40 anys per als quals es van dissenyar menysprea l’increment de risc d’operar amb sistemes envellits. Per molt detallades que siguen les inspeccions i actualitzacions d’equips, hi ha sistemes crítics com el nucli del reactor o la contenció que no poden renovar-se. Els dos reactors d`’Almaraz, Ascó I i Cofrents ja han superat eixe límit, i Ascó II ho farà a meitat de l’any que ve.
En tot cas, l’extensió de vida demanda inversions milionàries de les empreses propietàries per a complir amb els condicionants de les autoritzacions. Si van acordar voluntàriament un pla de tancament en 2019 va ser considerant el seu balanç de beneficis, i van decidir que no compensava. Encara que no hi ha informació sobre l’abast d’aquests costos a Espanya, se sap que la prolongació per 10 anys de dos reactors belgues de potència equiparable a Almaraz, Doel 4 i Tihange 3, costarà fins a 2.500 milions d’euros. Sense oblidar el cas de la renovació de Garoña (menys de la meitat de potent que Almaraz) per altres 10 anys, que implicava la inversió de més de 200 milions d’euros.
El paper de PP, Vox i UPN en el parlament ha sigut el de servidors de les empreses per a forçar una reducció de les taxes i impostos que corresponen a activitat nuclear. El problema no és que siguen massa alts, sinó que l’electricitat nuclear no és competitiva i pretenen que l’Estat la subvencione amb baixades d’impostos. ERC i Junts, amb la seua abstenció, defensen una posició cínica que posa els interessos empresarials per davant dels de la ciutadania. El tancament nuclear és necessari per aconseguir una transició energètica que vaja més enllà de les paraules, que siga justa i participativa, que respecte la biodiversitat i que siga solidària.
“Si no fora tan tràgic resultaria còmic que el diputat del PP que va defensar la proposta parlara de la dependència del gas rus per part de l’Estat espanyol, quan el 30% de l’urani que les centrals nuclears de l’Estat utilitzen per a fabricar el combustible que necessiten és precisament rus”, han declarat des del Moviment Ibèric Antinuclear.
Els residus radioactius d’alta activitat, el combustible gastat, que produeix el parc nuclear augmenten a l’entorn de 125 tones d’urani per any de funcionament. Per tant, la gestió de residus s’encareix en prolongar l’operació. L’aportació de les empreses nuclears per a la seua gestió ha de créixer, no reduir-se. La taxa sobre l’electricitat nuclear, amb la qual es finança el Fons de Residus Radioactius, s’ha augmentat en un 30% des de 2019, una quantitat insuficient per a assegurar que l’Estat no haja de posar diners per a eixa gestió quan les centrals ja estiguen tancades. No es pot oblidar que fins a l’any 2005 les empreses no van pagar pels seus residus, ho va fer la ciutadania en el seu rebut de la llum.
Les nuclears també emeten CO₂. Les recàrregues de combustible comporten emissions. Tots els processos per a disposar d’una pastilla d’urani (des de la mineria fins a l’enriquiment d’urani i els seus transports) requereixen l’ús de combustibles fòssils. Més la construcció, la clausura de la central i el tractament dels seus residus radioactius. Eixes emissions es xifren en aproximadament un 15% de les d’una central de gas en cicle combinat de la mateixa potència. Però són un 600% superiors a les de l’eòlica.
El Moviment Ibèric Antinuclear exigeix que els representants polítics defensen la ciutadania i no els interessos de les empreses. Cal un tancament ordenat però urgent de la potència nuclear.
