Segons ha explicat el president de l’entitat, el motiu d’aquesta segona interposició del recurs és conseqüència de l’errada comesa pel grup parlamentari del PP, que votà un conjunt d’esmenes estrafolàries de l’extrema dreta i que va provocar que el Decret Llei, que es va impugnar el 2023, quedàs derogat per la denominada Llei de simplificació administrativa. Així mateix, el contingut del decret derogat ha tornat a ser introduït a través del Decret Llei 5/2024 de rectificació del “despropòsit parlamentari” de PP i VOX. Una tècnica legislativa, que en paraules d’Antoni Llabrés, és summament deficient i que fa augmentar les possibilitats d’èxit del recurs de l’OCB en aquest segon envit.
L’OCB compta amb el suport del PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem Illes Balears, i agraeix el seu compromís, per promoure la interposició d’un recurs davant del Tribunal Constitucional per part de cinquanta membres dels grups parlamentaris Socialista, Plurinacional Sumar i Mixt del Congrés dels Diputats, contra el Decret Llei de rectificació del “despropòsit parlamentari” del PP-VOX.
Aquest mateix procediment va ser utilitzat per primera vegada, el mes de novembre de 2023, per interposar un primer recurs contra el Decret Llei 5/2023, de 28 d’agost, de mesures urgents en l’àmbit educatiu i sanitari, una de les primeres mesures del Govern Prohens, i que eliminava l’exigència de coneixements de català per accedir a la sanitat pública. Aquest recurs va ser admès a tràmit per providència del Tribunal Constitucional ara fa un any, el 16 de gener de 2024.
El president de l’OCB ha aprofitat per recordar que gairebé un any i mig després de l’aprovació del decret per eliminar el català de la sanitat, la Conselleria de Sanitat ha estat incapaç d’explicar quina incidència positiva ha tengut aquesta mesura: quants de professionals sanitaris s’haurien retingut i quants se n’haurien captat pel simple fet d’haver eliminat l’exigència de coneixements de català (que en tot cas es trobava supeditada a una moratòria de dos anys); quan és públic i notori que els motius que dificulten la incorporació de sanitaris de determinades especialitats són més profunds (cost de la vida, dificultat d’accés a un habitatge, etc.), i que aquests dèficits no són privatius de les comunitats autònomes amb dues llengües oficials. Mentre, la situació de la llengua catalana en hospitals i centres de salut ha empitjorat.
Segons Llabrés, l’OCB està disposada a arribar fins al final en aquesta lluita contra la maniobra de PP-VOX de degradar la presència del català a la sanitat pública, que impedeix que els ciutadans de les Illes Balears puguin exercir lliurement els seus drets lingüístics com a usuaris del sistema de salut. L’any 2023, 23 de les reclamacions que varen arribar a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics responien a vulneracions de drets lingüístics a l’àmbit sanitari. Es desconeixen encara les xifres de 2024, que segurament seran més elevades. A això, s’hi han d’afegir les queixes cursades a través del servei d’atenció a l’usuari d’IBSALUT i altres instàncies de l’administració, i també una extraordinària xifra oculta de vulneracions no denunciades o, senzillament, de casos de desistiment per part dels ciutadans d’exercir, ja d’entrada, el seu dret a comunicar-se en català, forçats per les circumstàncies.
