En concret, han apuntat des de la plataforma, les previsions donen un augment de 47 embarcacions i de més de 41.000 creueristes respecte al 2024, de manera que les xifres s'acostaran al rècord establert el 2019, abans de la pandèmia, quan varen arribar a Palma 592 creuers.
«Si volem preservar el medi ambient i la qualitat de vida de les destinacions turístiques és imprescindible repensar el model actual del turisme de creuers. El futur del sector passa per la sostenibilitat, el respecte al medi ambient i la consideració de les necessitats de les comunitats locals. Només així serà possible compatibilitzar turisme i qualitat de vida», han defensat des de la Plataforma contra els Megacreuers. En aquesta línia, també han expressat la preocupació per la finalització, l'any que ve, de l'acord entre el Govern i les navilieres pel qual es limita l'entrada d'aquestes embarcacions al port de Palma.
L'associació, integrada per un conjunt d'entitats del teixit associatiu de Mallorca, ha subratllat que el futur de l'acord, que va ser aconseguit el desembre del 2021 i es va rubricar el maig de l'any següent, «serà clau per al futur» de la ciutat. Aquest estableix, entre altres coses, que Palma només podrà rebre un total de tres creuers al dia i que únicament un podrà tenir una capacitat superior als 5.000 passatgers.
«Palma necessita una indústria de creuers a la baixa, menys creuers i més petits», ha sostengut la plataforma, que ha mantengut que aquest tipus d'embarcacions de grans dimensions no es poden considerar «sostenibles» en cap cas.
«Els creuers tan grans tenen una demanda energètica i de recursos que és incompatible amb els objectius d'electrificació dels ports, més encara en un territori insular com són les Balears. Això fa que quan un creuer està amarrat al port hagi de continuar cremant combustible, alliberant contaminants molt nocius per a la ciutat, i que tengui un consum d'aigua que posa en compromís el seu ús per part dels residents», han indicat. A més, han prosseguit, la «irrupció massiva» de creueristes en una ciutat altera el teixit empresarial i fa augmentar els preus de l'habitatge i els serveis sense que els comerços locals en surtin beneficiats.
Segons dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) esmentades per la Plataforma contra els Megacreuers, la despesa mitjana d'aquest tipus de turistes durant la seva estada transitòria a la ciutat ronda els 35 euros. Aquesta, han conclòs des de l'associació, és la «cara fosca» d'un tipus de turisme que moltes vegades s'associa «falsament» a un sector econòmic pròsper i a un motor de creixement.
