La multitudinària manifestació del passat dissabte 30, com les anteriors del 9 i el 23 de novembre, així com les diverses concentracions a València i altres ciutats per la dimissió i assumpció de responsabilitats penals de Mazón i el seu Govern, passaran a la història, no solament pel nombre dels qui hi vam participar, sinó també per la transversalitat i la fermesa en els propòsits demostrades. Recents enquestes (del diari Andalucía Información concretament, tal com informa el Diari La Veu del País Valencià) indiquen que un 78,7 % dels valencians opinen que Mazón hauria de plegar, entre ells un significatiu 41 % de votants del PP. Malgrat el clamor popular, el President Mazón, el nom del qual ja anirà aparellat per sempre a la presó de Picassent, s'aferra al càrrec i s'amaga rere rodes de premsa fantasmes, respon nomenant un militar per a la pretesa reconstrucció de les comarques devastades, substitueix un parell de conselleres i aprofita els estertors d'un mandat, massivament qüestionat, per repartir a dit milions d'euros a empreses condemnades en els casos de corrupció Gürtel i Taula. Blindat en la seua insensibilitat, en l'obstinada voluntat de forrar-se a costa de la política (això li ve de casta, de Zaplana concretament) i aprofitant el foc creuat entre els dos grans partits espanyols, el PSOE i el PP, que per motius distints, però complementaris, n'impedeixen la caiguda, el President negligent i mentider s'aferra a la poltrona.
Fins quan durarà la seua agonia? No ho sabem. Sí sabem que de nou, menyspreant els 223 morts (cal incloure el treballador de Tragsa que va perdre la vida per la negligència del govern), el dolor de centenars de milers de ciutadans que de la nit al dia van perdre cases, familiars i amics, tallers i empreses, infraestructures, collites i carrers, botigues, escoles, llibreries i biblioteques, centres de salut i ajuntaments a conseqüència d'una DANA llargament anunciada i la ineptitud i supèrbia criminal d'uns polítics sense escrúpols, els valencians i valencianes tornem a ser avui mers espectadors d'un joc que es juga a Madrid, convidats de pedra, franquícia i colònia. La moció de censura proposada per Compromís és despatxada amb displicència per les tebieses d'un PSPV-PSOE que reclama el vot de VOX per dur-la avant. El vot de VOX! El mateix partit feixista amb què Mazón va aconseguir el seu Govern i que continua sent-li fidel, l'excusa perfecta perquè el PP aplicara des del principi polítiques encara més a la dreta (contra l'escola, el valencià i la cultura, per la turistificació i l'encariment de l'habitatge, pel menyspreu a les dones i les polítiques medioambientals necessàries per frenar el canvi climàtic, per l'eterna cançoneta d'ofrenar noves glòries a Espanya).
I malgrat la misèria d'uns polítics i els càlculs electorals que es fan a costa del patiment de tanta gent, el poble valencià està aprenent a autoorganitzar-se, a defensar amb fermesa la seua voluntat de fer fora un govern de mafiosos i botiflers. Perquè ens caldrà alguna cosa més que manifestacions per la dimissió de Mazón i l'exigència de responsabilitats. Tenim per endavant i per anys una reconstrucció de les comarques assotades per la DANA que afecta també el conjunt del teixit productiu valencià, importants infraestructures i una organització del territori que no pot tornar a ser camp d'especulacions i corrupteles al servei dels poderosos, la mateixa que en bona mesura ha agreujat els efectes dels aiguats. No exigim la dimissió de Mazón perquè a Madrid decidisquen quan i qui posar al seu lloc, sinó per obrir un nou cicle polític per al país amb la convocatòria de noves eleccions com a primer pas d'un procés constituent valencià que es podria plantejar a mitjà termini per posar les bases del País Valencià del futur, més just, més lliure, més net i ric.
Convençuts que només el poble salva el poble, és l'hora d'espentar la mobilització i organització populars des de la base, de vigilar amb atenció que l'ajuda institucional arribe a les necessitats, de lligar en curt uns polítics que menystenen les vides humanes i els interessos de la majoria social o que esporuguits davant la força i el crit que ompli carrers i places només saben enviar els seus policies de forma absolutament desproporcionada i injustificable i els seus helicòpters sinistres, com hem vist aquests dies.
Restituir una democràcia ferida de mort per l'afany dels poderosos i dels partits del règim del 78, garantir els drets socials i polítics del poble valencià, fer de l'honestedat i el principi de servei al conjunt de la població el requisit indispensable del poder institucional, impulsar la capacitat que el País Valencià puga decidir lliurement el que més li convé ara i en el futur, situar la cultura i el valencià com a eixos de la regeneració democràtica i nacional, són alguns dels reptes que l'amarga situació present ens planteja. Visca el País Valencià! Fora Mazón! Exigim noves eleccions!
País Valencià, 3 de desembre de 2024
