Cal recordar que és la tercera parada per avaria que pateix la nuclear enguany, concretament el 14 de gener, el 12 de juliol i l’actual. A més, el 12 de setembre va patir una altra avaria que es va poder restablir ràpidament sense arribar a desencadenar una altra parada. Aquestes parades, juntament amb la multitud d’avaries ocorregudes en els anys passats, demostra una vegada més que la central, que ja ha complit 40 anys de funcionament, està vella i deteriorada i que continuar mantenint-la en funcionament suposa un augment exponencial del risc d’accident greu.
És també ressenyable que amb aquesta parada ja són tres, de les set centrals nuclears espanyoles, les que estan parades simultàniament: Ascó 1 per recàrrega de combustible, mentre que Ascó 2 i Cofrents per avaries. A pesar d’aquestes parades, ni s’ha produït cap apagada ni l’estabilitat del sistema s’ha vist afectada. De fet, ja ha ocorregut en altres ocasions que han estat parades simultàniament fins a 4 centrals nuclears sense afectar l’estabilitat de la xarxa elèctrica ni el preu de la llum. Es demostra, una vegada més, que les centrals nuclears, que aporten menys de la cinquena part de la generació elèctrica espanyola, ni són necessàries, ni fan que el preu de l’electricitat siga més barat.
Per contra, a més del perill d’accident, de produir els residus més perillosos que existeixen i de l’enorme consum d’aigua que tenen, el manteniment de les nuclears és un obstacle a la implantació de més energies renovables, que sí que contribueixen, a més de la lluita contra el canvi climàtic, a l’abaratiment de la factura elèctrica. Això ha sigut especialment visible en aquests últims dies, en què l’alta producció eòlica i solar (per a ser novembre) ha produït un esfondrament del preu de l’electricitat.
També paga la pena destacar que mentre que les energies renovables són totalment autòctones en recurs i en tecnologia, contribuint a la sobirania energètica del país, el combustible nuclear de Cofrents i la resta de nuclears espanyoles es produeix amb urani enriquit majoritàriament procedent de Rússia, amb la dependència i l’evident risc geopolític que això comporta. I no és un risc teòric. De fet, fa una setmana Rússia ha anunciat que deixarà de subministrar urani enriquit als Estats Units, que també importa d’eixe país la tercera part de les seues necessitats d’aquesta matèria primera per a fer funcionar les seues pròpies centrals nuclears.
