Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Consideració històrica i perspectives
04/12/2024 Hemeroteca

M’han demanat de fer una breu consideració històrica dels fets que commemorem avui, un atemptat d’atribució espanyolista, amb vinculacions evidents amb sectors del règim. Comentarem el context polític i també què ens ensenya aquesta experiència i la de tot aquest temps més recent, de cara al futur.

En primer lloc, cal considerar aquest atemptat com una qüestió molt important des del punt de vista polític (de cap manera, s’hauria de poder prendre de manera anecdòtica) perquè es tracta d’una mena d’actuació pròpia dels règims despòtics que són aquells règims que se serveixen de formes d’acció que van més enllà de la seva mateixa legalitat. I això és molt significatiu.

Per això, aquesta mena d’actuacions sorgides de l’entorn del règim monàrquic espanyol actual no ens han d’espantar ni fer recular políticament perquè van contra el règim mateix que les ha impulsades o permeses; i, en el fons, són mostres d’una inseguretat, perquè volen suplir amb accions repressives la pèrdua creixent de legitimitat del seu poder

(Com sabem, tot poder es manté per la combinació de dos elements: la legitimitat (o consens) i la repressió. L’augment d’algun d’aquests elements va en detriment de l’altre: si s’accentua la repressió, en intensitat o especialment quan s’estén per fora de la seva pròpia legalitat, sempre és una mostra clara de pèrdua de legitimitat).

Mirem, per exemple, els atemptats del mes d’agost de l’any 2017 a Barcelona i Cambrils, promoguts en l’entorn de CNI espanyol segons han declarat sectors d’aquest àmbit. Què demostra això? Que el règim monàrquic espanyol vigent no es veia amb cor d’aturar l’independentisme (i concretament el referèndum del Primer d’Octubre del 2017) només per mitjans convencionals. Els tripijocs judicials, la vulneració de les seves pròpies bases legals ens mostra la percepció de la seva impotència dins la seva mateixa llei. L’han vulnerada repetidament. Això és una dada que cal tenir en compte.

                                                       ***

L’ensenyament principal és que totes les anormalitats que vulgueu considerar (i que anem veient) en aquest règim espanyol decrèpit ens ajuden a conèixe’l més bé. I així sabem més bé com combatre’l, com heu fet en el cas de l’atemptat d’ara fa trenta-cinc anys: CONTINUANT LA LLUITA, DENUNCIANT ... I TAMBÉ ESTANT ALERTA I PROTEGINT.

CONTINUANT amb la nostra defensa del DRET D’AUTODETERMINACIÓ i la nostra lluita per la INDEPENDÈNCIA I LA REPÚBLICA CATALANA, LAICA I IGUALITÀRIA.

L’experiència ens demostra, doncs, que tenim davant nostre un règim monàrquic tan poc democràtic que s’ha de fonamentar en l’abús i el recurs a la intimidació extra-legal com a mètode de govern.

 Per això des de l’independentisme definim actualment aquest règim com:

-Un règim no democràtic de tipus COLONIAL (ocupació militar i policíaca,

exacció econòmica, ofegament econòmic, cultural i lingüístic etc.)

I sabem que ens en podem defensar:

               -Per mitjà de la DENÚNCIA, LA INFORMACIÓ I L’AUTODEFENSA

al més àmplies possibles.

I que és un règim que pot ser superat:

               -Treballant per a FER-LI PERDRE LEGITIMITAT dia rere dia.

 És a dir, aturant la política d’amenaces i mentides en què es fonamenta.

Rebutjant el poder monàrquic espanyol i els seus símbols.

Estenent el qualificatiu de “persona non grata” en l’espai dels opressors,

denunciant tots els abusos ... convertint-los en ACUSACIONS.

La meva conclusió, per a acabar, és que tenim una situació difícil però que l’experiència que comentem és la d’un règim que ha anat demostrant la seva incapacitat de tenir consens democràtic, de tenir una legitimació sòlida.

És en aquesta mena de situacions irregulars quan cal EMPÈNYER més que mai. L’experiència de la vostra resistència a la repressió (com ho és la capacitat de recordar i contrarestar els actes repressius, com feu ara) és el camí.

 Visca la lluita independentista!

Visca la lluita del poble: de Manresa ... i dels Països Catalans!

Visca la Terra!

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid