Fa tres setmanes, els membres de Salvem el Calderí i suposem que molta altra gent del poble, llegíem estupefactes la notícia de l’aprovació provisional del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Mollet, on s’hi va incloure la modificació puntual que permet la urbanització del Calderí.
Diem estupefactes perquè una de les formacions polítiques que va votar la mesura, Mollet en Comú Podem, en aquell moment encara eren membres formals de la Plataforma Salvem el Calderí (i ho han estat des del 2021). Ens vam haver d’assabentar per la premsa, que els nostres ‘‘companys’’ de camí havien decidit apostar per la destrucció d’un dels darrers espais naturals i agrícoles que queden al poble. Resulta que en cap moment durant les negociacions que estaven tenint amb el PSC al respecte del POUM, ‘‘van trobar el temps’’ per a explicar-nos el seu viratge complet en aquest afer.
Resulta profundament decebedora aquesta falta de lleialtat cap al nostre col·lectiu, però no només cap a nosaltres, també cap els seus propis principis ecologistes, i cap a tota aquella gent que els hagi fet confiança, creient en aquests principis.
Lamentem que aquest partit hagi aprovat un Pla que es caracteritza per la completa falta d’interès en fer partícip a la ciutadania de Mollet en la seva elaboració. Un Pla que pretén fer desaparèixer els darrers jardins privats extensos, horts urbans i les poques zones d’urbanisme singular que queden del Mollet d’abans. Mollet en Comú Podem ha abraçat el mateix model desenvolupista i uniformitzador que el PSC ens porta regalant des de fa cinc dècades, i que només ha servit per a tenir una ciutat cada cop més massificada, contaminada, gris i sense ànima. I no és un tema menor, si tenim en compte que ens trobem en el doble d’habitants per metre quadrat de la xifra que es considera límit per a la salut i benestar humans (2.400hab/km2). És evident que han prioritzat el seu ascens al poder municipal, sacrificant en el procés les necessitats de la població.
Estem avançant, a Catalunya i a la resta del món, cap a escenaris de major incertesa i de menor disponibilitat de recursos bàsics per a la vida: aigua, energia, aliments, terra cultivable i fèrtil, aire net… no hi ha cap garantia que puguem mantenir els mateixos estàndards de consum d’aigua, combustible i energia que tenim avui. Les prediccions
científiques i les tendències actuals a nivell climàtic, econòmic i geopolític són clares al respecte.
En aquest sentit, observem que el pla d’ordenació urbanística del nostre municipi, un instrument que defineix i preveu les necessitats i prioritats dels propers 20 a 30 anys, aposta per la política de sempre, destruir territori, vida i sector agrari per posar-hi totxo; diners per avui i gana per demà. És de veritable miopia no veure que la prioritat actual és la de fer Mollet una ciutat resilient que garanteixi una vida digna a qui l’habitarà en els propers anys, que s’esperen difícils. Lluny d’això, el que pretenen és seguir encabint població a un territori que ja fa molt de temps que no és capaç, a partir dels recursos locals disponibles, de cobrir les necessitats humanes més elementals. Afegir població, cases i cotxes a la ciutat més contaminada de l’estat espanyol i afegir més pressió sobre uns serveis públics insuficients i en un estat cada cop més precari.
La seva justificació per a dir que la lluita s’ha perdut és que hem perdut el judici contenciós administratiu que vàrem interposar contra la modificació puntual del PGOUM a l’àmbit del Calderí. Però des de la Plataforma Salvem el Calderí no donem pas per acabada la lluita, ben al contrari, sabem que en la història de la classe treballadora, la gran majoria de lluites guanyades en matèria social o ambiental ni tan sols han passat per cap tribunal. La protecció de Gallecs, tot i que no és total, és un bon exemple de victòria social popular guanyada des de baix. I tot això contra les continuades agressions infringides pels governs locals que l’envolten, especialment el del PSC de Mollet, durant els anys 80 i 90, també avui amb la pretensió de seguir edificant als Pinetons, que són part de Gallecs.
Les maneres de fer política avui són cada vegada més descarnades, cíniques i allunyades de la població. La majoria de la societat sent un desencís creixent per una democràcia, uns drets socials i econòmics que es troben en perill d’extinció, una població que ja no espera que se la tingui en compte per a res. És trist que siguin les suposades esquerres les qui s’aprofitin d’aquesta degradació social i política, però a qui sigui que ens vulgui sentenciar el futur, sigui quin sigui el seu color polític, els fem saber que no ho consentirem.
Salvem el Calderí seguim aquí. Quan vam néixer ho vam fer amb un propòsit i una responsabilitat, que és la de seguir mantenint oberta la porta de la utopia. Tenim clar que la destrucció del Calderí només revertirà en pitjors condicions de vida per als molletans i molletanes, que no ens podem permetre seguir perdent biodiversitat, terres agrícoles i zones humides, ens hi va literalment la vida. Continuarem dempeus i lluitant fins el darrer moment, per defensar el dret a l’alimentació i el dret a tenir espais naturals funcionals que contribueixen a la nostra salut. Volem i veiem un Calderí viu, agrícola, natural i més integrat al poble. Pel teu bé i el de la resta, veí i veïna de Mollet que estàs llegint això, suma’t a la lluita per la protecció del Calderí
