La DANA deixa diverses comarques de les províncies de València, Albacete i Cuenca negades, amb més de 150 persones mortes i desenes de desaparegudes fins ara. Ecologistes en Acció se solidaritza amb totes les persones afectades, molt especialment amb aquelles que han perdut els seus éssers estimats. Per a l’organització ecologista, aquest episodi ha d’accelerar la implantació de mesures urgents, que ofereixin respostes immediates i eficaces, avançant en la descarbonització urgent de l’economia cap a una transformació que posi el planeta i les persones al centre.
A nivell territorial, Ecologistes en Acció exigeix més eficiència i rapidesa en els avisos i les actuacions del govern de la Generalitat Valenciana, així com en la reconstitució de serveis d’emergència que ajudin a mitigar els profunds danys produïts per aquest o altres fenòmens naturals.
En el cas del País Valencià, les pluges més intenses es van formar a les comarques interiors de València (la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol-Xiva i els Serrans), on es van arribar a registrar gairebé 500 l/m2 en poques hores. Es van desbordar diverses lleres, com els rius Túria i Magre i el barranc del Poyo o de Xiva, afectant greument diversos municipis de l’Horta Sud i la Ribera del Xúquer, on les pluges van ser molt inferiors. La crescuda del riu Túria en arribar a València es va contenir bé per la nova llera, que va registrar puntes de 2.000 m³/segon. Aquesta crescuda del barranc del Poio va destruir el pont de Picanya que connecta amb Paiporta, i el riu Magre ho va fer amb el pont de Carlet. El nombre més gran de morts pertanyien a Paiporta.
La manca d’una regulació urbanística adequada, d’un model forestal i agrícola adaptat, ignorar els plans de risc d’inundació (PATRICOVA al País Valencià) o la manca de mesures eficaces per a l’adaptació i la resposta davant de les emergències, són qüestions que han d’abordar-se de manera urgent.
Al contrari del que hauria de ser una actuació adequada, s’ha vist que malgrat l’alerta de l’AEMET 10 hores abans de l’arribada de la DANA, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana va establir el nivell d’emergència per el temporal en situació 2 del pla especial d’inundacions a la província de València a les 19:30, quan ja s’havia desbordat el riu Magre als termes municipals de Carlet i Algemesí. No es va enviar una alerta a la població fins a les 20:12 del dia 29 d’octubre, quan moltes persones ja s’havien desplaçat dels seus centres de treball i estaven patint les conseqüències de les precipitacions.
Cal destacar que la Unitat Valenciana d’Emergències, creada el març de 2023 pel govern del Botànic, va ser desmantellada el novembre d’aquell mateix any després del pacte PP-VOX, amb l’adjectiu de “xiringuito”, quan la Conselleria de Justícia de la que depenia estava en poder d’un partit negacionista del canvi climàtic com a VOX. Aquesta unitat d’intervenció hauria pogut ser vital aquests dies. De la mateixa manera, Ecologistes en Acció denuncia l'”actitud menyspreable” d’aquells empresaris que van obligar el personal a romandre als seus llocs de treball i posar en risc la seva vida.
Espanya és un país particularment vulnerable a les conseqüències de la crisi climàtica. En episodis com aquest sorgeix la necessitat establir mesures més eficaces de resposta precoç per part de les administracions públiques. La crisi climàtica obliga a repensar el disseny de les infraestructures concebudes fa desenes d’anys, que no estan preparades per a aquests esdeveniments extraordinaris, que cada cop seran més recurrents i intensos. De fet, si es posa en perspectiva l’impacte de l’huracà Milton i el recent episodi de DANA, es veu com mentre que al primer es van registrar 0,73 morts per cada milió d’habitants, al País Valencià s’han registrat més de 13 morts per milió d’habitants -a còmput de dimecres, 30 d’octubre; hores d’ara ha augmentat-
Tot i que l’atribució d’aquests fenòmens a l’emergència climàtica és complexa, els episodis torrencials i catastròfics cada vegada són més freqüents i intensos. Un agreujant de les condicions meteorològiques l’origen de les quals és la contínua crema de combustibles fòssils i altres emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Només el 2023 passat es van registrar 18 borrasques d’alta intensitat, superant les 12 del 2018 i les 14 del 2020. Uns episodis que aniran creixent juntament amb altres fenòmens, com l’increment de les temperatures i de la durada dels episodis de sequera, que només es veuran minimitzats mitjançant una reducció dràstica i urgent de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
La gravetat creixent d’aquests episodis no s’ha correspost amb la posada en marxa d’actuacions urbanístiques per garantir que l’aigua evacuï en creuar els municipis i reduint l’impacte d’aquestes grans inundacions. Una qüestió bàsica per minimitzar el mal que poden causar. Se segueix sense atendre la necessària eliminació de construccions en lleres, la recuperació de planes d’inundació i zones de desguàs natural de l’avinguda per evitar que es dirigeixi a zones on pot generar més mal. La falsa sensació de seguretat de canalització i la construcció de barreres transversals i longitudinals estan entre les mesures que s’haurien d’emprendre de forma immediata.
