Fer un beure, un dinar o unes tapes en una terrassa és un fet social, cultural i econòmic de primer ordre a ciutats com Barcelona. Ben dimensionat, cohesiona els barris, crea vincles i comunitat, dona seguretat al seu entorn i genera confiança en el veïnat més pròxim. Malauradament, els darrers anys aquestes premisses sovint no s’han complert i caldria reconduir aquesta situació extrema per tornar a una restauració amiga del veïnat i compatible amb la vida quotidiana d’una ciutat de treballadors i treballadores.
La massificació turística, l’arribada de grans cadenes de restauració, l’especulació i la internacionalització de Barcelona han pressionat tot el sector i han produït grans canvis, des de la pròpia tipologia de negoci fins a allò que ara ens ocupa: com aquests establiments fan servir l’espai públic de la ciutat.
Barcelona és una ciutat relativament petita -té 101 quilòmetres quadrats-, molt densa, molt construïda i molt compacta, de manera que l’espai públic és també reduït i cal repartir-lo entre els diferents usos: la mobilitat -tant l’activa com en vehicles-; el mobiliari i els estris urbans; les activitats, i les terrasses. Com que l’espai és limitat, cal racionalitzar-lo i repartir-lo en funció de les necessitats, establint clarament quines són les prioritats. Les entitats veïnals tenim clar que la prioritat ha de ser la dels veïns i veïnes, i que la resta són secundàries. Sobretot quan d’aquest ús se’n fa un negoci, com és el cas de les terrasses, que tenen la seva funció, però no poden ser l’espai clau d’un negoci per fer-lo rendible: han de ser un complement, amb respecte absolut i compatibilitat amb l’entorn més pròxim.
El creixement de l’espai ocupat per terrasses a Barcelona ha estat exponencial els últims anys: el 2000 n’hi havia 2.200, mentre que el 2024 estem a punt d’arribar a les 7.000. Alhora, mentre que el 2000 la mitjana de taules per terrassa era inferior a quatre, el 2022 ja s’estava arribant a les cinc. Resumint: moltes més terrasses i més taules a l’espai públic. Algunes de les darreres modificacions de l’Ordenança de Terrasses, com ara les possibles ubicacions o el fet de permetre-les a les calçades vials, han servit per incrementar notòriament les xifres, alhora que anaven introduint taules a carrers i places on abans no s’hi podien posar.
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) demana una revisió en profunditat de l’Ordenança, reconsiderant aspectes com ara les ubicacions, els horaris, l’aforament o el règim sancionador, que ara és tan dèbil que els establiments incomplidors reiteratius i sancionats continuen incomplint-la en la gran majoria de casos. També és imprescindible adequar-la a les noves normes d’accessibilitat, sostenibilitat i impacte en el medi, sobretot pel que fa als impactes acústics i la protecció de la salut.
Avui hem presentat una Iniciativa Ciutadana per redefinir l’ús de l’espai públic per a les terrasses en una nova Ordenança Municipal, amb un repartiment més just i raonable que permeti una mixtura d’usos més equilibrada. En volem destacar els set punts següents, que caldria tenir en compte:
1. L’espai d’ús públic de les terrasses ha de garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb discapacitat, tal com defineix el nou Codi d’accessibilitat de Catalunya, d’obligat compliment.
2. Les ubicacions de les terrasses, reconsiderant el lloc i els espais d’acord amb les dimensions de l’establiment, i discriminant entre l’ús de vorera i el de calçada.
3. La necessitat d’avaluar aquesta ubicació i els seus impactes, amb informes previs d’impacte acústic, sobre la mobilitat i d’altres.
4. Uns horaris compatibles amb la vida quotidiana i el descans del veïnat, sobretot els dies laborables.
5. Recuperar la declaració d’Ordenacions singulars, que respon a la necessitat de trobar una solució territorial a problemes enquistats i agreujats des de fa molts anys.
6. Establir un règim sancionador efectiu, no sols amb uns imports raonablement relacionats amb la infracció i els beneficis il·lícits, sinó penalitzant les reiteracions, doncs són justament els establiments reincidents els què generen el major nombre de conflictes.
7. Fer de les terrasses espais més saludables, lliures de fum, incorporant a l’Ordenança la prohibició de fumar.
Defensem, en definitiva, poder gaudir de terrasses segures, accessibles i saludables, que s’insereixin dins un espai públic equilibrat, garantint els usos diversos i que encaixin en un projecte de ciutat inclusiva, habitable i sostenible. Volem preservar l’espai públic com a espai de convivència i de cohesió social.
