El ministre espanyol de Transports, Óscar Puente, ha assumit a la perfecció un paper que el converteix en el polític camorrista del PSOE. Aquesta funció, si és que és respectable en política, correspon més a un portaveu o a un diputat que intervé de tant en tant amb l’única intenció d’irritar la bancada contrària. Però de tot un ministre de Transports s’espera alguna cosa més que les provocacions constants, que les mitges veritats intencionades o que les mentides compulsives.
El ministre Puente s’ha atrevit a dir, ni més ni menys, que el sistema ferroviari espanyol viu el millor moment de la seua història, i a més a més s’autofelicita pel funcionament del transport públic com si fora una fita a celebrar. El ministre s’entesta a defensar l’alta velocitat com el seu projecte estrella, es limita a assenyalar la dreta espanyola per les deficiències del sistema de transport i fins i tot s’atreveix a opinar sobre qüestions que teòricament no corresponen a un ministre de Transports, com ara les relacions fiscals entre l’Estat espanyol i els territoris autonòmics.
En aquest últim aspecte, fidel a si mateix, Puente va acusar les autonomies d’haver-se convertit en entitats que demanen diners a «papà» estat, referint-se amb aquesta expressió irònica al seu Govern, mentre obvia deliberadament el desastrós sistema de finançament a què els valencians, com catalans i balears, estem condemnats i, per descomptat, no proposa cap solució, perquè de la seua boca només ixen provocacions.
Tornant a l’àmbit dels Transports, Puente porta menys d’un any com a ministre i el seu bagatge no pot ser més negatiu per als interessos dels valencians: continua el desastre en les línees de rodalies del País Valencià i Catalunya, i les ampliacions dels aeroports de Manises i de l’Altet semblen qüestió de temps i la del Port de València va ser aprovada al Congrés espanyol amb els vots del seu partit –i amb els de PP i Vox–, fet que va permetre Puente una fotografia amb els dirigents polítics valencians del PP, eixe partit que tant ha posat en la diana el ministre per l’agressivitat dels seus discursos però al qual lloen públicament quan es compromet amb la destrucció del medi ambient al servei dels interessos dels grans poders econòmics.
No cal parlar, o potser sí, del desastre dels trens de rodalia al País Valencià i Catalunya, amb connexions pèssimes, poc freqüents, lentes i amb retards constants als quals no se’ls ha posat remei mentre Puente, en comptes d’oferir una inversió per a garantir una millora, es dedica a celebrar el presumpte bon funcionament de la connectivitat al conjunt de l’Estat.
Dels socialistes valencians no es pot esperar que planten cara a aquests discursos, ja han demostrat històricament ser un partit subsidiari dels interessos espanyols. Fora bo, en tot cas, que davant aquesta actitud tan grollera i, sobretot, davant l’evident absència de solucions als problemes dels valencians, Compromís retirara el suport al Govern espanyol si, una vegada més, aquest no compleix amb la seua paraula de solucionar els dèficits estructurals que pateixen els valencians i que tenen com a responsables principals els governs espanyols que han passat per Moncloa. També l’actual de Pedro Sánchez, que va comptar amb els vots favorables de Compromís en les dues investidures superades pel president actual. És hora de traure’n alguna contrapartida i de plantar-se davant les humiliacions.
