Durant el segon trimestre del 2024, el Butlletí Oficial de l'Estat espanyol va publicar fins a 58 noves normes legals que reforcen el castellà i discriminen la llengua catalana. Així ho assenyala Plataforma per la Llengua, que, com fa cada tres mesos, ara presenta un recull de les normes discriminatòries aprovades per l'executiu espanyol i les analitza. Una de les més destacades, el reial decret que a començament de maig va aparèixer al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que imposava la llengua castellana en la redacció de les instruccions i la informació de seguretat dels equips radioelèctrics comercialitzats a l'Estat espanyol. Concretament, establia que havien d'estar "en una llengua fàcilment comprensible per als consumidors i altres usuaris finals i, almenys, en castellà". Els equips radioelèctrics inclouen artefactes tan variats com els receptors de televisió i de so, les tauletes, les càmeres digitals, els auriculars, les videoconsoles, els lectors de llibres, els ordinadors, els ratolins d'ordinador i els telèfons mòbils.
Aquest reial decret és només una de les 16 normes aprovades durant aquell període que intervenen de manera directa en el món de l'empresa o de l'intercanvi comercial a favor del castellà. Cal tenir en compte que l'obligació de fer servir "almenys" el castellà en les informacions i l'etiquetatge contribueix a la degradació i la residualització del català si no existeixen obligacions anàlogues a favor seu. Aquesta mena de normatives contribueixen a l'hegemonia ambiental de la llengua castellana i dificulten que la població es familiaritzi amb la terminologia en català, que es veu substituïda per la castellana. Contràriament al relat habitual del nacionalisme espanyol, el castellà no és una llengua la vitalitat i extensió de la qual s'expliqui principalment per la seva utilitat i superioritat intrínseques, ni per la lliure voluntat de la gent: la seva força és indestriable de l'acció i la intervenció estatals, tant en el passat com en el present més immediat.
Les federacions esportives i les ajudes a la promoció de la protecció de dades i els drets digitals, dos de tants àmbits d'imposició lingüística
Els àmbits en què les institucions privilegien la llengua castellana són molt variats. A l'Estat espanyol el castellà és l'únic idioma oficial del conjunt estatal i l'única llengua de coneixement obligatori per tots els ciutadans. Això fa que les institucions generals espanyoles aprovin regularment normes que protegeixen, afavoreixen o imposen el castellà. A les institucions europees el castellà és oficial, mentre que el català no ho és; les nombroses normes aprovades per la Comissió i el Parlament europeus que protegeixen les llengües oficials de la Unió o dels estats membres són, per tant, normes que releguen el català. Les normes europees solen regular el mercat comú o les mateixes institucions comunitàries. Les normes estatals espanyoles regulen tota mena d'àmbits de la vida social i econòmica.
El segon trimestre de 2024 les institucions generals espanyoles van aprovar nombroses normes en dos àmbits molt concrets: les federacions esportives (9 normes) i les ajudes públiques destinades a promoure les bones pràctiques i el coneixement sobre la protecció de dades i els drets digitals (7 normes). En el primer cas, es tracta de resolucions de la presidència del Consell Superior d'Esports per les quals es publiquen els estatuts de 9 federacions estatals: la de bàdminton, la de tir al vol, la de natació, la d'atletisme, la d'esquaix, la de pesca i càsting, la d'orientació, la de patinatge i la de judo i esports associats. Són estatuts que, pel que fa a la llengua, segueixen, generalment, un mateix patró. En primer lloc, contenen una clàusula igualitària, una millora respecte del passat: els estatuts i els reglaments federatius han d'estar disponibles al web oficial corresponent en castellà i en les altres llengües oficials. Amb tot, preveuen també que "en cas de divergència" ha de prevaldre la versió castellana. Aquestes resolucions també preveuen que sigui "suficient" la publicació en castellà de les normes o bases reguladores. Finalment, imposen que determinades llicències de les federacions autonòmiques recullin un seguit d'informació "almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat".
Pel que fa al segon cas, es tracta de 7 resolucions de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades per les quals s'aproven les bases reguladores i es convoquen els següents premis: el Premi a les Bones Pràctiques Educatives en Privacitat i Protecció de Dades Personals per a un Ús Responsable i Segur d'Internet pels Menors, el Premi a les Iniciatives i Bones Pràctiques per a la Protecció de les Dones davant de la Violència Digital, el Premi a la difusió del dret fonamental a la protecció de dades personals en xarxes socials, el Premi a la Proactivitat i Bones Pràctiques en el Compliment del Reglament General de Protecció de Dades i la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals, el Premi Comunicació de Protecció de Dades Personals, el Premi Emprenedoria en Protecció de Dades Personals "Ángela Ruiz Robles" i el Premi d'Investigació en Protecció de Dades Personals "Emilio Aced".
Aquestes resolucions imposen als candidats als premis que presentin els seus treballs en castellà o traduïts al castellà, i que lliurin un resum executiu o una memòria en el mateix idioma. A la pràctica, aquesta mena de normes incentiven a fer els treballs directament en castellà, perquè les traduccions suposen un sobrecost en temps o en diners. L'àmbit de les ajudes i els premis públics és des de fa anys un dels que més normes lingüísticament discriminatòries acumula en el pla estatal. El segon trimestre de 2024 van ser 10, el 25,6 % de les estatals i el 17,2 % del total.
Normes antiigualitàries en els currículums d'ensenyament, en la formació d'oficials de l'exèrcit o en la comunicació dels pilots de drons
Al marge de les resolucions del Consell Superior d'Esports i de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, pel segon trimestre de 2024 es poden destacar les següents normes antiigualitàries:
1. Una resolució de 3 d'abril de la Secretaria d'Estat d'Educació per la qual es publica els currículums de l'ensenyament de l'assignatura de Religió Evangèlica conté una previsió igualitària però dues d'esbiaixades a favor del castellà. Així, seran un coneixement bàsic de l'assignatura al Batxillerat les "Principals traduccions i revisions de la Bíblia realitzades des dels idiomes originals a les llengües oficials d'Espanya", però serà criteri d'avaluació la investigació "de les circumstàncies històriques de la traducció de les Sagrades Escriptures a l'espanyol des dels textos originals". A més, en el tercer cicle d'educació primària seran un coneixement bàsic "traduccions de la Bíblia a l'espanyol i altres llengües del món".
2. Dues ordres del Ministeri de Defensa que regulen el currículum de l'ensenyament de formació d'oficials per a la seva integració al Cos General de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai preveuen que els tinents han d'estar capacitats per "elaborar, interpretar i transmetre, al seu nivell, d'una manera clara i sense ambigüitats, ordres i idees en castellà i anglès, per a desenvolupar la seva activitat integrat en organitzacions militars multinacionals". La identificació exclusiva de l'exèrcit espanyol amb la llengua i la identitat castellanes contrasta amb el plurilingüisme de les forces armades de democràcies lingüístiques com Suïssa, el Canadà o Bèlgica.
3. Un reial decret preveu que els pilots a distància de naus no tripulades, de drons, podran utilitzar el castellà en les dependències dels proveïdors de serveis de trànsit aeri, sempre que no es digui el contrari en les condicions operatives específiques determinades en els procediments de coordinació que pugui establir el proveïdor. No es preveu cap dret anàleg de fer servir el català.
