Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs de reposició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per evitar la suspensió cautelar del decret de règim lingüístic del sistema educatiu, aprovat aquest maig pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i un escrit d’oposició contra el plet presentat per Asamblea por una Escuela Bilingüe. L’entitat, a més, ha presentat un escrit per recusar el jutge Javier Aguayo i tot el tribunal per haver participat de manera irregular en el cas i haver fet declaracions partidistes (en el cas d’Aguayo) a la missió dels eurodiputats el desembre passat, i perquè la interlocutòria s’extralimita i anticipa el que hauria de resoldre la sentència. Plataforma per la Llengua participa en el procediment perquè hi va comparèixer i hi ha estat admesa com a part. Com ha explicat l'exjutge Ramon Llena, assessor jurídic de Plataforma per la Llengua, "un jutge no pot fer un posicionament tan clar a favor d'una de les dues parts, com ha fet Aguayo".
El decret 91/2024, de 14 de maig, és una de les normes amb què el Departament d’Educació volia incentivar l'ús del català a l’escola. El text desenvolupa els principis de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) i estava pendent de desplegar-se des del 2009. La normativa protegeix jurídicament les direccions dels centres i fixa que el Departament és l’únic responsable legal dels projectes lingüístics.
Plataforma per la Llengua va valorar positivament quan es va publicar que, per primer cop, es regulin certs aspectes lingüístics de l’àmbit educatiu i que, per exemple, s’integri el català al currículum de la FP, com l’entitat havia demanat en un manifest amb el sindicat UGT. Tot i que el text és poc ambiciós en aspectes com el requisit de tenir un C2 de català i continua fixant el castellà “com a llengua curricular” (sense alterar la conflictiva Llei 8/2022, que l’entitat va demanar esmenar), sí que regula aspectes com l’elaboració i el seguiment dels Projectes Lingüístics de Centre, i el règim sancionador en cas d’incompliment, una fita molt important. A més, també especifica que aquests documents no es poden canviar a mig curs, com exigeixen algunes sentències en casos d’escoles concretes, i fa explícit que “no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l’ensenyament de les llengües”.
Per l’entitat, aquesta suspensió no es pot justificar de cap manera, perquè, en un procediment contenciós administratiu hi ha la presumpció legal que les actuacions de les administracions són ajustades a dret, i això només es pot defugir o contrariar amb un pronunciament sobre el fons de la qüestió. A més, tampoc hi ha cap fonament de risc a l’hora de mantenir vigent el decret, perquè el fet de mantenir-lo no té efectes immutables ni irreparables, com podria ser en una ordre de demolició d’una construcció. A banda, la suspensió del decret pertorba de manera greu l’interès general perquè impedeix als centres millorar les eines i reforçar els procediments per aconseguir un major equilibri lingüístic.
Demanem la recusació de tot el tribunal perquè la interlocutòria prejutja el que ha de resoldre la sentència, i per la participació irregular en el cas d’alguns jutges
Un dels motius pels quals el TSJC justifica la suspensió cautelar del decret és que el text desplega la Llei 8/2022 i el Decret Llei 6/2022. Segons el tribunal són normes reactives per evitar l’execució de la sentència del 25 % de castellà i, per tant, normes inconstitucionals atès que han plantejat qüestió d’inconstitucionalitat (i han obviat la presumpció de constitucionalitat). En aquest sentit, el TSJC considera que el decret impugnat és un vehicle per a materialitzar la inconstitucionalitat de les normes legals que desplega. Durant tota la interlocutòria, de fet, es fan afirmacions en què el tribunal prejutja i va més enllà del debat sobre l’adopció de les mesures cautelars sol·licitades per Asamblea por una Escuela Bilingüe.
Per Plataforma per la Llengua això evidencia que el TSJC fa un judici sobre el fons de la qüestió que, lluny de garantir la finalitat del recurs, n’anticipa la decisió final, que s’ha d’expressar a través d’una sentència. Per això, per l’entitat, la interlocutòria no és pròpiament una mesura cautelar ni una valoració defensiva de drets en risc, sinó una anticipació de la decisió final amb un judici previ a les al·legacions i proves de les parts, que és del tot al marge de l’objectiu, la finalitat i les garanties d’una mesura cautelar.
Aquest és un dels dos motius pels quals Plataforma per la Llengua ha presentat un escrit de recusació de tot el tribunal. Però n’hi ha un altre: dels cinc jutges que havien de formar el tribunal (Javier Aguayo, Maria Luisa Pérez, Francisco José Sospedra, Andrés Maestre i Elsa Puig), dos (Maestre i Puig) no són plantilla de la Sala del Contenciós Administratiu i, per tant, la integració en el tribunal s’havia de comunicar a les parts (per valorar si tenien causes d’abstenció i recusació) i no es va fer. A més, a última hora, Puig no va participar en la valoració de les mesures cautelars i el canvi tampoc no es va comunicar en cap moment a les parts. En el cas de Sospedra i Pérez, tampoc no s’informa de per què formen part del tribunal. Fins i tot si se’ls va assignar el cas de manera no arbitrària ni discrecional, com que no se n’informa enlloc, les parts no poden saber-ho amb seguretat.
El jutge Aguayo: participació irregular en el cas i posicionaments públics partidistes
En el cas del jutge Javier Aguayo, Plataforma per la Llengua en demana la recusació perquè la seva participació en el cas contradiu el principi de jutge natural. El president de la sala contenciosa administrativa del TSJC va poder triar participar en el cas, fet que vulnera un principi jurídic fonamental a les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat predeterminat per la llei.
A més, en el cas d’Aguayo, la recusació també es justifica per la pèrdua d’imparcialitat objectiva per valorar el cas, atès que, com explica per primer cop Plataforma per la Llengua, durant la visita dels eurodiputats organitzada per la Comissió de Peticions presidida per Dolors Montserrat, es va posicionar públicament sobre l’idioma de l’educació a Catalunya. Com recull l’informe de la Missió del Parlament Europeu, Aguayo Mejía va declarar que “si bé la situació judicial no ha empitjorat, sí que ho ha fet la reacció política, ja que s’han promulgat dues lleis per obstaculitzar l’execució de la sentència”. El president de la sala contenciosa administrativa del TSJC també va manifestar que “no es pot exigir als ciutadans que siguin herois per exercir els seus drets, per demanar que el 25 % de les assignatures troncals s’imparteixin en castellà” i va afirmar que “quan es jutja un assumpte delicat, es produeix una reafirmació de la identitat”. En el marc de la visita dels eurodiputats, Aguayo Mejía també va expressar que “els polítics han utilitzat la qüestió lingüística en la seva agenda política” i va sentenciar que “el problema és la falta de col·laboració de l’administració catalana, la ingerència en assumptes judicials i els problemes relacionats amb la separació de poders”.
El TC ha decidit excloure Plataforma per la Llengua del procediment general i l’entitat anirà al TJUE
La constitucionalitat de la llei i el decret llei del 2022 amb què la Generalitat de Catalunya pretenia esquivar el percentatge del 25 % de castellà continua en mans del Tribunal Constitucional (TC), atès que el TSJC va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat. El que ja no és en mans del TC, perquè tot just s’hi ha pronunciat ara, és el recurs que Plataforma per la Llengua va presentar a l’abril contra la decisió del Tribunal Suprem de ratificar l’exclusió per part del TSJC de les entitats en defensa del català del procés judicial del 25 %. El Tribunal Constitucional no ha tingut en compte el recurs i ara Plataforma per la Llengua recorrerà a la justícia europea, atès que la seva jurisprudència l’empara.
L’entitat recorda que el recurs es va presentar juntament amb les organitzacions amb qui es va formar un front judicial comú per tombar la interlocutòria i, a través d'un tràmit diferenciat, per aconseguir la nul·litat de la sentència (per la intervenció en el procés del jutge Javier Aguayo). Aquest segon tràmit, de fet, el TC encara ni tan sols l’ha resolt ni valorat. Per l’entitat, però, la intervenció irregular d’Aguayo fa que el cas no s’ajusti a les garanties del dret constitucional i obliga, directament, a anul·lar la sentència del 2020 que imposava el mínim del 25 % de castellà a tot el sistema educatiu de Catalunya.
