El Pla de Govern del Consell 24/26 presentat el passat dissabte 20 de juliol a l'Assemblea Territorial celebrada a la Catalunya Nord, s'estableix que la llengua catalana, com a principal tret d'identitat de Catalunya com a nació cívica i com a nexe d'unió del conjunt dels Països Catalans, ha d'estar al centre de la construcció de les estructures d'estat que ja des d'avui han d'anticipar la futura República i, per això, l'impuls i la protecció de la llengua és un dels objectius específics més prioritaris d'aquest Pla.
Aquesta declaració política es farà arribar als governs, partits polítics, entitats de la societat civil i institucions acadèmiques dedicades a la llengua d'arreu dels Països Catalans. A més, la declaració va acompanyada d'un pla d'impuls del català que es durà a terme a través dels Consells Locals, també anunciat a l'esmentada Assemblea Territorial.
Som ben conscients de la situació d'emergència lingüística en què es troba la llengua catalana en aquests moments arreu del territori.
Reconeixem la nació completa i la unitat de la llengua catalana en tota la seva riquesa d'accents, paraules i expressions. El català és el tret d'identitat que més ens configura i ens cohesiona com a Nació.
Tenim clar que l'eina que més afavoreix l'ús i la pervivència d'una llengua és tenir un Estat al darrere que posi el marc legal que correspon a la llengua pròpia del territori de la mateixa manera que ho fan tots els estats del nostre entorn europeu i del món.
Coneixem el marc legal que ens constreny i la desigualtat de drets que estableix la Constitució espanyola quan regula que tots tenim l'obligació de conèixer el castellà i el dret d'usar-lo, però no fa el mateix amb la resta de llengües de l'estat. Ens consta que l'oficialitat del català a Europa permetrà penjar, d'aquesta normativa, una nova generació de legislació lingüística vinculant.
Constatem que hi ha hagut, aquests darrers 20 anys, un incompliment del mandat que els diferents Estatuts atorguen als Governs i un desistiment de funcions pel que fa a la normalització de l'ús del català, tant als Governs de Catalunya, com als de les Illes Balears i del País Valencià. Tenim en compte també la situació complicada en què es troba la llengua a Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l'Alguer.
Exigim que els poders públics facin la seva feina tal com regulen els diferents Estatuts d'Autonomia. No hi pot haver un incompliment de la normativa estatutària establerta. Els governs tenen la responsabilitat de posar tots els mitjans per normalitzar l'ús del català a tots els àmbits. Tampoc hi pot haver desistiment de les seves funcions. Es tracta de posar el català al lloc que li correspon. Són les institucions que han de liderar el procés de normalització del català, amb planificació, amb campanyes institucionals, amb persones expertes i amb recursos econòmics suficients, amb avaluacions periòdiques per poder refer el que no funcioni. I tal com prescriuen els diferents Estatuts amb coordinació amb tots els Governs del territori de parla catalana, com poden ser els intercanvis de propostes dels diferents Consells socials de la llengua catalana que hi ha al Principat, a les Illes i al País Valencià, i comptar, a més a més, amb el suport i el compromís insubstituïble de la societat civil activa, formada i compromesa amb la pervivència i l'ús del català.
Coneixem l'entorn o l'espai multilingüe amb què ha de conviure el català pel gran canvi demogràfic que s'ha produït aquests darrers anys a tot el territori dels Països Catalans.
Tenim en compte la influència que la globalització econòmica, comunicativa, social i cultural, exerceix damunt el català en tots els seus àmbits, així com el model econòmic actual, l'augment de la demografia i l'espoli fiscal, que repercuteixen negativament en la pèrdua de l'ús social del català i, per tant, és responsabilitat dels diferents governs posar en marxa accions i dotar-les dels recursos que facin falta per fer avançar el català dins aquesta realitat complexa. Hi ha d'haver una voluntat política clara. S'ha d'encarar la situació de la llengua catalana amb lucidesa i s'hi han de posar solucions.
Estam al cas de l'efecte que tenen els discursos d'odi que promouen alguns partits polítics i algunes entitats socials cap a la llengua, la cultura i la identitat nacional dels qui manifesten sentir-se catalans. També s'hi ha de donar resposta.
Confrontem amb qui posa la unitat d'Espanya per damunt de la democràcia, la justícia i la llibertat dels pobles i de les seves llengües i cultures. Tenim clar que les estructures de l'estat espanyol i del francès no fan res per protegir i respectar el català, ans al contrari hi legislen en contra.
Sabem quines són les múltiples causes que provoquen la baixada de l'ús social de la llengua i quins són els múltiples remeis.
Sabem com funcionen els processos de substitució de les llengües i quines són les possibles solucions per a la seva pervivència.
Necessitem un Acord de màxims, que no de mínims, amb totes les forces polítiques per garantir l'ús social del català a tot el territori i a tots els àmbits.
Creiem fermament que la lluita per la llengua s'ha de reorientar col·lectivament, institucions, societat civil, entitats de defensa de la llengua, amb conscienciació i compromís amb el català i també, en aquest moment històric concret, s'hi han d'incloure els parlants de la llengua que té garantida la supervivència i els seus drets lingüístics.
Volem que els diferents Governs del territori dels PPCC compleixin el mandat estatutari i facin possible que el català sigui la llengua d'acolliment de totes les persones nouvingudes. Volem compartir-lo amb tothom sense excloure ningú. El català ha de ser l'eix vertebrador del sistema educatiu, la llengua vehicular de l'ensenyament aprenentatge de tots els centres i la llengua de la cohesió social.
L'ús del català s'ha de fer extensiu al comerç, als mitjans de comunicació, a les plataformes digitals, a la judicatura i a la resta d'àmbits de la vida social, econòmica i cultural del País.
Tenim el propòsit de fer del català la llengua del present i del futur de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, ho hem de fer col·lectivament, poders públics al capdavant i societat civil organitzada. La llengua catalana és un llegat que valorem i que volem transmetre a les generacions actuals i futures. És el tret d'identitat que ens configura i ens cohesiona. És l'eina amb què expressem la nostra visió del món i amb la qual hi fem les nostres aportacions.
Reconeixem la nació completa i la unitat de la llengua catalana en tota la seva riquesa d'accents, paraules i expressions. El català és el tret d'identitat que més ens configura i ens cohesiona com a Nació.
Tenim clar que l'eina que més afavoreix l'ús i la pervivència d'una llengua és tenir un Estat al darrere que posi el marc legal que correspon a la llengua pròpia del territori de la mateixa manera que ho fan tots els estats del nostre entorn europeu i del món.
Coneixem el marc legal que ens constreny i la desigualtat de drets que estableix la Constitució espanyola quan regula que tots tenim l'obligació de conèixer el castellà i el dret d'usar-lo, però no fa el mateix amb la resta de llengües de l'estat. Ens consta que l'oficialitat del català a Europa permetrà penjar, d'aquesta normativa, una nova generació de legislació lingüística vinculant.
Constatem que hi ha hagut, aquests darrers 20 anys, un incompliment del mandat que els diferents Estatuts atorguen als Governs i un desistiment de funcions pel que fa a la normalització de l'ús del català, tant als Governs de Catalunya, com als de les Illes Balears i del País Valencià. Tenim en compte també la situació complicada en què es troba la llengua a Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l'Alguer.
Exigim que els poders públics facin la seva feina tal com regulen els diferents Estatuts d'Autonomia. No hi pot haver un incompliment de la normativa estatutària establerta. Els governs tenen la responsabilitat de posar tots els mitjans per normalitzar l'ús del català a tots els àmbits. Tampoc hi pot haver desistiment de les seves funcions. Es tracta de posar el català al lloc que li correspon. Són les institucions que han de liderar el procés de normalització del català, amb planificació, amb campanyes institucionals, amb persones expertes i amb recursos econòmics suficients, amb avaluacions periòdiques per poder refer el que no funcioni. I tal com prescriuen els diferents Estatuts amb coordinació amb tots els Governs del territori de parla catalana, com poden ser els intercanvis de propostes dels diferents Consells socials de la llengua catalana que hi ha al Principat, a les Illes i al País Valencià, i comptar, a més a més, amb el suport i el compromís insubstituïble de la societat civil activa, formada i compromesa amb la pervivència i l'ús del català.
Coneixem l'entorn o l'espai multilingüe amb què ha de conviure el català pel gran canvi demogràfic que s'ha produït aquests darrers anys a tot el territori dels Països Catalans.
Tenim en compte la influència que la globalització econòmica, comunicativa, social i cultural, exerceix damunt el català en tots els seus àmbits, així com el model econòmic actual, l'augment de la demografia i l'espoli fiscal, que repercuteixen negativament en la pèrdua de l'ús social del català i, per tant, és responsabilitat dels diferents governs posar en marxa accions i dotar-les dels recursos que facin falta per fer avançar el català dins aquesta realitat complexa. Hi ha d'haver una voluntat política clara. S'ha d'encarar la situació de la llengua catalana amb lucidesa i s'hi han de posar solucions.
Estam al cas de l'efecte que tenen els discursos d'odi que promouen alguns partits polítics i algunes entitats socials cap a la llengua, la cultura i la identitat nacional dels qui manifesten sentir-se catalans. També s'hi ha de donar resposta.
Confrontem amb qui posa la unitat d'Espanya per damunt de la democràcia, la justícia i la llibertat dels pobles i de les seves llengües i cultures. Tenim clar que les estructures de l'estat espanyol i del francès no fan res per protegir i respectar el català, ans al contrari hi legislen en contra.
Sabem quines són les múltiples causes que provoquen la baixada de l'ús social de la llengua i quins són els múltiples remeis.
Sabem com funcionen els processos de substitució de les llengües i quines són les possibles solucions per a la seva pervivència.
Necessitem un Acord de màxims, que no de mínims, amb totes les forces polítiques per garantir l'ús social del català a tot el territori i a tots els àmbits.
Creiem fermament que la lluita per la llengua s'ha de reorientar col·lectivament, institucions, societat civil, entitats de defensa de la llengua, amb conscienciació i compromís amb el català i també, en aquest moment històric concret, s'hi han d'incloure els parlants de la llengua que té garantida la supervivència i els seus drets lingüístics.
Volem que els diferents Governs del territori dels PPCC compleixin el mandat estatutari i facin possible que el català sigui la llengua d'acolliment de totes les persones nouvingudes. Volem compartir-lo amb tothom sense excloure ningú. El català ha de ser l'eix vertebrador del sistema educatiu, la llengua vehicular de l'ensenyament aprenentatge de tots els centres i la llengua de la cohesió social.
L'ús del català s'ha de fer extensiu al comerç, als mitjans de comunicació, a les plataformes digitals, a la judicatura i a la resta d'àmbits de la vida social, econòmica i cultural del País.
Tenim el propòsit de fer del català la llengua del present i del futur de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, ho hem de fer col·lectivament, poders públics al capdavant i societat civil organitzada. La llengua catalana és un llegat que valorem i que volem transmetre a les generacions actuals i futures. És el tret d'identitat que ens configura i ens cohesiona. És l'eina amb què expressem la nostra visió del món i amb la qual hi fem les nostres aportacions.
