Aquest fet, que pot semblar menor en el context la modificació de més de 50 normes amb conseqüències greus pels valors ambientals i especialment pel sòl rústic del decret-llei de simplificació administrativa, és una mostra evident del vertader tarannà d’un Govern que juga al canvi discursiu alhora que impulsa una norma sense precedents al servei dels agents depredadors del territori.
La realitat és que el propi decret-llei ja contravé frontalment l’esperit i pretensió de la Llei de Benestar per a les Generacions Presents i Futures.
El mes d’octubre de 2021 el GOB va presentar al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular, pionera a l’Estat Espanyol, per garantir el benestar de les generacions presents i futures.
Després d’uns debats col·lectius, vinculats al punt d’inflexió generat per la crisi climàtica i la crisi sanitària derivada de la COVID-19, es va anar gestant la proposta de presentar una iniciativa legislativa popular que tengués com a base un nou concepte, el del «justícia intergeneracional». Així com les decisions preses les darreres dècades del s. XX i la primera del XXI han condicionat negativament el possible desenvolupament sostenible les societats actuals, fins al punt d’emergència climàtica i ecològica que ens trobam, les accions del present condicionaran sens dubte l’esdevenir de les generacions del futur.
L’objectiu era per tant, garantir que, per llei, totes aquelles normes, plans, programes i actes administratius avaluïn el seu impacte potencial i les repercussions tant positives com negatives sobre les generacions presents i futures.
El mes de novembre de 2021 la Mesa del Parlament ens va notificar l’admissió a tràmit de la nostra Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Llei de Benestar per a les Generacions Presents i Futures de les Illes Balears.
El 23 de febrer de 2022, 57 persones de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera varen prendre part part de l’acte de jurament o promesa davant la Mesa del Parlament de les Illes Balears del càrrec de fedataris especials de la Iniciativa Legislativa Popular per una Llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears. Començaven així 4 mesos intensos per a la campanya de recollida signatures que tenia per objectiu recollir un ampli suport social a aquesta iniciativa.
Tots plegats van desplegar una intensa campanya amb el lema “Avui per demà” per promoure el debat social i recollir signatures i adhesions arreu de les illes, aconseguint el suport d’entitats, col·lectius i moviments socials i replegant les més de 11.700 signatures individuals que varen avalar aquesta proposta de Llei, molt per sobre de les 7.500 exigides per la Llei.
Durant els tres primers mesos de campanya varen ser múltiples els actes, paradetes i mobilització generada per fer extensiva arreu aquesta proposta de Llei, donar a conèixer què es pretén, i obrir el debat públic i ciutadà enfront un tema essencial com és: quin futur deixam a les generacions que ens venen darrere i de quina manera nosaltres podem contribuir-hi per tal d’assegurar-los un futur amb garanties de benestar en termes ecosocials.
El dissabte 28 de maig es va fer l’acte central que va acollir milers de persones que ompliren la Plaça Major de Palma per crear un gran mosaic humà amb el lema de la campanya 'Avui per demà'.
Aquesta proposta, impulsada pels GOBs de les diferents illes i a la qual ja varen donar suport més de 90 entitats va situar les Illes Balears com a comunitat autònoma pionera en disposar d’una norma pensada per a garantir el benestar social i ecològic de les generacions futures.
El 30 de novembre de 2022 el Ple del Parlament va votar a favor de la presa en consideració de la Llei. La Llei va rebre el vot favorable del Pacte (PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca), a més de les dues formacions que formen el grup mixt (Més per Menorca i el diputat de la coalició formenterenca d’esquerres). Només VOX hi ha votar en contra, i la resta de partits es varen abstenir. «Un fet històric en la història de la cambra i que donar el sus a la tramitació de la ILP com a projecte de Llei amb el treball i debat de les esmenes, per a acabar de donar-li cabuda en el cos legislatiu i desenvolupar parts importants del seu articulat per enfortir i donar més solidesa a la proposta», remarca el GOB.
El 30 de novembre la Comissió del Parlament va dictaminar sobre la ILP i des de la Comissió Promotora hi varen intervenir 10 minuts els ecologistes per a fixar la seva posició en relació a l’informe de la ponència en la qual es varen discutir les esmenes introduïdes al text pels diferents grups polítics de la cambra.
I el 28 de març, en el darrer ple de la legislatura, i per primer cop, el Parlament aprovà una Llei d’inciativa Popular i amb una proposta pionera: una Llei per Garantir el Benestar de les Generacions Presents i Futures que va ser publicada al BOIB el 13 d’abril de 2023.
La nova Llei preveia la creació de la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, que s’havia de designar pel Parlament i que havia de comptar amb experts de diversos àmbits: Educació, recerca i innovació, Agroecologia i sobirania alimentària, Mediambient i biodiversitat, Mitigació i adaptació a la crisi climàtica, Justícia social, Model econòmic, Urbanisme, territori i paisatge, Recursos hídrics i energètics, Polítiques d’igualtat i gènere, Immigració, Cultura, Infància i joventut i Salut Pública
Les funcions de la comissió eren, per una banda, emetre les resolucions de valoració dels informes d’avaluació d’impacte intergeneracional elaborats per les institucions públiques en els procediments d’elaboració de normatives, les lleis de pressupostos, els plans territorials i sectorials, els projectes superiors a 5 milions d’euros o els que es declarin d’especial interès. Per l’altra, assessorar i formar els organismes públics que així ho sol·licitin sobre com avaluar l’impacte a llarg termini de la seva actuació.
«Aquest plantejament de justícia intergeneracional ha estat pioner a tot l’Estat i obria una nova via d’esperança per millorar la sostenibilitat real (no només teòrica) de les polítiques públiques. S’esperava que fos un recurs útil per posar la vida al centre, en un moment on les nostres societats afronten riscos ambientals sense precedents i desigualtats creixents», explica el GOB.
Ara però, i tot i haver establert una via de diàleg i col·laboració amb la Conselleria de Presidència, amb la qual ja havien mantengut dues reunions amb el propòsit de fer efectiva la implementació real i efectiva de la Llei 10/2023, de 5 d’abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears, el Govern ha decidit de manera unilateral i via el decret-llei de simplificació administrativa deixar gairebé sense efecte la ILP.
La Consellera, arran d’unes preguntes formulades en sessió parlamentària aquests mesos passats, va manifestar que el Govern actual compartia els objectius de la llei, que els motius del seu vot en contra en el moment de l’aprovació eren més de forma de que de fons, i que, per tal d’implementar-la amb totes les garanties «s’estudiaria exhaustivament el text normatiu per fer les modificacions necessàries, perquè sigui una norma eficaç que pugui complir els seus objectius de forma integrada i compatible amb l’agilitació i la desburocratització de l’administració pública».
«Així idò s’ha confirmat un dels escenaris més temuts i plantejats també a la reunió amb la presidenta Prohens i és que l’agilització i desburocratització, han estat l’excusa perfecte per carregar-se la Llei eliminant per una banda els supòsits als quals els seria d’aplicació l’avaluació de l’impacte sobre generacions futures, i per l’altra, eliminant les funcions més importants previstes a la Llei del que ha de ser la Comissió de Benestar de les Generacions Futures», ha explicat l'entitat.
Així,
Eliminen la vinculació als principis i objectius de la llei que estaven prevists:
Els procediments d’elaboració normativa.
Els plans territorials i el plans directors sectorials.
Els contractes d’obres del sector públic per una quantia igual o superior a 5.000.000 euros.
Els plans estratègics de subvencions a què es refereix l’article 8.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions,
que contenguin línies el pressupost de les quals superi 1.000.000 euros.
Els projectes que siguin declarats d’utilitat pública o d’interès general i el projecte industrial estratègic o d’interès autonòmic prevista la normativa sectorial corresponent.
Ara es limiten a dir que els principis de benestar «inspiraran» l’activitat política. Un cinisme inhaudit vist el contingut i objectiu real d’aquest decret-llei monstruós.
Eliminen l’elaboració d’informe i avaluació d’aquest, eliminant tot el redactat de l’article 6.
Eliminen les principals funcions de la Comissió, pel que fa a l’avaluació i la deixen com a simple òrgan d’assessorament.
Per això, el GOB ha tornat a assegurar que el benestar de les generacions actuals i futures «només serà possible si garantim que els organismes públics i qualsevol actor privat tengui en compte, en termes de benestar ambiental, social, econòmic i cultural, les externalitats negatives de totes les seves actuacions i planificacions estratègiques i l’impacte de les seves actuacions sobre les generacions futures per garantir el dret a viure en un context ecològic i territorial òptim en una societat econòmicament i socialment justa».
L'entitat remarca que ens trobam davant un Govern que «només pretén agilitzar les inversions, consolidar perspectives de lucre privat i llevar traves ambientals, tot això símptoma del negacionisme institucional vigent que es pretén amagar rera anuncis de pactes socials per a la sostenibilitat».
«El primer principi per a un pacte social és no carregar-se allò que la societat a construït, proposat i que s’ha validat al Parlament. Havíem aconseguit una Llei pionera a l’Estat espanyol i que a Europa només té el precedent de Gal·les. Ara, tenim la vergonya de dir que estam governats per un Govern que per via d’urgència i amb una eina antidemocràtica com un decret-llei es carrega la feina d’una iniciativa legislativa popular, sense debat ni social ni polític i fent evident el seu vertader compromís amb la sostenibilitat social i ambiental en aquest territori que és totalment nul», ha denunciat el GOB.
