L'ASM defensa la Diada del 31 de Desembre al Consell de Mallorca

Aquest dijous, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha intervingut al plenari del Consell de Mallorca per defensar la data del 31 de desembre per a la Diada Nacional de Mallorca. Reproduïm tot seguit el parlament que ha fet Josep Palou en nom de l'ASM:

Senyor president, benvolgudes conselleres, benvolguts consellers, públic assistent,

Vagi per endavant la gratitud de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca per donar-nos veu en un acte d’aquesta rellevància.

Fa set anys, el president Cristòfol Soler, en representació de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, i en aquesta mateixa sala, ja va defensar la data del 31 de desembre com a Diada Nacional de Mallorca. En aquella ocasió, el Consell de Mallorca va esmenar l’error d’haver-la traslladat a una altra data i va recuperar la que teníem d’ençà de la mort del dictador espanyol, Francisco Franco.

A la seva exposició, el president Soler va recordar que la seva generació, com la de molts de nosaltres, va rebre una formació escolar que ens ocultava la història del nostre poble. «Estudiàvem», va dir, «la llista de reis visigots, coneixíem els esdeveniments de la Corona de Castella més que els de la Corona d'Aragó i creixíem amb la ignorància de la nostra història».

Com va també va explicar, «el 31 de desembre de 1229, Jaume I va entrar a Mallorca, i al cap de poc temps ens atorgà la Carta de Població i Franqueses, allò que podria ser considerat la primera constitució dels mallorquins. El fet d'estar redactada per afavorir la repoblació del Regne de Mallorques va possibilitar el règim de llibertats més avançat d'Europa en aquella època. Aquella Carta atorgà als nostres avantpassats, un sistema pre-democràtic basat en el pactisme que els va fer viure i conviure en pau durant segles. Això és el que érem, fins que un 11 de juliol de 1715, Felip V de Borbó ens va fer capitular i imposà la repressió i l'absolutisme.»

Ara, hi torna a haver la pretensió d’imposar una data postissa que el poble mai no ha sentit com a seva. Però la història és caparruda, i per molt que pesi a alguns, el 31 de desembre de 1229 és la data fundacional del nostre poble. Basta veure els magnífics vitralls d'aquesta sala. N’hi ha que preferirien que, en lloc del rei en Jaume, s’hagués plantat aquí n’Alfons X de Castella, el Cid Campeador o n’Isabel Díaz Ayuso. Però qui va fundar el poble que som, i que persisteix, a pesar dels intents de Madrid per colonitzar-nos i canviar la nostra identitat per la castellana, és el rei en Jaume.

És pel Rei en Jaume que avui xerram mallorquí, que és la nostra manera de parlar català. I és pel Rei en Jaume que avui són comuns a Mallorca llinatges com Galmés, Roca, Riera, Cifre, Serra, Bosch, Bonet, Fuster, Caldés, Vallori, Gual, Portell, Bauçà, Bestard, Barceló, Gili, Amat o Prohens. Perquè nosaltres som els descendents i hereus del seu llegat, com també ho estan convidats a ser els nouvinguts que vulguin compartir la nostra història, llengua i cultura.

Ens trobam en uns moments en què Espanya redobla els esforços per robar-nos-ho tot: la llengua, la identitat i els doblers. Des de fa tres segles, quan es va constituir com a tal, l’Estat espanyol malda per arraconar la nostra llengua i castellanitzar-nos, sigui per la via del «ordeno y mando», o per la via més subtil i eficaç del «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado», com deia la infame Instrucción del Consejo de Castilla de l’any 1716. També des de fa tres segles, Espanya ens sotmet a un espoli fiscal insuportable, que a l’exercici de l’any passat va suposar uns 4.900 milions d’euros que se’n van anar a Madrid per no tornar.

I a les darreres dècades s’ha accelerat l’allau demogràfica, davant la qual el geògraf Pere Salvà adverteix que s'està produint una substitució de la població local.

En una situació d’emergència com l’actual, és inacceptable qualsevol intent de diluir les nostres senyes d’identitat, per molt que això pugui satisfer els Feijóos, Abascals, Pedros Sánchez i Ayusos de torn. Ben al contrari, és més important que mai mantenir ben ferma la consciència de poble amb identitat pròpia. En paraules del president Soler, «una Diada no resol els problemes de la ciutadania per si sola. Però saber quina és la nostra vertadera Diada és marcar una fita, és una font d'inspiració; un referent per cohesionar-nos com a poble, per afrontar els reptes de futur i avançar cap a una societat millor.»

Ja fa 794 anys que Mallorca celebra la seva Diada Nacional del 31 de desembre, la festa cívica més antiga d’Europa. I la continuarà celebrant perquè el poble així ho vol. L’Assemblea Sobiranista de Mallorca no només reclama que es mantengui l’oficialitat, sinó que torna a reclamar que sigui dia festiu, tal com es mereix. I a més a més, ara també instam les institucions a preparar el que d’aquí a ben pocs anys en serà el vuitè centenari.

Tal com va dir el president Soler, volem una Diada per tenir referents, no per enterrar-nos com a poble. «El 31 de desembre significa recordar-nos a nosaltres mateixos i mirar cap al futur, mostrant-nos al món tal i com som.» .

Gràcies, i Visca Mallorca lliure!