Les generacions valencianes dels anys 80 i 90 tenen un record entranyable de TV3 durant la seua infantesa. Qui no va créixer amb Bola de Drac, Dr. Slump o Doraemon a la tele catalana? Són els mateixos que, a mesura que anaren fent-se majors, passaren a veure altres programes de contingut més adult com La Cosa Nostra, Una Altra Cosa o Polònia. Fins que el 17 de febrer del 2011 la cadena va deixar d'emetre al País Valencià, allà on estava present des de feia 28 anys, per decisió de la Generalitat de Francisco Camps (PP). Així van tancar els tres canals de Televisió Digital Terrestre de TVC: TV3, 3/24 i Canal 33, segons La Veu del País Valencià
Qui estiga llegint això, en l'any 2023, potser pense que moltes persones poden veure «la catalana» -com s'acostuma a dir a les llars valencianes- a través de la televisió per cable o per streaming, amb internet. Cal recordar que el moment que es tancaren els repetidors per mandat del Govern valencià, el context audiovisual no era l'actual i que eixa acció va tallar, de sobte, uns costums televisius; a més, hui no tot el món té contractada una televisió de pagament ni connexió a internet a l'aparell.
La promesa política mai complerta de la reciprocitat
En aquest context, les cadenes catalanes encara no es veuen a les televisions de sempre del País Valencià. Han passat 12 anys des del tancament dels repetidors, període durant el qual han governat, en bona part, les esquerres. El Botànic del PSPV, Compromís i Unides Podem farà prompte 8 anys sense haver complert la seua reiterada promesa electoral d'establir la reciprocitat entre les televisions de l'àmbit lingüístic comú i recuperar, no només TV3, sinó que també es puga veure IB3 al País Valencià. Tot apunta que es presentaran a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals amb el mateix panorama: sense reciprocitat. Què ha passat?
L'any 2013, el Govern valencià d'Alberto Fabra (PP) va signar un conveni de reciprocitat amb l'Executiu català d'Artur Mas (CiU), que va ser ratificat a les Corts Valencianes i, després, al Senat. El tancament de Canal 9, pocs mesos després, va paralitzar l'acord. Amb l'arribada de les esquerres al Govern valencià, amb Ximo Puig a Presidència – de qui depén directament la qüestió-, PSPV, Compromís i Podem manifestaren que la reciprocitat arribaria amb l'inici de les emissions de la nova televisió pública valenciana, À Punt. Començaren el 10 de juny del 2018. Han passat quasi cinc anys i encara no se sap res.
En març del 2021, el Congrés dels Diputats va aprovar donar suport a la reciprocitat d'emissions de televisió i ràdio d'À Punt, TV3 i IB3 entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, dins d'una PNL (proposició no de llei) impulsada per diferents entitats culturals en defensa de la igualtat lingüística i presentada al parlament per Unides Podem, Compromís, ERC, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, EH Bildu, BNG i Más País i que va comptar amb el vot favorable del PSOE; dies després es va aprovar el mateix a la comissió de radiotelevisió valenciana i espai audiovisual de les Corts Valencianes, una PNL presentada per Compromís i que va tindre el suport de PSPV i Unides Podem
