Companys reposa a Montjuïc. Milers i milers de catalans, afusellats al Camp de la Bóta, reposen en el Fossar de la Pedrera. M'ho explicaven plorosos tants i tants familiars com em visitaren davant de la presó Model de Barcelona. M'ho explicaven companys seus, també condemnats a mort, però salvats a darrera hora. En la presó els posaven en cel·les a peu pla, perquè altrament alguns se suïcidaven llançant-se des del primer o segon pis de cel·les. Hi havia al carrer la llista dels afusellats. Els familiars les resseguien abans d'intentar de visitar-los. Les esposes esdevenien, de sobte, vídues davant del pal de telèfons renegrit que sostenia la llista fatídica i que encara avui es pot veure a l'esquerra de la porta de la presó. Agafadets de la mà de la nova vídua, els fillets esdevenien orfes.
M'ho explicaven abans de les llistes per l'amnistia, molt abans, quan jo tenia dotze anys i anava a la Mina a fer-hi catecisme als nens de suburbis amb els escolapis. Agafàvem el llargarut i estrafolari tramvia 47 a la plaça d'Urquinaona i ens deixava a l'inici de la Carretera Negra que menava a la Mina i al Camp de la Bóta. Amb la meva fantasia d'infant veia el camió carregat de condemnats a mort avançar per aquella carretera i arribar a trenc d'alba a la vora del mar. El gran muralló anava essent engolit a trossos per les onades. Tanmateix, encara, en quedava una llenca gruixuda i alterosa. Contra aquella paret anaven morint. Ara ja no queda ni la paret.
L'Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya (carrer Moliné, 3, 3r 2a, Barcelona 6, tel 227.32.40) lluita per fer presents aquells herois. Encara la Pedrera és una fossa comuna. Encara no hi ha un monòlit que ens recordi a tots la sang dels nostres patriotes. Encara la por egoista que no ens passi allò que els passà a ells té més força que la força que tingueren per mantenir vivent, amb llur mort, la dignitat de la nostra pàtria.
Encara la frivolitat té més pes que la responsabilitat.
Acabat el nou, esperat, suat i sagnat Estatut, vaig sortir a la plaça de Sant Jaume i ningú no esperava ni suava ni sagnava per ésser present en un moment tan important. Les fires de Santa Llúcia envaïen la plaça de la catedral. Els grans magatzems acabaven de donar el toc a la gran concentració multitudinària de la Pàtria del Consum que funciona molt bé sense cap mena d'estatut.
Màrtirs nostres, ara ens interessa més plantar a caseta l'arbre de Nadal que el vostre monòlit en un fossar engavanyador.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
