Tot anava per camins perfectament democràtics. En la quarta sessió plenària de l'Assemblea de Catalunya (6 de novembre del 1977) se'n votà la transformació o la dissolució. Guanyà la transformació. Els partits que volien dissolució es dissolgueren. No optaren per mantenir-se dintre de l'Assemblea en el lloc de l'oposició perquè el tema era massa fonamental. Es tractava de ser o no ser. Els qui volien la transformació començaren a treballar amb vista a la transformació. En la mateixa tarda del dia 6 es dibuixaren dues tendències, dos models d'assemblea, dos estils diferents, que impediren arribar a cap acord concret.
El dia 27, diumenge passat, s'ha celebrat la nova plenària. També tot s'hi ha esdevingut per camins perfectament democràtics. Una proposta d'urgència per a acabar aquests sis mesos de crisi, presentada per nou delegacions, fou derrotada. S'entrà en el primer punt de l'ordre del dia: «Composició i organització», El debat del matí es clogué amb una votació que exclou de l'Assemblea tota organització, grup o delegació que no sigui territorial. És un primer principi de clarificació. Els partits resten a fora, i també els grups sectorials socials, laborals, culturals, etc.
De sobte, quan a la tarda s'anava a reprendre la sessió, el Front d'Acció Popular del Col·lectiu d'Acció No Violenta dels Països Catalans, al que jo pertanyo des de la seva fundació, va anunciar que havia pres la decisió d'abandonar l'Assemblea. Què ha passat? Allà l'Àngel Colom donà unes quantes raons.
Jo ací afegeixo una observació meva:
La nostra impressió és que el vaixell de l'Assemblea s'enfonsa. Tot dintre el vaixell funciona en un perfecte ordre democràtic. Però el vaixell s'enfonsa. Des de fa molt que ho estem avisant i fa molts dies que hem indicat les mesures que, al nostre judici, podrien salvar-lo. També hem indicat, moltes vegades, que es tracta de mesures urgents. Llur aplicació no pot seguir els llargs procediments tradicionals en els darrers temps de l'Assemblea.
«Demos» vol dir poble. ¿Quin sentit té parlar de procediments democràtics en l'Assemblea de Catalunya si ja no hi ha més que tres engrunes del poble català? La sobirania és un atribut inalienable del poble. ¿Quin sentit té parlar de decisions sobiranes de l'Assemblea de Catalunya si ja no hi ha més que tres engrunes de poble català?
El que tenim, amb prou feines, podria constituir una promotora o gestora d'una futura Assemblea Popular de Catalunya. Però això és rebutjat. «Cal continuar, sigui com sigui, l'Assemblea de Catalunya», va dir algú...
Al cap i a la fi el Front d'Acció Popular dels No Violents no és un grup territorial sinó sectorial. Doncs, d'acord amb la votació ha optat per anar-se'n.
