"A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya..."

Súmate va néixer per no continuar un cop assolida la independència, que és el millor que pot passar per defensar la gent de les grans ciutats obreres que parla habitualment castellà o tenen orígens espanyols. Això s’ha allargat i ha calgut renovar-se i reestructurar-se. A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya i la seva llengua, de no fer-ne problema de la llengua de cadascú.

Em vam contactar des del Baix Llobregat i era el meu espai natural, vaig ser escollit coordinador al Maresme i Baños, Rufián, Reyes, han sumat molt a l’independentisme. Encara avui retrobem amics de Badalona o Sant Adrià de Besòs de quan eren joves socialistes i ara som gent Súmate per una Catalunya de tots i totes.

Ciutadans és la reacció a una forma etnicista de ser catalanista (ni tant sols independentista!) Moltes vegades m’han dit que nosaltres som els pitjors independentistes perquè són uns renegats precisament perquè venim del PSC, fills de mares andaluses que també voten independència i de filles amb les que per costum parlem castellà. El PSC d’avui no té res a veure amb el que havia estat, només cal mirar els logos de la JSC, en el meus temps amb estelada ara perdent eleccions municipals a Barcelona davant Maragall.

Súmate és la mostra que la llengua en aquest país no és un problema. Que cal república catalana parlis el que parlis o hagis nascut on hagis nascut. Jo no puc parlar castellà amb algú que he conegut parlant català, i exactament al contrari si l’he conegut en castellà. En una taula fent cerveses trobem gent que parla castellà o català segons com t’hagis conegut. De vegades parles en català a algú que parla en castellà a una altra persona a la que tu parles català i tot en la mateixa conversa. Estimant-te o discutint segons l’idioma en què et vas conèixer. Parlem català gràcies a la immersió a l’escola, però pensa que a casa parlàvem castellà i seguim fent-ho quan ens trobem.

Crec que Gabriel Rufián també ha picat molta pedra, a l’ANC i a Súmate. Personalment sóc Puigdemontista, el president legítim de Catalunya, i conec bona gent, i gent trista a tots els partits sobiranistes. He vist que tenen estructures tancades i competitives amb funcionament endogàmics.

Al Gabriel Rufián el veig lluny d’aquestes estructures viciades. La seva història és la d’un noi de barri amb una mare amb professores basques, quan els “dolents” eren els bascos. Rufián, al meu entendre, deu més a les professores de la seva mare que no pas a ERC o l’ANC. Des del punt de vista de Súmate Gabriel Rufián, comparteix més amb Arnaldo Otegi que no pas Albert Batet de Junts, per posar un exemple, però podria posar-ne molts més.

Sí, vaig ser el cap de llista a les darreres eleccions sindicals, un mes abans no existíem. Amb orgull vam rebre suport electoral suficient i estem a la Junta de Personal mentre altres sindicats com ara la GGT van quedar fora. No vam tenir més estructura que el voluntarisme i cartells.

Hem multiplicat per 10 la nostra afiliació, sense renunciar a un discurs desacomplexadament independentista. Fins i tot hem posat nerviosos a determinats entorns del propi sindicat que – com que cobren per ser sindicalistes- només es miren el mèlic. És trist que al nou sindicat aquestes dinàmiques també existeixin.

 A Vall d’Hebron, enyorem el lideratge de Carles Sastre. Sense ell, avui ni seríem delegats electes ni el sindicat hauria crescut tant. L’Enyorem moltíssim. En 15 minuts amb el Carles feies més feina per la gent treballadora que en 15 dies amb el que ha quedat al secretariat nacional de la intersindical CSC, que només ho veuen com la seva feina remunerada -o pitjor, fins i tot- com una oportunitat de negoci! No entrarem al seu joc, el fugirem.  Insisteixo, enyorem moltíssim la bona tasca i tarannà del company Carles Sastre.

Posant al pacient i la seva salut al centre d’atenció. L’usuari de la sanitat, és sempre, el primer per a totes les persones que estem a l’Hospital.

Una nit del 2016 vaig haver de demanar al conseller Comín que s’apartés del passadís d’urgències d’especialitats perquè havia de passar a un altre pacient a la mateixa àrea que jo traslladava amb cadira de rodes. “Conseller, si us plau, un momentet que hem de passar” li vaig dir.  Va ser molt amable, com tots els acompanyats acostumem a ser-ho. Estava allà pel seu germà que faria des de llavors un llarg ingrés hospitalari. El Pere Comín me’l trobava pels passadissos perquè s’escapava a fumar d’amagat com fan alguns pacients. Després del 27 d’octubre del 2017 li enviàvem records, petons i abraçades per al seu germà i ell ho agraïa amb una mirada neta i lliure, uns ulls preciosos. Un dia vam llegir a la premsa que havia traspassat a Lovaina per morir junt a tota la seva família, em vaig quedar impactat, una setmana abans, m’havia mirat amb aquells ulls bonics i feia un aspecte magnífic. Em vaig quedar impactat. Avui el nostre local sindical porta pel nom Espai Republicà Pere Comín.

Pel que fa a la pandèmia, des del punt de vista de protecció al pacient l’hem tractat com una malaltia nova de contagi per gotes. La primera onada va ser devastadora. Mai hem vist res igual. Ara l’hem normalitzat però ens quedem seqüeles de tot allò que hem viscut aquest darrer any.

Sense cap mena dubte. La història de Jan Laporta representa molt bé el millor i el pitjor d’aquest país. Retorna al Barça després haver patit una percussió judicial i  mediàtica injusta i brutal. Innecessària i terriblement falsa, basada en estereotips que res tenen a veure amb la realitat. Però com diu el seu ex-cap de premsa, l’admirat Jordi Finestres: “La veritat sempre guanya”. I enllaça molt bé també amb el que és Súmate i hauria de tornar a ser la Intersindical-CSC: eines en benefici de tothom i per tothom sense renunciar al que som i sentim: gent que volem i lluitem per la independència de Catalunya com a eina de millora de totes les persones hi vivim.