Benvolgut Jordi:
Soc en Brauli Tamarit Tamarit, dilluns, 10 de febrer del 2020.
Acabo de llegir el teu llibre «Sis nits d'agost» en el dia d'avui.
La teva habilitat artística creadora, juntament amb el teu cor inquiet a la recerca de respostes amagades, han bastit un testimoni preciós de les circumstàncies que han envoltat aquest ésser encarnat que li diguérem Lluís Maria Xirinacs, savi lluitador i amic.
En Lluís Maria volia fer carrera política partidista en els anys 80 del segle XX. Dissoltes les dues cambres parlamentàries, es va presentar a les eleccions al Congrés de Diputats per la demarcació de Barcelona l'any 1979.
Els qui vam estar amb ell en aquella contesa ens dèiem: «Quina llàstima! Hem perdut un excel·lent diputat que hagués posat les piles a la resta!», sense adonar-nos que, si hagués estat escollit diputat, segurament la seva vida s'hagués estroncada en aquell turmentós dilluns, 23 de febrer del 1981.
La realitat paral·lela que s'hagués derivat no la sabem del cert, però tenim, en canvi, la certesa de l'acompliment de tota una labor única i necessària entre els anys 1981 i 2007.
Xirinacs va anunciar pel divendres, 14 de febrer del 1986, una conferència titulada «Món alternatiu», que impartiria a l'antiga seu de la Cooperativa Tascó de Barcelona.
En Miquel Chicano Colodrero i jo ens vam proposar d’anar amb un aparell d'enregistrar so en cassets, amb piles i algunes cintes verges, amb el propòsit d'editar-les, reproduir-les i oferir-les després a qui les volgués escoltar.
Però la reproducció d'aquelles cintes un cop enregistrades va resultar ésser bastant deficient.
Aquella desgràcia tècnica i auditiva també va esdevenir una gran sort, doncs va fer que ens dediquéssim a transcriure la conferència enregistrada fins just abans d'arribar al torn final de paraules, afegint jo uns dibuixos il·lustratius.
A més, la nostra amiga Lluïsa Bau Coll es va dedicar a traduir al castellà la conferència transcrita en català, de tal manera que aquesta conferència ha estat disponible de forma impresa, en les dues llengües (en català i en castellà), mitjançant la difusió que vam fer des del Centre d'Estudis Joan Bardina, llavors a la seva antiga seu del Carrer dels Almogàvers 43 de Barcelona.
Aquesta conferència ve a donar una explicació de la labor del dissenyador social. Labor que exemplifica en el cas de Karl Marx, autor de «Das Kapital» l'any 1848, però que Xirinacs mateix materialitza amb una altra obra posterior «Tercera Via, Sistema General a la mesura de l'home d'avui», que va mecanografiar amb la col·laboració del metge Joan Parés, com a feina conjunta amb l'Agustí Chalaux de Subirà (1911‑2006).
D'aquella «Tercera Via» mecanografiada i en un primer temps no editada en van sortir després altres fruits, com per exemple el llibre «Assaig sobre moneda, mercat i societat» (en català, en castellà i en anglès), signat per l'Agustí Chalaux i la Magdalena Grau Figueres, o bé el llibre «El poder del diner» (en català, en castellà, en anglès i en italià) signat per el veterà objector de consciència al servei militar obligatori espanyol, Martí Olivella Solé.
Xirinacs afirma en aquella conferència impartida a Tascó que els fruits de la labor dels dissenyadors socials són aplicables en el temps en els quals es donen a conèixer. Però que, amb el transcurs del temps, amb els canvis que es produeixen en la realitat, i amb les innovacions que la transformen, aquestes propostes també han d'anar evolucionant.
Recordem que gràcies a la continuïtat de la presència encarnada de Lluís Maria Xirinacs podem aprendre amb molt més detall el seu model filosòfic de la realitat, anomenat «Globàlium», del qual tenim gairebé el seu material complet a disposició de tota persona que el vulgui aprendre, dins dels recursos d'Internet de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, del Centre d'Estudis Joan Bardina i de l’Escola Finaly (ara Associació diner comunitari).
O sigui que l'aparent dissort de la no elecció de Xirinacs en aquelles eleccions al Congrés de l'any 1979 en van resultar uns fruits que totes les persones en podem compartir, fins i tot més enllà dels límits dels nostres estimats Països Catalans, abastant tota la Humanitat sencera.
Aquestes aparents paradoxes agraden molt al professor de ioga Jaume Chalamanch, amic de Xirinacs, tal com ens va comentar temps enrere.
Moltes gràcies per la bona labor al confeccionar aquest llibre vostre.
Rebeu una abraçada cordial i telemàtica.
Brauli Tamarit
