El proper dijous 17 d’octubre el Grup d’Historiadors Jaume Compte organitza la conferència "Joan Peiró i la violència revolucionària"
La xerrada anirà a càrrec de la historiadora Sònia Garangou, i d’Agustí Barrera, historiador i membre del Grup d’Historiadors Jaume Compte. La taula rodona serà moderada per M. Teresa Diví, Dra. en Dret i membre del Grup d’Història del Casal. L’acte de celebrarà a la sala d’actes de Can Palauet, a Mataró, a les set del vespre.
Joan Peiró i Belis (1887-1942) Sindicalista revolucionari
Amb puntualitat britànica, aquest dilluns 24 de juliol, a dos quarts de sis de la tarda, al Cementiri dels Caputxins de Mataró, va començar l’acte de l’ofrena floral al nínxol on està enterrat Joan Peiró, el dia del 75è aniversari del seu afusellament, junt amb 7 companys que també foren immolats, al Camp de Tir de Paterna (País Valencià). L’acte va estar organitzat per la Comissió Ciutadana Any Joan Peiró, amb la col·laboració de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.
L’esplanada del cementiri era plena d’un públic mataroní i militants d’organitzacions d’esquerres, per els quals J.Peiró representa el record d’aquelles conquestes obreres truncades el gener del 1939, amb l’ocupació del Principat per l’exèrcit feixista. En seients reservats, alguns representants polítics, batlles del Maresme, algun diputat, i la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que segons el meu criteri va fer el discurs més d’acord amb el moment històric i el que representa políticament, ara, la figura de J.Peiró com a referent de la lluita del moviment obrer català al llarg de la seva història.
Van ser especialment emotives les paraules de record de la filla de Peiró, la Guillermina i la besnéta de l’homenatjat.
Ens ha semblat especialment interessant haver recuperat els noms dels set antifeixistes afusellats junt amb Peiró, així posem nom a les víctimes, i recuperem la història de les dimensions de la repressió que 42 anys després de la mort del dictador encara desconeixem en bona part.
Coneixem els noms dels set sacrificats junt amb Joan Peiró, gràcies a la recerca conjunta dels historiadors, Maria Salicrú i Maltas, i Miguel Garau Rolandi, són: Bartolomé Flores Sáiz, 33 anys, mariner, casat, dirigent de la CNT, natural del Port de Sagunt, (País Valencià) Luís Garrote Martínez, 40 anys, barber, natural de Requena, (País Valencià) Agustí Peiró Viciano, 32, (25 anys?), llaurador, natural de Miramar (País Valencià), Mariano Sanchis Angulo, 46 anys llaurador, solter, nat a Alcúdia, regidor i més tard tinent d’alcalde de la Comissió Gestora Municipal, José Maria Tomás Navarro, llaurador, natural de Nàquera, Decoroso Edo Clarià, 24 anys, serrador mecànic, nat a Lucena, (o de les Useres?) Juan Gómez Subiela, conegut com “el Gadea”, 34 anys venedor ambulant, Confederal, natural de Benaguasil (o el Perellonet?) A mesura que s’anaven dient els noms dels afusellats s’enlairava un coet que, en esclatar, tot deixant un nuvolet de fum blanc, reclamava, veritat, justícia i reparació, per a les víctimes de la “justícia” feixista.
La cançó-himne de “A las barricadas” fou la música de comiat als afusellats, mentre s’aixecaven alguns punys enlaire i observàvem ulls plorosos. Ahir la bandera de combat roja i negra de la CNT-FAI, de la Confederació, junt amb la quadribarrada de l’estel roig de l’Esquerra independentista onejaren sota un cel blau de juliol i un Sol clement, en un cementiri de parets i nínxols blancs, com els que cantà el poeta de Sinera.
Salut i honor als lluitadors obrers !!
Article d'Agustí Barrera i Puigví, historiador, veterà independentista i militant Poble Lliure
