El 4 de febrer de 1969 es produeix el primer atac del grup ultra parapolicial "Guerrilleros de Cristo Rey" a Catalunya (i segurament a l'Estat espanyol). Aquell dia de 1969, quatre joves d’ultradreta van apallissar el capellà i el pintor de l’absis de l’església de Sant Pere de Palau-Sator i van fer malbé un mural tirant-hi pintura negra. La paret de l'absis de l'església romànica de Sant Pere de Palau-Sator, al Baix Empordà, estava pintada amb una obra transgressora del pintor gironí Lluis Bosch que va fer l'obra per encàrrec del mossèn de la parròquia l'any 1968. Al mural Jesucrist estava al costat del poble, i també al costat de personatges com Fidel Castro o el Che Guevara. Hi apareixien filòsofs universals i Pompeu Fabra; feixistes, com Hitler, pacifistes, com Ghandi i Martin Luther King, i catalans com Ramon Llull, Salvador Espriu, l'abat Escarré i el cardenal Vidal i Barraquer.
Nicolau Moncunill, rector de Palau-sator, i el pintor Lluis Bosch, el 4 de febrer del 1969 van ser víctimes d'un engany d'uns suposats estudiants de belles arts que es van citar amb ells. Però no eren estudiants, sinó 4 joves d'ultradreta (ajudats pel Ministerio del Interior) que, enfurismats amb el contingut del mural, els havien parat una trampa. Els van apallissar, lligar, robar les carteres i van fugir. Els feixistes van destrossar el mural tirant-hi pintura negra. És possible que el nom del grup ultra "Guerrilleros de Cristo Rey " sortís d'aquesta primera acció "en defensa de Crist".
Els "Gerrilleros de Cristo Rey" era un grup d'ultradreta amb molts suports al Ministerio del Interior espanyol. Sovint actuaven sota les ordres de la policia o els serveis secrets. A més a més d'accions violentes i assassinats també amenaçaven les famílies dels presos polítics. Durant la detenció de diversos militants independentistes el desembre de 1981 els "Guerrilleros de Cristo Rey" van fer trucades amenaçants a familiars de detinguts (entre d'altres van trucar de matinada a la mare del militant independentista Carles Castellanos Llorens, detingut durant aquella ràtzia, per amenaçar-la).
El grup ultra estava liderat "clandestinament" pel militar dels serveis d'informació Eduardo Blanco Rodríguez. Un dels membres dels "Guerrilleros de Cristo Rey" va ser Jean Pierre Cherid (1940-1984). Sicari i atracador a França, membre de l'OAS a Argelia, en tasques contra el FLN; mercenari a Biafra; protegit pel règim de Franco amb Carrero Blanco; íntim amic d'Antonio González Pacheco (Billy el Niño), conegut torturador de la Brigada Político Social de la dictadura i dels primers anys de la Monarquía; destacat activista dels Guerrilleros de Cristo Rey i el GAL (amb Felipe González al govern). Tenia carnet del Servicio de Inteligencia de la Guardia Civil (SIGC), expedit a un dels seus “noms de guerra” amb categoría de "sargento primero". Cherid també administraba una casa situada als afores de Barcelona que els paramilitars utilitzaven per segrestrar i interrogar (i ocasionalment fer "desaparèixer") les persones senyalades pels serveis d'intel·ligència espanyols. Cherid va morir preparant un atemptat al País Basc i la seva dona i cunyada van cobrar pensions de viudetat del Ministerio del Interior.
