Una ullada als resultats de les eleccions europees del 26M certifica l'èxit de l'independentisme en conjunt. La suma dels vots que les candidatures de JuntsXCat i ERC obtenen al Principat se situa per primera vegada ja pràcticament en la ratlla del 50% (en el 49,71 per ser exactes). Les urnes reiteren la força del projecte republicà que, malgrat els temps d'incerteses i de manca d'una estratègia clara i compartida per a la consecució efectiva de la República Catalana, continua creixent. El contrast amb els resultats d'aquestes mateixes candidatures al País Valencià i a les Illes Balears també deixa ben a les clares les enormes distàncies que hi ha entre els tres països a nivell de consciència política i civil –des de la base objectiva d'uns resultats electorals en un moment històric crucial– i, per tant, en la possibilitat d'apoderament dels seus pobles per avançar en processos d'alliberament democràtic nacional i social. Com és obvi, les distàncies separen, però al capdavall també uneixen. Al País Valencià aquestes mateixes candidatures hi han sumat 19.315 vots (un 0,83% del total), molt allunyats dels 31.193 de les Illes, que representen un 7,45%. Apuntem com a dada indicativa els percentatges de Vox: 1,99 a Catalunya, 7,23 al País Valencià i 7,64 a les Illes Balears.
Tots aquests resultats són significatius, sens dubte, i aporten dades valuoses per acostar-nos a la realitat sociològica del conjunt del país. Però faríem mal fet si ignoràvem algunes altres qüestions evidents que matisen l'aparent fredor objectiva de les xifres. Em centraré en el cas del País Valencià. Els 19.315 vots a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont representen l'independentisme explícit i d'arrel solidària, però la candidatura de JuntsXCat al País Valencià, tot i que integrava l'històric dirigent Josep Guia, no hi comptava amb cap mena d'organització ni va fer cap acte de campanya. Poc o molt (més poc que molt, dissortadament) ERPV, la branca valenciana d'ERC, és present a tot el territori i va moure campanya amb històrics com l'expresident Josep Lluís Albinyana o Guillem Agulló. Tot amb tot, els partidaris de l'autodeterminació (digues-li dret a decidir, sobirania o independència) i/o de majors cotes d'autogovern (autonomistes, federalistes o confederalistes) es reparteixen transversalment en altres espais polítics, sobretot entre molts votants d'EUPV-Podem i Compromís i fins en alguns del PSPV. Aquest debat, però, encara no ocupa, com a Catalunya, el centre del tauler polític, però si un dia se'n tensionés el dilema segurament els valencians favorables a l'autodeterminació serien molts més que aquest minso 0,83. El que és evident és que el poble valencià encara no ha elaborat el seu projecte nacional i social d'emancipació i ni tan sols ha avançat gaire en la construcció (com el peix que es mossega la cua) dels referents polítics que el visualitzen i treballen. Compromís, que va perdent els cognoms 'pel País Valencià' en cada bugada electoral i amb cada pam de poder i cada penjoll de cireres que tasta, quan era només Bloc Nacionalista Valencià o Unitat del Poble Valencià, acostumava de presentar-se a les Europees de la mà de Convergència. Però ara que d'aquell món, empès per l'independentisme de base, n'ha emergit un republicanisme més decidit, se'n separa com dels apestats. Resulta patètica la insistència de cert 'nacionalisme valencià' a mirar cap a un altre costat mentre els seus antics mentors anaven amollant el llast de l'autonomisme i començaven a caure'ls garrotades a dojo des de l'Estat. Patètica i estèril. Els meritoris 193.419 vots que Compromís Per Europa ha obtingut no han pogut revalidar l'imprescindible Jordi Sebastià al Parlament Europeu. Per un grapat de vots.
De l'examen europeu, insistim, l'independentisme a Catalunya n'obté bona nota, molt per damunt de l'aprovat a les Illes i del discret, però significatiu malgrat tot i matisable, resultat valencià. Distàncies que uneixen, distàncies que separen. Al País Valencià hem de treballar per organitzar un moviment propi i singular per l'autodeterminació alhora que a nivell de Països Catalans lliguem els caps per coordinar els respectius processos democràtics i emancipatoris i treballem per a futures candidatures unitàries de tot el país per a les diverses conteses electorals.
