Estudià a l'Escola Elemental del Treball, on va aprendre l'ofici de manyà. Combinà la seva feina amb la pràctica del rugbi -era jugador de la secció de rugbi del FC Barcelona- i amb la militància política.
Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya (USC), fou president de la seva Joventut. Va tenir un paper destacat en el triomf antifeixista barceloní del 19 de juliol del 1936. Dos dies més tard l'USC s'incorporava al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 1937 fou nomenat Conseller de Proveïments del govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que deixà per incorporar-se a l'exèrcit. Després de la victòria franquista en la guerra civil espanyola, s'instal·là a París, com a dirigent del PSUC a l'exili i col·laborà amb la Resistència francesa als nazis.
Un germà seu, Conrad Miret, dirigent del moviment "Franctiradors i partisans francesos" (FTPF) amb el nom en clau de Lucien, fou detingut pels nazis a París a finals del 1941 o primers del 1942 i torturat fins a la mort, desapareix sense deixar rastre. El 1943, Josep Miret fou detingut pels alemanys, que l'internaren al camp de concentració de Mauthausen, on formà part de la resistència interna als Kommandos de Schwechat i de Florindorf fins a morir assassinat pels nazis el 17 de novembre del 1944, rematat després d'haver estat ferit durant un bombardeig aliat. (Text extret de Viquipèdia)
