L'informe, Expandint la Fortalesa, examina el ràpid increment de les mesures i acords d’externalització de fronteres que va començar el 1992 i s'ha accelerat des de 2015. Aquesta externalització s'ha convertit en un objectiu central de les relacions exteriors de la UE, incloent en les seves ajudes i polítiques comercials. Aquestes mesures inclouen l'entrenament de les forces de seguretat, les donacions d'helicòpters, patrulleres i vehicles, equips de control i vigilància, el desenvolupament de sistemes biomètrics extensius i els acords perquè s'accepti la gent deportada pels països de la UE.
L'informe, que analitza els 35 països que la UE prioritza en els seus esforços d’externalització de fronteres, conclou que:
• El 48% (17) tenen un govern autoritari i que només 4 poden ésser considerats democràtics.
• El 100% (35) suposen un risc alt o extrem pels dels drets humans.
• El 51% (18) es troben en la categoria de "baix" en els indicadors de desenvolupament humà
Tot i això, la Unió Europea i els seus Estats membres no només han signat els acords que legitimen aquests governs i donen l'esquena a les violacions dels drets humans, sinó que també han aportat suport financer, material i entrenament precisament per a aquells òrgans de seguretat de l'estat més responsables de la repressió i dels abusos de drets humans.
L’informe analitza amb especial atenció com s'ha desenvolupat aquesta col·laboració a Turquia, Líbia, Egipte, Sudan, Níger, Mauritània i Mali, els quals no només estan recolzats per la UE en el seu conjunt, sinó també per Estats individuals com França, Itàlia, Espanya i Alemanya. Els resultats de tot això han estat règims estatals que es veuen incentivats a reprimir la societat civil en general i uns patrons consistents d'augment de la violència i de la repressió cap les persones refugiades. De les quals, les més vulnerables s'han vist forçats a buscar altres rutes, sovint més perilloses, i a confiar en traficants que cada vegada tenen menys escrúpols. Això ha causat un nombre de morts encara més gran al mar Mediterrani i als deserts del Nord d'Àfrica.
No obstant això, l'augment del finançament per al control de les fronteres ha suposat una "benedicció" per a les companyies d'armament i seguretat que estan invertint cada vegada més en tecnologies de seguretat de fronteres i vigilància. Alguns dels guanyadors més importants en l'adjudicació de contractes de seguretat de fronteres inclouen al gegant armamentístic francès Thales i la companyia europea Airbus, tots dos grans exportadors d'armes a la regió; subministradors d'equips biomètrics com Veridos, OT Morpho i Gemalto; firmes alemanyes com Hensoldt i Rheinmetall; firmes italianes com Leonardo i Intermarine i companyies de defensa turques com Aselsan i Otokar. Existeixen també diverses companyies semi-públiques i organitzacions internacionals com Civipol a França que proporcionen serveis de consultoria, entrenament i gestió de projectes de seguretat de fronteres que han prosperat.
L'investigador i autor de l'informe, Mark Akkerman afirma: "Aquest informe revela una política d'interacció de la UE amb les seves regions veïnes que s'ha tornat extremadament obsessiva amb el control migratori sense tenir en compte els seus costos per al país o per a les persones desplaçades per la força. Es tracta d'un concepte limitat i contraproduent de seguretat perquè no aborda l'arrel de les causes que obliguen a la gent a migrar i, a través d'un reforç de les forces militars i de seguretat de la regió, probablement s'agreujarà la repressió i s’avivaran els conflictes que portaran a que més gent fugi de casa seva. És el moment de canviar. En lloc d'externalitzar les fronteres i els murs, hauríem d'estar externalitzant la solidaritat real i el respecte pels drets humans".
Ainhoa Ruiz, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, exposa: "La Unió Europea demostra continuisme i reforç en la seva política de gestió de fronteres i de moviment de persones, que concep i tracta com una amenaça, siguin o no persones a la recerca d'asil. Destina gran quantitat de recursos públics a evitar que arribin a les nostres fronteres i al registre, emmagatzematge i control de les dades dels nostres moviments a través de les fronteres. Mentrestant, alguns Estats membre construeixen murs com a aposta política per aturar la llibertat de moviment i evadir acollir persones, una tendència global en preocupant augment, que ens allunya de polítiques d'acollida i refugi”.
