Un grup de voluntaris de l’associació Una Finestra al Món realitzarà un nou viatge al camp de refugiats d’Smara el proper 26 de març. El seu objectiu és dur a terme nou intercanvi d’experiències educatives entre les escoles catalanes i les sahrauís. Per aquest motiu estan promovent una campanya de recollida de material de lectoescriptura i jocs per a biblioteques. Aquest matí s’ha celebrat una roda de premsa al local dels Xiquets de Tarragona, en la qual hi han intervingut Inés Solé i Glòria Balada, per part d’Una Finestra al Món i Aitana de la Varga, per part dels Xiquets de Tarragona.
El projecte ‘Una Finestra al Món’ va néixer l’any 2009 amb l’objectiu de sensibilitzar, mitjançant l’intercanvi d’experiències educatives entre els alumnes de l’escola catalana i els de les escoles del campament de refugiats saharauí, Smara. Així, els alumnes coneixen altres cultures mitjançant un contacte directe malgrat la distància.
La primera acció
La primera acció es va desenvolupar en la matèria d’Educació Física, i va consistir en un intercanvi de “jocs de pati”. Els nens catalans es van gravar jugant als jocs que més els hi agradaven i, quan el docent va anar a Smara, va mostrar l’enregistrament als nens saharauís. Aquests els van posar en pràctica i també es van gravar ensenyant alguns dels seus jocs tradicionals.
Fins al moment, més de 100 voluntaris s’han desplaçat a la zona. Aquests voluntaris es paguen el viatge i l’estada de la seva butxaca, una nombrosa part d’ells formen part de la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona i mostren la tradició catalana arreu de les escoles de la ciutat d’Smara. Aquest any participaran en l’expedició 13 persones de la comunitat educativa catalana, concretament l’escola Mare Nostrum de Tarragona, el centre Un Món Rodó de Tarragona i l’escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp, l’escola Avinyet de Solsona.
Balada, membre d’Una Finestra al Món i encarregada de l’intercanvi d’experiències educatives, explica que en la passada expedició “es va fer un anàlisi de l’estat de les biblioteques dels centres d’Smara” i han cregut convenient fer una segona expedició aquest mateix any “per aportar material i fer una formació específica de l’ús d’aquest material.”
La situació en els campaments d’Smara és totalment precària, es troben en mig del no res amb un nivell d’infraestructura bàsic. En alguns països no són reconeguts i per tant, molta de la formació que s’exerceix en els campaments no es pot aplicar fora del territori. Una situació que havia de ser en principi temporal dura ja 43 anys, i actualment la situació a Argèlia ha caigut en l’oblit de moltes persones.
