1714- Contraatac català a la Batalla del Baluard de Santa Clara

A les quatre de la matinada esclatà uns sacs de granades de mà i una reserva de pólvora a causa del foc dels fusells. L'explosió matà vora 70 catalans i creà el pànic a la trinxera, el que provocà la fugida de part dels defensors. Alguns borbònics, sobresaltats per la gran explosió, també fugiren, fet que no els permeté d'aprofitar l'oportunitat. Amb tot, l'ordre fou restablert. En els combats que se succeïren quedà ferit Pere de Padilla, que fou substituït pel Tinent Coronel Antoni Díez i, per la banda borbònica, caigué Sauneboeuf. Quan clarejà Villarroel donà noves instruccions per a l'organització de les barricades i el reforçament de la defensa i també renovà la guarnició per a reemplaçar les esgotades companyies que havien lluitat tota la nit. Entraren en combat les companyies de Sabaters, de Notaris Públics i la gairebé exterminada d'Estudiants de Lleis. Cap al migdia fou renovada la tropa borbònica, que tot i els atacs de la nit, només havien pogut conquerir la meitat del baluard. Així doncs, entraren en combat noves tropes borbòniques entre les quals podem comptar cinc batallons de les Guàrdies Espanyoles i Valones així com diferents oficials i brigadiers espanyols. És important dir que, tot i que hi havia una important presència de tropes espanyoles, la major part de l'exèrcit borbònic era francès, i també la majoria de mariscals i generals.

Al matí del dia 14 la defensa catalana s'organitzà per tal de fer un contraatac a les barricades que controlaven els borbònics. S'incorporaren tropes de refresc i s'ocultaren fusellers entre les ruïnes de l'antiga Torre de Sant Joan. Simultàniament s'organitzà un atac pel vall, al peu del baluard, on atacarien uns 500 fusellers i soldats de la Coronela amb una reserva de 300 homes. Al migdia s'inicià el contraatac català per a foragitar els borbònics del baluard. La metralla dels canons, el foc dels fusellers situats a la Torre de Sant Joan i els morters causaren importants baixes entre les tropes franco-espanyoles. Llavors començà l'atac. La nova barricada que construïren els sapadors filipistes, que anava de nord a sud per a protegir el centre del baluard pel flanc, fou objecte del contraatac, que resultà fructífer a causa de les importants baixes que el foc d'artilleria i la metralla havien ocasionat. Es penetrà a la barricada i s'inicià un important combat cos a cos pel control d'aquella zona. Paral·lelament també s'atacà la barricada frontal que al començament de la batalla estigué sota control català i que ara servia per a protegir l'entrada de tropes de refresc per la bretxa. La conquesta de la barricada del flanc fou un èxit a causa de les baixes borbòniques i perquè els oficials filipistes se centraren en la protecció de la barricada frontal. S'inicià llavors un atac combinat de les dues forces catalanes en forma de pinça amb l'objectiu de conquerir la barricada central i poder, des de la punta del baluard, recolzar el contraatac pel vall. Finalment la bretxa del baluard fou bloquejada pel foc defensor i les tropes assaltant que restaren al baluard exterminades.

El mateix dia les tropes catalanes van perseguir a les borbòniques des de Talamanca (on el dia abans les tropes de l'exèrcit de Catalunya van vèncer l'exèrcit de Felip V) fins a Sabadell.