Un coronel de la Guàrdia Civil en la reserva va ser premiat en 2016, al costat d'altres companys, per Ignacio Cosidó, director de la Policia espanyola. Es tracta de José Pérez Navarrete, antic agent destinat a Euskal Herria que va ser condemnat (i parcialment indultat) per les tortures patides en 1982 per Juana Goikoetxea, segons informa avui GARA.
La víctima, arrestada en Getaria i la causa de la qual va quedar arxivada, va sofrir el turment a les mans d'almenys cinc uniformats. En 1987 l'Audiència de Donostia va condemnar a Pérez Navarrete a 4 mesos d'arrest i 4 anys d'inhabilitació. Una fallada ratificada pel Tribunal Suprem en 1992. En 1993, el llavors ministre espanyol de Justícia, Tomás de la Quadra- Salcedo, li va indultar al costat dels guàrdies Emilio Parra Moreno, Alejandro Iglesias, Julio Saavedra i José Antonio Hernández del Barco. El perdó afectava solament a la inhabilitació, per la qual cosa els quatre primers van ingressar durant un breu període de temps a la presó militar d'Alcalá d'Henares.
El cas de Goikoetxea no va ser l'únic en el qual es va veure embolicat Pérez Navarrete durant la seva estada a Guipúscoa. Un mes abans que el Govern de Felipe González li indultés, en 1993, l'Audiència de Guipúscoa li absolia d'una altra querella per tortures. En aquest cas la denúncia la va interposar Juan Carlos Garmendia, detingut en Ordizia en 1982 en una operació contra ETA. Durant el temps que va durar la instrucció d'aquests processos (el de Goikoetxea, pel qual sí va ser condemnat, i el de Garmendia, del que va sortir lliure), Pérez Navarrete va seguir escalant posicions en la Guàrdia Civil. De fet, segons reflectia “El País” el 5 de març de 1993, no solament va ser ascendit, sinó que va arribar a ser assessor en assumptes de «terrorisme» de Rafael Vera, secretari d'Estat per a la Seguretat i condemnat en 1998 pel segrest de Segon Marey perpetrat pels GAL.
La seva promoció en l'escalafó de la Guàrdia Civil no va passar desapercebuda. Així, el llavors diputat d'IU Enrique Curiel (ja mort) preguntava en 1988 al Govern espanyol sobre l'ascens a capità de Pérez Navarrete. L'Executiu va arribar a escudar-se en la «absència de notificació de la sentència». Gairebé dues dècades després, en 2015, l'uniformat va passar a la reserva amb grau de coronel, situat en el més alt de l'organigrama.
En els últims anys, Pérez Navarrete també ha destacat pel perfil polític d'alguns dels seus llocs. En 2010 va formar part de l'equip de la Presidència espanyola del Consell de la Comissió Europea. En concret, va anar l'encarregat de «Schengen, Europol i Intercanvi d'Informació».
Va seguir en actiu fins a 2015, quan va passar a la reserva, encara que va continuar en serveis especials. Durant els últims anys va estar destinat en la Representació Permanent d'Espanya davant la Union Europea, com a representant d'Interior. Quan Cosidó li va imposar la medalla en 2016 també exercia com a analista en la direcció general d'Interior de la Comissió Europea. No hi ha constància que inclogués «torturador» en el seu CV.
Silenci
Ni el Ministeri espanyol de l'Interior ni la Guàrdia Civil han respost als requeriments de GARA sobre els tres guàrdies civils condemnats per tortures que han pujat pel cap alt alt de l'escalafó i fins i tot han estat condecorats
La «borsa», la «banyera» i més d'un any per guarir les ferides
Juana Goikoetxea va ser detinguda en Getaria l'1 de gener de 1982 quan tenia 56 anys. Va ser acusada de pertinença a ETA i va romandre nou dies en mans de la Guàrdia Civil, que la va torturar salvatgement. Segons es reflectia tant en la denúncia de Goikoetxea com en el sumari que va instruir la causa, entre les pràctiques a les quals li van sotmetre els agents (entre els quals es trobava José Pérez Navarrete) estan els cops, la «banyera», la «borsa» i l'aplicació d'elèctrodes. Fins i tot van arribar a pujar-li a la muntanya a disparar molt prop d'ella. Segons va quedar acreditat en el judici, va trigar 417 dies a guarir les seves ferides. D'ells, en 174 no va poder desenvolupar cap de les activitats que realitzava habitualment. Després de sofrir aquell infern, Goikoetxea va ser posada en llibertat sense càrrecs.A.P.
