Aquest dies hem recordat que fa 35 anys, Blanca i Eva Serra, Teresa Lecha i Mait Carrasco van ser empresonades la Trinitat de Barcelona i Carles Castellanos i Ramon Pelegrí van ingressar a les presó de la Model (tots ells militants d'IPC) sota l'acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació anti-LOAPA, fet que el jutge va qualificar de delicte de rebel·lió i "ultraje a la unidad dela nación española". A l'entorn d'aquestes detencions es va desenvolupar una campanya sota l'eslògan "Jo també hi era".
Convé recordar que l'ex-ministre d'Interior espanyol i uns dels impulsors actualment de l'anomenada "Operació Catalunya", Jorge Fernández Díaz, era l'aleshores governador civil de Barcelona que va ordenar les detencions d'aquests independentistes que sostenien la pancarta amb el lema “Independència” 4 dies després de la manifestació per fer coincidir la detenció amb el fet que el jutge de guàrdia del dia 18 era l'ultradretà Luís Fernando Gómez Vizcarra (que n'ordenà l'empresonament).
El setmanari Canigó núm 759 es va fer ressò d'una carta que havien fer arribar a l'AVUI on reclamaven "poder exercir el nostre dret al ple ús de la nostra llengua". Pel seu valor testimonial reproduïn íntegrament l'article signat per J.J sota el títol "Presó de la Trinitat: no entenen el català":
"Maite Carrasco, Teresa Lecha, Blanca Serra i Eva Serra les quatre militants d'IPC que varen ser detingudes arrel de la seva participació a la manifestació contra la LOAPA del passat 20 de març, i que actualment es troben a l'espera del judici a la presó de la Trinitat de Barcelona, han fet arribar al diari «Avui» un escrit denunciant el tracte discriminatori de què són objecte per part de les funcionàries i de la direcció de l'esmentada presó.
Aquest tractament discriminatori es palesa especialment a propòsit de l'ús de la llengua catalana dins el recinte penitenciari. Exposen les independentistes catalanes que els conflictes s'iniciaren només entrar a la presó, quan en intentar parlar el català els va ser advertit que a les funcionàries havien de dirigir-se "en español y de usted". Quan els van intentar raonar que el català és llengua oficial al territori català, van rebre la contesta que a la presó l'única llei és la seva. Aquesta discriminació de l'ús oral de la llengua catalana és menys greu -o com a mínim té menys conseqüències- que la de la llengua escrita.
"A la presó -expliquen- la majoria de les coses s'han de demanar per instància (des de l'autorització de visita a un familiar, fins al lliurament de part dels nostres diners que ens tenen en dipòsit, o una simple informació de quina és la nostra situació)». Aquestes instàncies, quan són presentades en català, o bé no reben cap mena de resposta, o bé els hi són tornades amb frases com -citen literalment- "en español, que no lo entendemos y ademàs no tenemos ninguna obligación". Amb això, la seva situació és la mateixa que si els fossin denegades sistemàticament totes les peticions. Aquestes dificultats de comprensió del català, però, no es manifesten a l'hora de censurar curosament totes les cartes escrites en el mateix idioma.
Maite, Teresa i les germanes Serra reclamen "poder exercir el nostre dret al ple ús de la nostra llengua". Acaben fent una crida general a donar suport a totes les iniciatives que han endegat els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, de cara a aconseguir la seva llibertat , i en particular a participar a la campanya que es desenvolupa sota el lema "jo també hi era", consistent a cartes als mitjans de comunicació i a les institucions catalanes afirmant haver participat a la mateixa manifestació i haver cridat els mateixos eslògans ( independència i, llibertat patriotes catalans»,...) que han motivat la detenció dels independentistes."
