Hem heretat una Badalona amb una imatge molt negativa cap enfora. Durant el mandat d'Albiol es va fer una enquesta a nivell d'Estat espanyol on preguntaven quina era la ciutat més perillosa d'Espanya, i va guanyar Badalona! Un titular que no s'aguanta amb dades objectives sobre delinqüència, on estem per sota de la mitjana metropolitana. Però l'estratègia lepenista de l'Albiol era de confrontació i creació d'un relat de por, per tal de poder presentar-se com el salvador davant les classes populars. Després d'un any i mig estem començant a revertir aquesta imatge: Badalona és vista des de fora com una ciutat plural i diversa on persones molt diferents són capaces de crear projectes compartits. Les polítiques de participació i democràcia directa, com hem fet posant a deliberació i votació els pressupostos municipals, són polítiques bàsiques de convivència. I, a més, aquestes polítiques les lidera la primera regidora musulmana del país, Fátima Taleb, quan deien que érem una ciutat racista.
Una altra línia d'actuació per la que apostem és ser valents i no deixar cap espai ideològic buit perquè la dreta se n'apropïi. L'ex-alcalde Albiol va apostar molt per fer de la seguretat una de les banderes de la seva política, però des del punt de vista repressiu (amb l'unitat antidisturbis 'Omega' com a icona) i criminalitzador de col·lectius minoritzats. Nosaltres estem impulsant, i liderant conjuntament amb altres municipis, unes noves polítiques de seguretat basades en la prevenció i la transversalitat. Hem de fer bandera de la seguretat i no deixar que només l'onegi la dreta. Les esquerres defensem la llibertat i no hi ha res que et pugui fer-te sentir més lliure que poder caminar segur pel carrer. I això no se soluciona posant policies a cada cantonada, sinó treballant la prevenció, l'urbanisme, l'espai públic, les polítiques socials, etc.
Dins del projecte d'unitat popular que és Guanyem Badalona en Comú tenim molta gent que va protagonitzar aquell primer ajuntament democràtic del PSUC al 1979, i sí que veiem moltes similituds en el fet que interactuen activistes socials al capdavant d'aparells burocràtics-administratius fets a mida per la política professional. Al 1979 les esquerres van heretar un ajuntament de matriu franquista i els canvis van ser lents i van costar molt. Nosaltres hem heretat una administració clarament burocratitzada, desmantellada i on fa temps que no s'ha tingut en compte el mèrit i la capacitat tècnica per accedir-hi. Què vol dir això? Que és una màquina burocràtica feta i pensada per a aplicar polítiques neoliberals per a privatitzar serveis i sotmetre't a la pressió de les grans empreses. Fer el cop de volant és lent, costós i troba moltes resistències. La principal diferència amb el 1979 és que molts moviments socials han aprés la lliçó de la desfeta dels anys '80 i estan vigilants al carrer per tal que aquesta maquinària no ens arrossegui i pressionen perquè complim el programa pel qual vam ser escollits. Cal que el carrer s'activi encara més i es mobilitzi perquè els canvis dins l'administració vagin més ràpid.
Sempre he dit que no em penedeixo de res i ho tornaria a fer. El 12 d'octubre va quedar clar per molta gent, si encara algú en tenia dubtes, que la justícia espanyola no és res més que un instrument per al PP per fer política i atacar governs com el nostre. I al Govern Municipal ho vam viure de primera mà en viu i en directe. Això provoca molta frustració i indignació, sobretot a nivell personal. Van deixar-nos sense capacitat de poder protegir a aquells treballadors municipals que, legítima i legalment, volien venir a treballar voluntàriament el 12 d'octubre per oferir un servei als seus veïns a canvi d'un dia de festa. Tot per una motivació política que cercava afeblir-nos i deixar palès que el PP encara pot incidir en la política de l'Ajuntament. Aquell gest va ser una mostra d'aquesta indignació i de voler fer visible la fermesa i la convicció política d'aquest Govern Municipal.
Doncs ja s'ha acabat un procés que ha durat mesos. Des de la fase 1 al mes de juny on tothom va poder votar i/o proposar projectes, passant per les sessions deliberatives presencials i la validació tècnica de cada projecte. A la votació final han votat quasi 8000 persones, en un percentatge molt alt per una ciutat com la nostra que era el primer cop que feia un procés d'aquest tipus. 14 milions d'euros són molts i donava per molts projectes, el temps de mitjana que passava cada persona votant era de 30 minuts. Ha estat una experiència democràtica molt positiva, un exercici de co-responsabilitat en les decisions públiques inèdit.
I el resultat ha estat sorprenent: la gent ha apostat per les millores en els equipaments actuals en comptes d'apostar pels grans projectes, per impulsar zones verdes i salvaguardar el patrimoni natural, i per la mobilitat sostenible per fer una ciutat més fàcil per viure-hi. La tercera proposta més votada ha estat la millora del clavegueram, una inversió que mai cap govern municipal hi havia apostat perquè són molts diners per una obra invisible i que té pocs rèdits electorals. El poble ha demostrat ser més responsable a l'hora de redactar pressupostos com mai ho havia estat cap responsable polític fins ara.
El que garantim és que l'aposta del Govern per al pressupost d'inversions serà portar la proposta sorgida del resultat del pressupost participatiu a Ple per la seva aprovació per part de la resta de grups municipals. I no dubtem que hi haurà majoria per aprovar-ho, donat que la majoria de partits polítics presents a la sala de Plens tenien els pressupostos participatius al seu programa, i cap d'ells ha qüestionat el procés, donat que han format part del seu grup promotor i de les sessions deliberatives, per tant han pogut fer les propostes i consideracions que han considerat oportú.
Per una banda no ser tan mediàtics afavoreix perquè no tens la pressió dels grans mitjans de comunicació nacionals en mans d'interessos privats, com fa La Vanguardiaamb l'Ajuntament de Barcelona, per exemple. Però per altra sap greu que polítiques innovadores com fem en seguretat i participació no acaparin titulars com fan altres ciutats pel simple fet de ser capitals de província. Crec que el país sencer hauria de prestar més atenció del que passa a l'àrea metropolitana de Barcelona, perquè potser donaria algunes claus per desencallar alguns aspectes de la política nacional.
L'exalcalde Albiol és un gran aprenent de Goebbels ("una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat"), i la seva política consisteix en fer un discurs simplificador que criminalitza els sectors que a ell l'interessa segons el moment. A Badalona som "el govern de la CUP", quan se'n va a televisions espanyoles som "el govern de Podemos". És el millor representant del lepenisme al nostre país.
Doncs que, com hem après dels moviments socials d'on provenim, quan hi ha repressió política no mirem el carnet a ningú i que tenen tot el meu suport i que espero que sigui mutu sense fissures. Però no podem oblidar que no podem convertir-nos en herois ni màrtirs, i que cal que el procés constituent que vivim al país torni a ser protagonitzat per les masses i els somriures anònims i no per les figures de càrrecs electes. Només així ens en sortirem.
