'La xenofòbia de l’extrema dreta espanyola alimenta els discursos jihadistes'

L’enganxem enfeinat, a la redacció: “Doneu-me deu minuts que estic escrivint una peça”. Ens els demana Enric Borràs, del diari l’Ara. Ell va ser un dels periodistes que ahir va anar a Montjuïc per cobrir la manifestació que l’extrema dreta hi convoca cada 12O. Un cop allà, i tal i com La Directa va enregistrar en aquest vídeo, alguns assistents els van escridassar, insultar i llençar una cervesa fins que finalment els van expulsar de la concentració de males maneres. Borràs assisteix cada any a aquesta manifestació, des d’en fa més de deu amb el parèntesi del temps que va estar treballant a Mallorca, però és la primera vegada que hi viu una situació tan tensa. “El Jordi, el meu germà, no hi va anar perquè no tenia garantida la seva seguretat; de fet, ell em va recomanar que no hi anés”, assegura el periodista que, tot i les circumstàncies, agraeix la solidaritat amb què es van comportar els companys, marxant tots junts. L’endemà dels fets parlem amb ell. “Vull pensar que hi havia Mossos de paisà i que, si hagués passat res, haguessin intervingut”, conclou. 

Qui hi ha darrere dels moviments de l’extrema dreta espanyola?

Ahir hi havia entitats com Movimiento Patriótico Español, La Falange i Democracia Nacional. Aquests últims eren els que cridaven més, però tots ho feien en contra dels refugiats, dels immigrants i dels independentistes. Se sentien consignes com "Refugiados no bienvenidos", "España es cristiana, no musulmana" o "Separatistas terroristas". Crits directament xenòfobs. El dirigent falangista Manuel Andrino no va tenir problema de titllar Ada Colau de “borrega” i “retrasadilla” i va dir que se sentia orgullós de ser feixista. Clar, és que ho són! També es va posar en dubte l’existència de l’Holocaust nazi. És més, van anomenar “genocidi” la mort d'alemanys per part dels americans a la Segona Guerra Mundial.
 
Quin perfil de manifestant hi ha en aquestes concentracions?

És difícil fer un perfil... però hi ha bàscament militants d’extrema dreta, nostàlgics del franquisme, molts filonazis. Evidentment s’hi sent poc català. Hi ha més homes que dones, de més trenta anys, la majoria. També hi havia famílies amb criatures. Tant que parlen d’adoctrinament a Catalunya... Allà hi havia cotxets amb la bandera de l’aguilot. Bé, n’era ple, de marxandatge. Hi havia, fins i tot, obreampolles amb la cara de Franco.
 
S’hi pot fer alguna cosa des de l’educació?

Molts dels que hi eren ho porten bevent des que eren petits. Hi havia un temps en què això es venia com la normalitat, no ho oblidem! I ells continuen creient en allò que aleshores la dictadura franquista venia com a “normal”. No sé si es poden reconduir, però són una minoria, això sí. Aquest any eren un centenar, molts menys que en anys anteriors perquè ara estan dividits. Alguns van a la concentració de plaça de Catalunya. 
 
Els mitjans li donem prou cobertura?
 
El problema de l’extrema dreta és que als mitjans de comunicació fa por que parlar-ne la faci créixer. N’hi ha que, per sistema, decideixen no parlar-ne (només quan hi ha un algun fet molt gros) perquè no els volen donar publicitat. És una opció, tan vàlida com qualsevol altra...
 
El que jo trobo, però, és que s’hauria de fer el que contrari. Cal vacunar la societat de l’ultradreta parlant-ne. Explicant a fons com funciona, qui hi ha al darrera, què defensa aquesta gent. Fugint del titular fàcil, clar. Sé que és difícil, però el meu parer és que la funció dels mitjans hauria de ser la de monitoritzar i explicar l’extrema dreta, com el cas de Plataforma per Catalunya.
 
Hem de llegir els fets d’ahir com quelcom puntual? Al Vallès, per exemple, l’ultradreta té presència.
 
És cert, pels voltants de Sabadell s’està recuperant un grup de gent d’extrema dreta. Es fan dir l’Último Bastión. Fan soroll, però són pocs. A Catalunya, aquest tema està molt controlat principalment per tres motius. Primer, perquè la major part de la població és al·lèrgica a les tesis vinculades al franquisme i la dictadura que ells defensen. Segon, perquè els que les han intentades modernitzar, com Plataforma per Catalunya, no se n’han sortit. S’han autoimmolat, s’han dinamitat ells mateixos. I tercer, perquè bona part de la base sociològica d’aquests grups se sent representada per partits que tenen representació parlamentària, com Ciutadans i el Partit Popular. Moltes de les seves idees hi poden trobar un espai: la xenofòbia, el nacionalisme afèrrim anticatalà, el discurs antiavortista... Per això no prosperen aquí partits com el Front Nacional francès. 
 
La por al terrorisme jihadista està amagant d’altres problemes que tenim a casa?

La por al terrorisme jihadista és perfectament comprensible perquè és una por difusa d'algú que no està identificat i pot sortir de qualsevol lloc, no saps mai què pot passar ni on. Potser està sobrerepresentada tenint en compte el perill que comporta, però és comprensible. Ara, no sé si tenir tants policies dedicant hores extra a patrullar amb armes llargues és realment efectiu. Potser seria millor dedicar diners i esforços a les unitats d’investigació i, sobretot, a descobrir perquè hi ha gent nascuda aquí o que va arribar de molt petita que se sent atreta per aquest tipus de discursos. I, és clar, combatre-ho amb mesures eficients perquè trobin el seu lloc. Per exemple, es pot intentar que a les mesquites s’expliqui un islam que no sigui d’extrema dreta. I és que l’Estat Islàmic no deixa de ser una altra mena extrema dreta. Igual que ho és Hamàs. L’ultradreta no només existeix aquí, però el discurs xenòfob de l’extrema dreta espanyola alimenta els discursos jihadistes i a l'inrevés. El racisme i la discriminació, el pateixi un mateix o algú del teu entorn, és un dels molts factors que influeix en la radicalització islamista.