Un dels triomfs més grans dels opressors és que els oprimits acabin assumint el seu discurs.
En aquest sentit les veus dels defensors de l'Estat Espanyol no han parat de repetir que els independentistes no érem majoria, que amb un 48% de vots no en teníem prou, etc
Malauradament gran part de l'independentisme ha assumit aquest discurs, però què en té de cert?
Si analitzem el potencial del projecte independentista enfront del dels defensors de l'status quo hem de valorar diferents aspectes més enllà dels resultats electorals. En primer lloc cal tenir clar que en un conflicte entre oprimits i opressors no es pot tractar els dos bàndols d'igual a igual.
Pel que fa a l'espanyolisme, gaudeix de la maquinària d'un Estat i de la gran majoria dels mitjans de comunicació que utilitzen per atacar a l'independentisme sense complexos. Tot i tenir aquestes eines tan potents han sigut incapaços d'aconseguir mobilitzar capes importants de la població, cal recordar el fracàs de les convocatòries pel 12O i 6D de Societat Civil Catalana. Per si tot això no fos prou, l'espanyolisme en cap moment ha proposat de forma clara quina ha de ser la relació entre Catalunya i Espanya. I més enllà de fer crides a l'ordre i a la submissió a la Constitució espanyola no té cap proposta per resoldre el conflicte nacional. És a dir per no tenir, no tenen ni una proposta política clara.
Per contra l'independentisme, té un projecte amb una capacitat de mobilització com poques arreu del món, que es manté tot i el pas del temps i al marge de les dificultats amb les quals ens trobem. Amb un potencial il·lusionador, i encara que a vegades li manqui concreció política en les propostes, té com a objectiu contstruir una societat més justa enfront de les desigualtats estructurals de l'Estat Espanyol.
A més fa una aposta molt clara i concreta sobre quin ha de ser el projecte polític de futur, un nou Estat en forma de República.
Evidentment en les eleccions del 27S l'independentisme no va treure la majoria dels vots i alguns poden pensar que avançar cap a la independència implica anar en contra de la majoria de la població. A partir d'aquí llenço algunes qüestions. Seguir amb l'Espanya de les autonomies és el que vol la majoria de la població? A part de la independència hi ha alguna altra opció que concreti quin projecte polític proposa? Entre les diverses propostes alguna té més suport popular que la República Catalana?
Per acabar aquesta breu reflexió citaré un esdeveniment històric sobre la II República Espanyola, i és que aquesta es va proclamar amb un 48% de suport electoral aproximadament.
A partir d'aquí, tot està per fer i tot és possible.
David Puig, militant de Poble Lliure i de la CUP de Reus
