Avui divendres 15 de juliol, la Crida per Valls-CUP ha presentat instància amb registre d'entrada a l'Ajuntament de Valls on sol·licita el trasllat d'aquest monument al cementiri municipal. Argumentant que la via pública no és un lloc apte per a lluir-hi monuments funeraris, menys encara quan aquests duen inherent la simbologia de la repressió franquista.
A la instància, la CUP recorda que en els acords 4rt i 5è de la Moció per a la recuperació de la memòria històrica en clau vallenca, que va ser aprovada en el Ple d'aquests Ajuntament es preveu «Eliminar totes les referències d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, inclosos els noms dels carrers i els vallencs il·lustres» i que «En els supòsits en que un element concret que hagi de ser eliminat en compliment de la Llei de Memòria Històrica i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es considerés que té una determinada transcendència o importància, s'instal·laria un plafó informatiu explicant què hi havia i perquè ha estat retirat, amb un objectiu merament pedagògic».
L'argumentari de la CUP es basa en que l'església catòlica va recolzar amb entusiasme el cop militar, qualificant la guerra com una mena de «creuada» o «guerra santa» en defensa de la religió, donant al bàndol sublevat i al seu cap «el Generalisimo» Franco una legitimitat religiosa de la que no en disposava al inici. Entre les persones mortes del bàndol republicà, que havien guanyat les eleccions democràticament, moltes d'elles no eren creients, ni tampoc cristianes ni catòliques. El monument que la CUP vol traslladar al cementiri, hi llueix una gran creu cristiana que no identifica, en cap cas, als morts del bàndol republicà i que, fins i tot, pot arribar a ser ofensiu per als seus amics/gues, amants, familiars i/o coneguts/des.
Per altre banda cal recordar que cap imatge està lliure d'intencions, així passa i ha passat sempre amb els règims polítics de tall autoritari, atès que, un cop arribat el moment de la seva consolidació, necessiten una escenografia pròpia que els acompanyi i identifiqui. El règim franquista no va ser diferent, sobretot copiant-se d'experiències anteriors com el feixisme italià i el nazisme alemany que li van servir de base per tota la feina de formació d'opinió pública.
El monument aquí qüestionat és un obelisc que venera els morts del bàndol vencedor. Aquest obelisc és tant gran i amb una estètica tant marcada que és impossible eliminar-ne el significat inherent tot i haver-ne eliminat la simbologia més evident (que no tota). Emulant a petita escala l'obelisc de la Vall dels Caiguts, igual que tants altres obeliscs d'homenatge als morts franquistes que hi ha repartits per tot el territori de l'Estat espanyol (alguns ja enderrocats), el que transmet aquest monument és la victòria d'un bàndol sobre l'altre.
La CUP considera que, malgrat el monument el construís el Sr. Vives Castellet, i l'escultura fos treballada per Josep Busquests, aquests fets no justifiquen la catalogació d'un monument franquista. Pensen que n'hi hauria prou amb que l'arxiu municipal (o a qui li pertoqui) realitzés un estudi dels elements del monument i l'adjuntés al catàleg d'obres d'aquests homes.
Pe tot aquests motius, la CUP sol•licita el trasllat d'aquest monument al cementiri municipal. Entenent que la via pública no és un lloc apte per a lluir-hi monuments funeraris, menys encara quan aquests duen inherent la simbologia de la repressió franquista.
