(ens referim a l'afirmació de Tommaso Cacciari: "A Barcelona no sabeu què és el turisme massiu")
Quan vaig veure aquest titular al diari de seguida vaig pensar que s'havia tret de context... al Fòrum Veïnal sobre turisme vaig tenir l'oportunitat d'escoltar les intervencions dels companys de Venècia sobre la problemàtica que tenen allà amb el turisme (especialment amb els creuers), i realment posa els pels de punta. El que ens ha de preocupar, des del meu punt de vista, és que Barcelona segueixi els passos de Venècia. Ja hi ha mostres alarmants de què Ciutat Vella s'està convertint en un parc temàtic, un barri "aparador" completament al servei del turisme, que és precisament el que trobes al casc antic de Venècia. Una ciutat sense veïnes.
Efectivament, el fons de la qüestió és el model turístic, ara mateix caracteritzat per l'especulació i la massificació. Parlem d'especulació perquè tant el model turístic com de ciutat s'han basat en la privatització dels espais públics i l'acaparament del patrimoni comú, en el profit econòmic del capital en detriment de la població que pateix els efectes negatius d'una activitat turística depredadora (encariment de l'habitatge, soroll, substitució del comerç de proximitat per botigues elitistes...). També parlem de massificació perquè no acceptem que la solució sigui buscar un suposat turisme "de qualitat", aquesta és una distinció classista, és hora de parlar de decreixement en termes quantitatius.
BeC va accedir a l'ajuntament amb un programa prou ambiciós en l'àmbit del turisme, des del principi han sigut conscients que aquest era un camp de batalla important a molts barris i que el moviment veïnal s'estava fent fort en aquesta lluita. Hi ha hagut alguns intents de regulació del sector (PEUAT, ordenança de terrasses, etc), però no han anat a l'arrel del problema, se segueix buscant el "consens" entre els diferents agents socials i econòmics sense assumir que els interessos dels lobbies i els de les veïnes són irreconciliables. El negoci d'uns pocs es produeix a costa dels perjudicis de la majoria. Cal més valentia per enfrontar-se als interessos del capital.
Més que tornar, hem de construir un nou model de ciutat! Com? La resposta fonamental és que s'ha de pensar i construir la ciutat per a les veïnes, no per als lobbies turístics. La ciutat no es pot concebre com a una mercaderia que ofereix oportunitats de negoci. Per al canvi de model cal actuar en diferents sentits: primer, caminar cap al decreixement, Barcelona no pot acollir un sol turista més sense vulnerar els drets de les seves veïnes. Segon, que els barris que acullen turistes disposin de polítiques de prevenció i compensació dels efectes negatius del turisme, que promoguin la diversificació econòmica, protegeixin els espais públics i patrimonials i els ecosistemes del litoral. I per últim, cal que els guanys que genera el turisme arribin a les classes populars i siguin invertits en necessitats socials.
A Barcelona els moviments veïnals portaven temps posant en qüestió el model turístic. Fa una mica més d'un any, van donar el pas i les diferents entitats van decidir coordinar-se i treballar conjuntament a nivell de ciutat, en allò que desprès es diria ABTS. La idea era convertir-se en un contrapoder popular per defensar un nou model turístic basat en el decreixement i en un millor equilibri entre els beneficis i els greuges ocasionats per l'activitat turística. La primera acció va ser un escratxe al consorci público-privat Turisme de Barcelona, on el moviment veïnal va deixar clar que no permetria que els diners públics es destinin al benefici privat, que no tenia por de plantar cara als lobbies turístics.
El Fòrum es va concebre com un espai de trobada per a les veïnes, de posada en comú de les problemàtiques que pateixen a causa del turisme i sobre tot de construcció d'alternatives. Era la primera vegada que s'organitzava un esdeveniment d'aquest tipus, amb una mirada veïnal i un discurs no triomfalista en torn al turisme. Més enllà de l'evident èxit d'assistència diria que el més interessant van ser els fruits, idees en clau propositiva sobre alternatives econòmiques al monocultiu turístic, protecció de l'espai públic, dels ecosistemes del litoral, sobre autoorganització... La idea és seguir generant espais de pensament col·lectiu, però sobre tot, la seva continuïtat ha de ser als barris i al carrer.
