DECLARACIÓ DE JUNY 2016
El procés cap a la independència semblava desenvolupar-se d'acord amb unes fases clares, mai del tot definides ni interpretades de la mateixa manera i, un calendari precís, encara que successivament flexibilitzat. Cal dir que, algunes de les seves previsions s'han anat complint amb una certa aproximació, sempre amb lentitud davant la urgència i amb unes arrencades i frenades que, a més d’un, l’han tret de polleguera. I, volent ser un procés unilateral, la contínua referència a unes institucions espanyoles quasi omnipresents, la manca d’un missatge clar i contundent per part dels nostres representants es fa anguniosa per al conjunt dels nostres conciutadans.
Dit això, cal afegir que la declaració inicial subscrita el 9 de novembre passat per JxSí i la CUP-CC, l’avenç en la concreció de les estructures d'estat i la creació de diverses comissions parlamentàries, entre les quals destaca la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, són passos i, propostes, indiscutibles en el camí de la proclamació de la República Catalana. La voluntat que, a partir del setembre vinent, es posi en marxa la fase de participació ciutadana que elabori una proposta de constitució que després hauria de tenir continuïtat en la llei de transitorietat jurídica i la convocatòria d'unes eleccions parlamentàries constituents, és també un factor de dinamització innegable.
En aquesta línia d'actuació quedava prefigurat, el debat constitucional participatiu ciutadà, com una fase de superació del marc de relacions jurídiques derivades de la transició, en la perspectiva de dotar-nos d’un República que impliqués un aprofundiment de la democràcia econòmica, política i social. Alhora, es considerava que el debat constituent, pel fet de confrontar els objectius inspiradors de la República Catalana amb la realitat de l'estat espanyol, aclariria a molts ciutadans el tipus de relació a establir entre Catalunya i l’estat espanyol.
Per a la posada en marxa del debat constitucional ciutadà han sorgit algunes propostes, la del Fòrum Social Constituent que finalitza en un multireferèndum amb resultats que vincularien, en el seu treball redactor, els parlamentaris elegits per a formar part de l'Assemblea Constituent. Per un altre costat, la Convenció Constituent Ciutadana, que posa el seu accent en el debat ciutadà i que té com a objectiu elaborar uns principis bàsics constitucionals; en aquest cas, a diferència de l'anterior, les entitats de la societat civil juguen un paper essencialment organitzatiu, i que aporta les seves conclusions a una Assemblea Constituent Mixta en què participen ciutadans i parlamentaris conjuntament.
Al voltant d'aquest debat, Drassanes per la República Catalana, que entén que ambdues formulacions no són irreconciliables, ha comparegut davant la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, (vegeu enllaç al vídeo) per a formular propostes que pretenen enfortir un debat participatiu, transparent i que finalitzi en conclusions clares que posin de manifest quina és la voluntat popular tot garantint una participació ciutadana de caràcter determinant en la comissió constituent que redacti el text constitucional.
El debat suscitat a Drassanes entorn del contingut de la futura compareixença davant la comissió parlamentària, així com els fets ocorreguts al voltant del rebuig en seu parlamentària dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2016, (amb la inevitable moció de confiança al President i al seu govern), creiem que aporten alguns elements de reflexió complementaris que poden ajudar a orientar els termes del debat entorn dels continguts de la República Catalana.
Entenem, que es va acceptar com a tesi, que el debat constituent havia de servir per a unir la ciutadania al voltant de la República Catalana. No obstant això, hem pogut comprovar com desacords ideològics, interpretacions contradictòries sobre la realitat política i social i, enfrontaments pel que fa al model impositiu, han portat a forces que comparteixen l'objectiu independentista i republicà, a la confrontació i a l’enèsima crisi que, voluntàriament o no, s’ha traslladat al conjunt de la ciutadania catalana.
Per una altra banda, fa anys que debatem i consensuem, entorn de la naturalesa depredadora de l'estat espanyol, la seva contínua agressió als interessos de Catalunya i dels catalans, la necessitat de liquidar l'estat de les autonomies i la voluntat de recuperar la nostra identitat nacional i la sobirania popular. És per això que considerem que hauria de ser principalment a l’entorn d’aquestes idees i de quina ha de ser la nostra relació amb Espanya, on s’hauria de centrar el gruix d’un debat que sols es podrà dilucidar mitjançant la celebració d’un referèndum situat en el moment més adient i oportú del procés. Una fórmula – el referèndum que compta, a més, amb el suport del conjunt de la ciutadania. Així, doncs, “Independència, o no” i “referèndum” són, sens dubte, les idees força que uneixen els catalans.
Però pensem que és important situar els diferents elements de la manera que permetin avançar, perquè, per exemple, la idea d’un referèndum (RUI) situada fora del context adequat podria ser (com ja força experts han remarcat) un factor de distorsió o de dilació en el camí cap a la independència.
D’altra banda, la constitució ha de complir un paper cohesionador, ha de néixer d'un consens civil però cal ser conscients que, en la seva elaboració aprofundida i acabada, sorgeixen forçosament totes les contradiccions latents o expresses en la nostra societat: aquestes contradiccions apareixeran sobretot en alguns temes crucials que van més enllà dels drets bàsics, polítics, econòmics i socials, i més enllà dels plans de xoc, assumits per tothom: com el sistema econòmic, la forma de concebre la fiscalitat, la concepció entorn de la promoció de la igualtat efectiva en tots els camps, les relacions internacionals i la pertinença a la UE, la llengua, el medi ambient i la utilització dels recursos naturals, l'organització territorial, la seguretat, l'exèrcit, etc.
La cloenda del debat constituent és assumible tan sols per aquelles nacions que han aconseguit la llibertat, que compten amb un estat, és a dir, que són sobiranes, Sense Independència, sense República Catalana el debat obert és culturalment i políticament important però només el podrem concloure quan ens trobarem en l’exercici de la plena llibertat nacional i popular. Creiem així que, mentre que anem avançant en el debat cívic sobre la constitució de la República Catalana, haurem d’abocar-nos d’una manera prioritària i amb la major celeritat possible, a preparar la ciutadania de Catalunya per a afrontar la disjuntiva de si volem, o no, constituir-nos en un estat lliure i sobirà, és a dir, independent.
És per això que, juntament amb al necessari debat constituent que mobilitzi la ciutadania en la vertebració de la naixent República Catalana, posem a la consideració de les persones i organitzacions compromeses en el camí d’avançar cap a la independència, la necessitat de traduir en accions polítiques la legitimitat que atorguen les mobilitzacions populars dels darrers anys i els resultats obtinguts a la consulta del 9N i a les eleccions del 27S; i, en aquest sentit, proposem:
1.- Emplaçar l'estat espanyol: Perquè en un termini que no pot excedir del present any 2016 s’avingui a convocar, juntament amb el Parlament de Catalunya, la celebració d’un referèndum vinculant, binari, sobre la independència de Catalunya. Comprometent-se, al mateix temps, en el cas que el resultat sigui favorable a la independència, a iniciar tot seguit les negociacions sobre els termes de la separació.
2.- Declaració d'Independència: Finalitzat el termini i, en el cas que per a l'estat espanyol no s’atengui l’emplaçament, el Parlament declararà unilateralment la Independència de Catalunya (DUI), en just acompliment del compromís polític del 9 de novembre passat. Simultàniament, i dins ja de la legalitat catalana, s’aprovarà la llei de transitorietat jurídica i es convocarà tota la ciutadania de Catalunya a la celebració d’un referèndum de ratificació de la Declaració de Independència i del nou marc jurídic creat.
3.- Procés Constituent: Ratificada la DUI, es convocaran eleccions al Parlament Constituent. En aquesta etapa es conclouran els treballs del Fòrum Social o Convenció Constituent Ciutadana i es crearà una comissió mixta de ciutadans i parlamentaris que redactarà el text constitucional que, posteriorment, es posarà a consideració de la ciutadania.
Som conscients que la seqüència d’objectius que hem exposat, és al mateix temps fonamentada i ambiciosa, i que només serà possible amb un enfortiment creixent de la capacitat de mobilització i d’organització del moviment per la independència. És per aquesta raó que cloem aquest escrit fent una crida, a totes les persones i organitzacions que ens proposem aquest objectiu alliberador, tot insistint en la necessitat de treballar per aquest reforçament necessari.
Drassanes per la República Catalana
juny del 2016
