La societat dels Països Catalans s’ha anat constituint al llarg del temps al voltant de les conques fluvials que els travessen, les quals han possibilitat i garantit la vida. Així, des de la vall de la Tet al nord fins les valls del Vinalopó al sud, el nostre país ha tingut i té una relació determinant i condicionada pels rius Tet, Fluvià, Ter, Besòs, Llobregat, Ebre, Millars, Túria, Xúquer i Vinalopó, per anomenar-ne alguns dels més importants.
Històricament, la relació amb els nostres rius ha sigut interessada alhora que respectuosa, cosa que ha configurat espais globalment sostenibles que, tot i afectar el cicles naturals a causa de la intervenció humana, no posaven en qüestió el futur del riu i els ecosistemes naturals que els envoltaven.
Aquesta relació que en general garantia la sostenibilitat dels recursos hídrics s’ha vist amplament alterada les darreres dècades a mesura que avançava i s’aprofundia la mentalitat capitalista, el productivisme sense límit, el profit immediat egoista, la urbanització massiva d’esquenes a la natura i l’oblit dels coneixements tradicionals dels cicles de la natura.
Així, la proliferació de pantans, l’explotació intensiva dels aqüífers, els regadius intensius en zones de secà, l’alteració del medi mitjançant la urbanització, l’ús industrial descontrolat, la utilització dels llits de rius i barrancs com a clavegueres i l’ús massiu per part d'una societat urbanitzada mancada d'una cultura sobre l’ús i abús de l’aigua en un espai geogràfic amb importants limitacions hídriques han posat els nostres sistemes fluvials al límit de la seva capacitat d’autoregeneració.
Darrerament, aquesta situació de risc s’ha vist incrementada de manera exponencial amb la política salvatge de transvasaments ideada per l’Estat espanyol, política que té amb dos components totalment rebutjables: una visió mercantilista de l’aigua i els rius, al servei de determinades empreses i del capital financer que hi ha al darrere; i una visió de potència colonial espoliadora dels recursos naturals de la nostra nació i del nostre poble.
Contra aquestes visions, el nostre poble més conscient s’ha alçat una i altra vegada per a barrar el pas a les polítiques de transvasaments que podrien suposar la mort definitiva dels ecosistemes fluvials tal com els coneixem en rius com el Xúquer i, ara molt especialment, l’Ebre.
Des de Poble Lliure fem una crida al conjunt del nostre poble, a les nostres institucions, organitzacions i entitats a secundar totes les mesures i les manifestacions que, com la del proper diumenge dia 7 de febrer que tindrà lloc a Amposta, tenen com a objectiu la defensa de la nostra sobirania hídrica i el nostre dret a decidir sobre la nostra vida i el nostre medi, i a favor d’una nova cultura de l’aigua respectuosa amb el present i que garanteixi el futur dels recursos hídrics.
Avui sabem que l’única manera de garantir el futur dels nostres rius passa tant per l’assoliment al més aviat possible de la nostra independència com pel que les noves legislacions de què hem de dotar-nos incorporin tant els coneixements ancestrals de l’ús respectuós de la natura com la nova cultura de l’aigua emanada del coneixement científic de les limitacions hídriques i les seves interaccions amb el medi.
No al transvassament de l’Ebre!
Pel respecte a la vida de la conca i del Delta!
Per la nova cultura de l’aigua!
Per la independència com a garant de la nostra sobirania sobre el nostre territori!
El dia 7, vine a la manifestació d’Amposta!
Poble Lliure
Països Catalans, 3 de febrer de 2016
