Tot i que l'històric i cronificat conflicte armat que es viu als territoris kurds de Turquia –amb prop de 45.000 morts des de 1984–, va quedar aturat per l'anomenat “procés de solució”, iniciat el mes de desembre de l'any 2012, les negociacions van ser novament trencades de forma unilateral pel govern turc el Juny del 2015, arran de les eleccions generals celebrades a Turquia que van reforçar l'hegemonia de l'AKP o Partit de la Justícia i el Desenvolupament del president Recep Tayyip Erdoğan.
Seguidament, en nom de la lluita antiterrorista contra guerrilles prokurdes, l'Estat turc va activar una nova ofensiva militar a zones civils del sud de Turquía, també conegudes com a Bakur o Kurdistan nord. Així, l'exèrcit ha ocupat nombroses localitats del Sud-est del país, decretant 60 tocs de queda, amb bombardejos i operacions militars que han causat la mort de 711 militants del Partit Kurd dels Treballadors (PKK), segons fonts governamentals.
A ciutats kurdes com Sipoli o Cizre hi ha decretat el toc de queda des del passat 14 de desembre. Només en aquesta darrera ciutat, l'exèrcit turc assegura haver mort 446 rebels del PKK en les operacions militars nocturnes que du a terme dins del perímetre urbà. Per la seva banda, el Partit Democràtic del Poble (HDP), que governa a la majoria de territoris kurds, ha rebaixat la dada fins a 73 morts, assegurant que les víctimes no són militants sinó civils o simpatitzants”.
Aquesta forta repressió la van denunciar els prop de 150 manifestants que es van concentrar aquest dimecres 27 de gener davant la seu d'un consolat turc de Barcelona, al número 7 del Passeig de Gràcia, tancat i bloquejat per a l'ocasió per dues unitats de l'ARRO dels Mossos d'esquadra. Convocada per la CGT Barcelona i la Plataforma Azadi, aquesta concentració "ha estat la més nombrosa de les sis que ja hem organitzat en aquest mateix lloc", segons Toni Trobat, d'Azadi. En aquest sentit, Trobat afegeix que "la qüestió kurda sembla que, cada cop més, desperta la simpatia de la societat civil catalana. No només de sectors llibertaris o internacionalistes ja mobilitzats, sinó també de sectors institucionals i polítics com Barcelona en Comú".
I refermant el suport i la feina d'Azadi i d'altres col·lectius en la defensa dels kurds ha afegit: “Tot i no tenir encara un fort moviment de suport al Kurdistan, com passa a Alemanya –epicentre europeu prokurd a on resideixen nombrosos kurds i turcs progressistes– fem feina de formiga al carrer, teixint complicitat política i aconseguint suport econòmic pel Kurdistan. També hi ha una comunitat kurda a Barcelona que hi està molt implicada, a més de joves turcs d'esquerres que hi estudien o treballen, constituïts al voltant de la plataforma OccupyGeziBarcelona”.
En aquesta línia d'agitació es postulaven fonts entrevistades de Kurdiscat, el comitè de solidaritat català amb el poble kurd: “Cal desvincular la qüestió kurda d’ideologitzacions; qualsevol demòcrata pot estar al costat de les reivindicacions kurdes. Tenim el repte d’arribar a tothom, no a la minoria ja convençuda”.
Aplec d'internacionalisme
A l'acte, les manifestants van mostrat el seu suport al Kurdistan, exhibint banderes kurdes i portant pancartes amb lemes com “Kurdistan: democràcia sense estat”, o bé "Contra el genocidi del poble kurd. Solidaritat amb la Revolució al Kurdistan". Es van llançar consignes contra el president Erdogan, al qual es va titllar de "criminal" i "genocida" i s'ha acusat a l'estat espanyol de complicitat pels seus tractes amb Turquia.
També es va demanar la llibertat de les darreres detingudes a ciutats espanyoles en el marc de l'operació policial contra les xarxes de captació europees per al PKK. L'operació, que ha colpejat a diverses membres del partit Reconstrucció Comunista, ha estat instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, que també va supervisar les detencions en l'Operació Piñata.
Finalment, per part de la Plataforma Azadi es van llegir diversos comunicats de solidaritat, exigint mesures com l'obertura d'un corredor humanitari i la fi del bloqueig econòmic, que Turquia acabi amb la repressió als kurds i turcs, alliberant-ne presos polítics, periodistes i opositors. En aquest sentit, el vicepresident del Partit Republicà del Poble (CHP), Sezgin Tanrıkulu, va informar a principis de mes que, tan sols l'any 2015, 774 periodistes turcs van ser acomiadats, 156 detinguts i es van obrir processos judicials contra 238 professionals dels mitjans, imputats amb càrrecs de separatisme, terrorisme o espionatge. Segons el recull anual elaborat per Reporters Sense Fronteres, Turquia ocupa el lloc 149 dels 180 països que formen el Rànquing Mundial de la Llibertat de Premsa.
D'altra banda, la repressió també ha afectat l'àmbit acadèmic. El passat 11 de Gener, 1.200 docents de 89 universitats turques, signants d'un manifest a on reclamaven el fi de les hostilitats militars contra els kurds, han estat acusats pel mateix president Erdogan d'enaltiment del terrorisme i d'alta traïció. Així, s'ha iniciat un procés de detencions i depuracions a les universitats a través del Consell d'Educació Superior, un òrgan de control provinent del cop militar de 1980.
Segons Acadèmics per la Pau, grup impulsor del manifest, "aquest òrgan universitari, vinculat a les rectories, està permetent l'accés als campus universitaris de grups ultranacionalistes turcs armats amb pals que amenacen als docents acusant-los de 'traïdors a la pàtria'. Aquests grupuscles respondrien a la crida que Erdogan va fer després del comunicat dels acadèmics, instant a la nació a donar "una resposta a aquests traïdors i falsos intel·lectuals que es solidaritzen amb terroristes".
Una Turquia imperial, neootomana i monoètnica
Com assenyalen fonts de Kurdiscat, "la resistència kurda s'ha organitzat als centres urbans, però la guerrilla manté un perfil baix i no ha declarat la guerra. De fet, no és ben bé un conflicte armat. A hores d'ara, és un atac del govern turc contra la minoria turca". I afegeixen que "amb l’Estat Islàmic, que no ha reivindicat cap dels atemptats contra l’esquerra o el moviment kurd comesos a Turquia i que el govern d’Ankara els atribueix, Turquia no només no hi està en conflicte sinó que hi col·labora de forma velada".
En la línia d'un intent encobert de genocidi turc s'hi van pronunciar diverses manifestants de l'acte d'ahir a Barcelona, tot denunciant que "Turquia vol netejar ètnicament les regions kurdes". Així ho apunta també el portal Ara News, recollint xifres de l'advocat de drets humans Hoshin Ebdullah, que assenyala que ja hi ha 100.000 persones fugitives de les províncies de Diyarbakir i Şırnak. Moltes d'elles s'afegeixen als kurds que ja viuen al centre d'Anatòlia, després d'ésser deportats per l'estat turc en conflictes armats previs.
Cal destacar que Turquia disposa del segon major exèrcit de l'OTAN, del suport dels Estats Units i de la postura ambigua de la UE que, tot i haver demanat recentment un alto el foc en el conflicte, abonarà 3.000 milions d'euros a Turquia perquè no deixi passar els 2 milions de refugiats que el país acull. Tot i així, el partit HDP, que abandera l'autonomia kurda i s’ha convertit en el partit de referència de l’esquerra kurda i turca, va definir recentment Turquia com “la pàtria comuna”. Segons Kurdiscat, “el confederalisme democràtic pel qual aposta l'HDP, només pot considerar-se una amenaça per alguns sectors turcs ultraconservadors, com el govern, que volen una Turquia monolítica, imperial, neootomana, monoètnica.”
Kobanê, pedra angular del confederalisme democràtic
L’estiu de 2014, l'exèrcit de DAESH (ISIS per les seves sigles en anglès), va començar el setge a la ciutat de Kobanê, un dels tres cantons de la regió autònoma de Rojava. Durant quatre mesos i mig, la ciutat nord-siriana va ser atacada pels gihadistes, però les guerrilles kurdes urbanes YDG-H/YPG (el Moviment de la Joventut Revolucionària Patriòtica i les Unitats de Protecció del Poble, amb una secció femenina anomenada YPJ) els van fer front i van resistir l'embat.
Finalment, el 26 de gener de 2015, després de 134 dies de setge, aquestes guerrilles, agermanades amb el PKK, van anunciar l'alliberament de la ciutat i la victòria sobre DAESH, esdevenint Kobanê un símbol de la resistència contra les forces gihadistes enmig de la destrucció de la guerra de Síria. Tanmateix, Rojava va despertar l'interès internacional de sectors de l'esquerra pel seu projecte de democràcia radical, amb la construcció d'una estructura sociopolítica horitzontal, organitzada en milers de comunes, assemblees locals i consells territorials autònoms, com a base d’un projecte revolucionari que compta amb una àmplia base de suport social.
Un altre dels factors que s'ha destacat d'aquesta revolució és l'aposta pel trencament amb les estructures patriarcals de dominació i l'alliberament de la dona, que manté un rol paritari en la defensa, educació i càrrecs d'organització territorial. Finalment, l’experiència d’una organització revolucionaria com el PKK, amb quasi 40 anys d’història, ha derivat en la consecució d'aquest nou paradigma polític i econòmic, inspirat en l’ecologia social i el municipalisme llibertari de Murray Boockchin, tot apostant més per un dret legítim a l'autodefensa civil que per la vella estratègia de fer la guerra com a estratègia política.
