Els impulsors de Ciutadans tenien un perfil i un origen molt diferents del dels seus dirigents actuals. Eren professors universitaris i persones vinculades al món de les lletres. Qui són, ara, Ciutadans i d'on vénen els dirigents del partit?
Ciutadans és un nucli molt reduït de persones, que prové fonamentalment de l'economia de la bombolla. És un partit que comença quan hi ha una confluència entre dos sectors: un és el dels intel·lectuals del grup del Taxidermista (el restaurant de la plaça Reial on, el 2005, es va gestar el manifest que va donar origen al partit), l'altre és l'activisme espanyolista que hi havia hagut a Catalunya. D'entrada, hi ha la unió dels dos sectors, però, després, hi ha una baralla, arran de la qual s'imposa el moviment activista i s'escull un candidat que és mig de consens, l'Albert Rivera, amb un equip que no pertany a cap dels dos grups. El seu equip està integrat per gent que ve de l'economia de la bombolla, lligada al boom immobiliari o als serveis jurídics de La Caixa, com ell mateix i el també diputat José María Espejo-Saavedra. Aquest sector és el que es fa amb el poder i, després de sobreviure èpoques molt dures, ara hi ha un equip molt cohesionat.
Bàsicament, són gent molt fidel a Albert Rivera, al qual gairebé sembla que professin culte.
Sense el gairebé, diria. S'arriba a aquesta situació després de diverses purgues internes. Primer, cauen alguns dels impulsors de Ciutadans com Arcadi Espada o María Teresa Giménez Barbat; després, ho fan els sectors més activistes, dels quals formaven part Antonio Robles i José Domingo (diputats del partit durant la seva primera legislatura al Parlament).
Ciutadans és un projecte de classe?
És un projecte de classe. El 27-S va obtenir els millors resultats a Barcelona a la secció censal 54 del districte 5 (a Sarrià-Sant Gervasi), just on hi ha els oprimits per la burgesia independentista (riu).
Com expliqueu que un partit amb una trajectòria de deu anys pugui vendre's a l'Estat espanyol com quelcom gairebé nou? El punt d'inflexió és la famosa frase del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, dient que "necessitem un Podemos de dretes"?
Per què s'ha consolidat Ciutadans i no UPyD com l'opció regeneracionista per la dreta, amb totes les cometes que es vulguin?
Per dues raons. Per la conjuntura molt favorable que s'ha trobat Ciutadans, bàsicament pel procés independentista i l'enfonsament del PP i el PSC a Catalunya; i després, pels errors propis d'UPyD, que han permès que C's se'l mengi.
Teniu la sensació que sense el procés independentista no s'hauria convertit en un partit d'abast estatal?
Aquesta sensació la tenen ells mateixos. Estaven convençuts que no s'havien d'expandir. De fet, quan neixen com a partit, desperten interès i es comencen a constituir agrupacions per Espanya, però ells mateixos les frenen perquè tenien molt assumit que eren un partit català i que no podien sortir d'aquí. Una mica, aspiraven a ser l'UPyD de Catalunya i arribar a un acord amb la Rosa Díez que els permetés sobreviure i tenir la seva quota de poder a Catalunya sense que els molestessin gaire.
Però, en tot cas, ja hi va haver un intent fracassat d'expansió i van participar a les eleccions espanyoles de 2008, amb un resultat desastrós. El 2011, no repeteixen i no hi concorren i, ara, estan en una situació molt diferent. A què es deu aquesta capacitat de resistència?
Just quan semblava que arribaven al seu punt final, va sortir la sentència del Tribunal Constitucional (sobre l'Estatut). El debat es va polaritzar i, si pocs mesos abans de les eleccions catalanes de 2010 les enquestes els deixaven fora del Parlament, finalment, van mantenir els tres diputats. Després, ja els va venir tot rodat perquè el seu competidor en aquell moment, el PP, va fer un pacte amb els "separatistes" (en referència a CiU) i aleshores ja comença la seva rampa de llançament.
Sobre l'acusació de ser el partit de l'Ibex, apunteu, bàsicament, que a les grans empreses ja els va bé la seva existència perquè té un programa econòmic que les beneficia.
De fet, seria més equilibrat parlar d'un dels partits de l'Ibex. Ciutadans va molt bé perquè els partits que tradicionalment han defensat determinats interessos econòmics estan molt cremats i va aparèixer un partit, com Podemos, bastant poc controlat en aquell moment. Hi ha molta rumorologia sobre el seu finançament, però, com que tenim els nivells de transparència que tenim, no ho podem saber. El mes de juliol, va sortir l'informe del Tribunal de Comptes sobre el 2013 i encara no podem saber res de l'any passat, que va ser el de l'expansió (de Ciutadans) i el de les eleccions europees. Diuen que tenen un 10 en transparència, però, al web de Ciutadans, només hi apareixen els comptes fins abans de les europees. El Tribunal de Comptes té el monopoli en la fiscalització dels partits i és un organisme amb un endollisme de nivell borbònic, que no s'ha assabentat ni dels ERO d'Andalusia ni del cas Millet ni de la trama Gürtel. A la pràctica, té la credibilitat que té, però ningú més no pot mirar els comptes. Fa uns dies, El Mundo publicava que Abengoa l'estava finançant (el partit de C's). L'únic que sabem ara és com s'han finançat els partits polítics a Espanya durant més de tres dècades i, d'aquí a uns anys, sabrem com es financen ara... i pinta que no hi haurà moltes novetats.
Més enllà del cas de Jordi Cañas (imputat per frau fiscal), documenteu altres casos de càrrecs de C's que arrosseguen imputacions per escàndols de corrupció quan formaven part d'altres partits, sobretot a Madrid o al País Valencià. A l'hora de la veritat, la regeneració i la lluita per la corrupció no és real?
El que explica millor el que és Ciutadans amb la corrupció és el cas de Carme Pérez, que va entrar de diputada al Parlament com a independent, va fer una feina magnífica en l'àmbit de la sanitat (fonamentalment, a l'Hospital de Sant Pau) i ara està a fora de les llistes. Segurament, és la millor parlamentària que han tingut. La regeneració és un eslògan que poden vendre i, com que –relativament– tenen poc passat, sobretot si se'ls compara amb el PP, PSOE o Convergència, queden bé.
Al llibre i en un article a Ctxt, heu denunciat que els comptes de Ciutadans no quadren i que no queda gens clar d'on provenen tots els seus ingressos. El partit amaga res?
Creiem que sí. La setmana passada, la revista Interviú publicava que algunes campanyes (de les municipals) les pagaven directament els candidats locals en comptes del partit com a tal. Els comptes no quadren i ens van donar l'excusa que no tenen diners per pagar comptables, tot i que es deixen quatre milions d'euros per a la campanya de les generals. Diuen que només tenen dos comptables i que no han pogut fer un seguiment professional i decent com el que fem tots. L'altra cosa que deien és que hi havia hagut un problema amb els documents comptables i els power points per explicar-los. La informació no quadra. Per tant, poc rigor. Venen Dinamarca, però, de Dinamarca, (en tenen) poc.
Expliqueu en profunditat com es va gestar l'aliança amb la formació ultradretana i euroescèptica Libertas a les eleccions europees de 2009, basada fonamentalment en el fet que el multimilionari irlandès Declan Ganley hi aportava molts diners, sense que els principis i la ideologia importessin gaire.
La idea és la d'un partit en venda. Els que salten del partit en aquell moment, com (Antonio) Robles o (José) Domingo, acusen Rivera d'haver-se venut el partit. És molt interessant el moment en què passa perquè, dos anys abans, s'havien carregat la part centrista del partit perquè deien que volien fer un partit d'esquerres. Però tot això desapareix de sobte per anar-se'n amb Ganley i Miguel Durán, que no representaria precisament el sector més socialdemòcrata d'Espanya.
Segons algunes fonts que citeu, Ganley hauria aportat dos o tres milions d'euros per a la campanya de les europees, però, oficialment, el partit mai no ha concretat quants diners va rebre i què n'ha fet.
No n'han dit res i, arran d'una reforma de Zapatero, Ciutadans no havia de ser fiscalitzat pel Tribunal de Comptes perquè era un partit d'àmbit autonòmic. La reforma va fer que només els mirés la Sindicatura de Comptes, que només comprovava si s'havien entregat els comptes. L'únic que han reconegut de l'aliança amb Libertas és que va ser un error, basant-se en la qüestió ideològica, però, dels diners, no en sabem res. Només que ho van negociar Rivera i (José Manuel) Villegas (vicesecretari general del partit i candidat al Congrés).
Fa un any, El País publicava la primera enquesta que convertia Ciutadans en un partit amb pes estatal, quan tota la resta li donaven una intenció de vot irrisòria. Prisa és un actor clau en el seu enlairament?
Ja veurem quin suport té a les urnes el 20-D perquè, a les municipals i les autonòmiques, van tenir uns resultats inferiors als que preveien les enquestes. Però és cert que, si es pot vendre com un partit d'alternativa de govern, és gràcies a l'enquesta que va publicar El País, just dues setmanes després de la que situava Podemos com a guanyador. A partir d'aleshores, es comença a consolidar. Queda molt clar que Prisa i, concretament, El País l'han ajudat tant com han pogut. Tradicionalment, els seus interessos no han estat gaire arrenglerats amb el que podríem anomenar bolivarià i no els feia cap gràcia que un partit com Podemos pogués arribar a tocar poder. Com a tanta altra gent, Ciutadans li va anar molt bé (a Prisa).
L'embrió de l'expansió actual per l'Estat és el Movimiento Ciudadano, que va comptar amb el suport d'antics dirigents del PSOE, com José Bono, i del PP, com Eduardo Zaplana. Quin paper hi han jugat?
També hi ha el cas d'Alfonso Guerra, que dóna suport al partit des del minut u de la seva fundació i és qui els presenta Miguel Moreno (el propietari de Festina que va proporcionar la primera seu a C's, ubicada a la plaça Urquinaona) i el primer que els felicita quan entren al Parlament. En el cas valencià, l'ajuda que han tingut de sectors zaplanistes està documentadíssima. Quan presenten Movimiento Ciudadano a Madrid, Zaplana i Bono són els que s'asseuen al costat de Rivera com a representants del millor del millor del PP i el PSOE. Per tant, que això es pugui vendre com una cosa nova... Zaplana i Bono suposen una ajuda molt important perquè es vegi que han deixat enrere l'etapa de ser una mena de lumpen del PP-PSOE i es converteixin en una alternativa de govern seriosa.
Ciutadans defensa una reforma recentralitzadora de la Constitució espanyola.
En l'àmbit constitucional, el que plantegen és una contrareforma. Però és un partit que avui pot dir una cosa i, l'endemà, justament la contrària. Tenen un programa molt centralista, però, si l'haguessin de modificar per arribar a un acord amb qui sigui, el modificarien sense problemes. Per exemple, fins fa un any, (Luis) Garicano (el guru econòmic del partit) havia defensat el concert econòmic i el blindatge de competències per a Catalunya i ara ja no ho fa, però, si d'aquí a uns mesos li interessa, pot tornar a canviar d'opinió.
