Aquest vespre de dissabte s'ha iniciat el Correllengua a Cerdanyola del Vallès,centrat enguany en la figura de l'actor i cantautor d'Alcoi, Ovidi Montllor, coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort.
Avui la flama del Correllengua ha arribat provinent de a Bellaterra, i s'ha començat les activitats un cop acabat l'homenatge a Juan Paredes Manot, Txiqui al Museu d'Art de Cerdanyola, MAC, en què han participat Joan Tardà, David Fernàndez i el periodista Martxelo Otamendi.
A la plaça Abat Oliba, davant de l'ajuntament de la ciutat, s'ha realitzat la rebuda de la flama i lectures i divereses intervencions; entre aquestes la de l'exdiputat per la CUP i periodista David Fernàndez, que ha recordat la figura d'Ovidi Montllor.
Activitats de diumenge a Cerdanyola: la lluita d'espardenya
Demà el Correllengua encetarà les activitats amb una batucada, a càrrec del grup Batukamela. Després hi haurà un seguit de microxerrades sobre voluntariat lingüístic i la llengua catalana a càrrec del Servei Local de Català i una altra sobre el consum responsable a càrrec de S'ha acabat el bròkil i Increïble comestible.
Durant el matí també es realitzarà un taller de scrabble a càrrec de la Federació Internacional de Scrabble en Català, una ballada de sardanes a càrrec de l'Agrupació Cultural Sardanista i una actuació de Cant coral.
L'activitat original i recuperació de la cultura popular serà el taller i actuació de lluita d’espardenyes, a càrrec d'Agustí Barrera, que ja es va assajar fa dos anys en el marc del Correllengua. Paral·lelament hi haurà una altra activitat consistent en el Tir d’espardenyes contra objectius simbòlics com el Decret de Nova Planta, la monarquia o la Constitució espanyola de 1978.
L'historiador Agustí Barrera ha investigat i difós aquesta peculiar arma de defensa popular, que demà es podrà observar en un seguit de pràctiques de combat i defensa. Segons indicava Barrera en els seus escrits sobre la lluita de l'espardenya "aquesta tècnica de lluita es començà a emprar després de 1714, quan es prohibí de portar armes als catalans. Sembla que s'estengué a les zones de pagès per a defensar-se dels lladres de camí ral en una època en la qual el fet de viatjar era arriscat per l'existència del bandolerisme. Sembla que s'establí un embrió de tècnica d'ús de l'espardenyeta i que aquesta tècnica tingué una certa difusió. Sembla també que existiren mestres que ensenyaven la tècnica de la mateixa manera que en la mateixa època existien mestres d'esgrima. Potser, però, l'ús del sabre i el floret pertanyia als sectors rics de la societat i la tècnica de l' espardenya als sectors populars."
